Diferencies ente revisiones de «Resolución de problemes»
Contenido eliminado Contenido añadido
m Preferencies llingüístiques: -"directu" +"direutu" |
m Preferencies llingüístiques: -"característica" +"carauterística" |
||
Llinia 33:
El trabayu esperimental tempranu de [[psicoloxía Gestalt]] n'[[Alemaña]] asitia l'entamu del estudiu del resolvimientu de problemes —por casu, [[Karl Duncker]] en 1935 col so llibru ''Zur Psychologie deas produktiven Denkens (La psicoloxía del pensamientu granible)''.<ref>{{cita llibru|apellíos=Duncker|nome=Karl|títulu=Zur Psychologie deas produktiven Denkens (German Edition)|añu=1935|editorial=Springer|isbn=978-3540034872|páxines=113}}</ref>Esti trabayu esperimental siguió hasta la década de 1960, y principios de 1970, con investigaciones llevaes a cabu con un númberu relativamente senciellu (pero novedosu pa los participantes) de xeres de llaboratoriu pal resolvimientu de problemes.<ref>For example Duncker's "X-ray" problem; Ewert & Lambert's "disk" problem in 1932, later known as [[Torres_de_Hanói|Tower of Hanoi]].</ref><ref>{{cita llibru|apellíos=Y. Mayer|nome=Richard|títulu=Thinking, problem solving, cognition|añu=15 d'ochobre de 1991|editorial=Worth Publishers|editor=Second Edition|isbn=978-0716722151}}</ref>
La eleición innovadora de xeres sencielles basar nuna [[Optimización_(matemática)|solución óptima]] claramente definida por periodos curtios de tiempu pal so resolvimientu, lo que fixo posible pa'l investigadores rastrexar los pasos de los participantes nel procesu de resolvimientu de problemes. L'asunción subxacente de los investigadores yera que les xeres simples, como les [[Torres de Hanói]], corresponder a les principales propiedaes [[Realidá|«reales»]] nos problemes y polo tanto la
=== Ciencies de la computación y Algoritmia ===
|