Diferencies ente revisiones de «Valencianu»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Preferencies llingüístiques: -"directu" +"direutu"
m Preferencies llingüístiques: -"característica" +"carauterística"
Llinia 69:
 
== Descripción llingüística ==
=== CaracterístiquesCarauterístiques del conxuntu catalán-valencianu-balear ===
* Cayida de les vocales átones finales sacante -A (MŪRU, FLŌRE > mur, flor) que la oponen al grupu iberorrománicu que les conserva cola esceición de la -Y en ciertes terminaciones (muro pero flor/chor) o italorrománico que lo caltién too (muro, fiore).
* Caltenimientu de los grupos iniciales llatinos cl-, fl-, pl-. ''florem > flor'', ''plorare > plorar'', ''clavem > clau''.
Llinia 88:
* Reducción de los grupos consonánticos -MB-, -ND→ -m-, -n- (CAMBA, CUMBA, MANDARE, BINDA > cama, coma, manar, bena).
 
==== CaracterístiquesCarauterístiques específiques del bloque catalán-valencianu-balear ====
* -D- intervocálica convertida en final pasa a -u. ''pede, credit > peu, creu'' (pie, cree).
* -C- + e/i en final pasa a -u. ''cruce > crou > creu'' (cruz)
* Les terminaciones -tis de la flexión verbal (2ª persona del plural) derivaron en -u. ''miratis > miratz > mirau > mireu'' (miráis).
 
=== CaracterístiquesCarauterístiques específiques del valencianu ===
==== Fonética ====
* Vocalismu átonu
Llinia 106:
** Na mayoría de zones del so dominiu llingüísticu, quitando los estremos norte y sur caltien la r final: cantar, parlaR.
** La t y p de los grupos finales -nt, -lt y -mp nun se enmudecen na mayor parte del territoriu, como nel balear, pero la simplificación (pont > pon, molt > mol, camp > cam) ye normal na zona norte y en zones del interior sur.
** En delles zones del dominiu llingüísticu, el grupu -tll- del catalán del norte ye -tl- (pronunciáu -l·l- o a cencielles -l- nel valencianu (esta característicacarauterística tamién se da nel balear y na zona catalana del Ebru): ametlla (almendra) -> ametla, /a(r)mel·la/; vetllar (velar) -> vetlar, /vel·llar/.
** La d intervocálica tiende a sumir: mocador -> mocaor. La terminación -ada del participiu femenín singular pronúnciase -à: cremada -> cremà.
** La <v> ortográfica realízase labiodental (como n'inglés o francés) igual qu'en balear, pero'l tracamundiu con /b/ ye habitual nes comarques centrales (valencià apitxat) y tamién puede atopase modernamente nes septentrionales (Los Puertos de Morella y El Maestrazgo). Tamién ye común el tracamundiu betacista ente los mozos y les persones espuestes a la fonética castellana.
Llinia 114:
* Nun s'usa l'artículu delantre de los nomes propios de persona: Ha vingut Joan.
* Caltenimientu de los trés graos nos demostrativos (pero con forma elidida, ensin "aqu-" nos dos primeros graos) y alverbios locativos (como en castellán, anque nun ye un castellanismu): este, eixe, aquell; açò, això, allò; ací, aquí, ellí o allà.
* Na zona del «apitxat», nes comarques del norte y zones del sur, los pronomes átonos suelen caltener la forma plena ante les formes verbales qu'empiecen en consonante: me dutxe, te dic, se pentina. Nes contornes al sur del ríu Xúcar utilízase la forma reforzada, como nel catalán estándar: em, et (pronunciáu "el", "et" o "es"), es (em/en diuen Vicent, et/el/ye veig més prim, es fa l'hora d'anar-nos-en). Como característicacarauterística común de la fala non estándar del catalán noroccidental y del valencianu (la estensión del catalán occidental), del balear y alguerés, el pronome átonu de la 1ª persona del plural ye "mos": ens, -nos > mos.
* Ente los falantes del valencianu apitxat o central la preposición a conviértese en ad (o en an na zona septentrional) cuando va precedida d'un artículu empezáu por vocal tónica (li ho he dit ad ell / li ho he dit an ell = díxi-ylo a él).
* El pronome átonu li de complementu indirectu siempres preciede al de complementu direutu (cuando ésti esiste), colo qu'apaecen les combinaciones li'l (li'l done = doi-ylu), li la (li la done = doi-yla), li'ls (li'ls done = doi-ylos), li les (li les done = doi-yles), siempres con complementos direutos determinaos, yá que si ésti ye neutru la combinación usada ye li ho (açò, li ho done = eso, doi-ylo)
Llinia 181:
 
=== Valencianu de transición ===
Variedá de trnsición ente'l valencianu y el [[catalán noroccidental]], tien como principales característiquescarauterístiques:
* Elisión de la -r final: ''cantar'' > ''cantà'', ''fer'' > ''fe''.
* La primera persona del presente toma la desinencia -o como en Cataluña: ''jo pense > jo penso'' y estiéndese de forma analóxica a les conxugaciones II y III: ''bat > bato, sent > sento, córrec > corro''.
Llinia 189:
 
=== Valencianu castellonense ===
Asemeyáu al valencianu meridional, esti y el meridional podíen considerase ''valencianu xeneral'' por tener les característiquescarauterístiques típicamente asociaes al valencianu.
 
* El fonema de la <x>, que suena como l'asturiana, tiende a pronunciase como /s/.
Llinia 203:
 
=== Valencianu meridional ===
Ye'l más espardíu y asemeyáu a les característiquescarauterístiques típiques del ''valencianu xeneral'', amás de ser el más asemeyáu al [[valencianu estándar]]. Caracterízase por:
* Nun ensordecer les sibilantes sonores sacantes ciudaes como [[Xàtiva]] o [[Gandia]].
* Mantener la /v/ o la /r/ finales.