Diferencies ente revisiones de «Xuan l'Apóstol»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Preferencies llingüístiques: -"directu" +"direutu"
m Preferencies llingüístiques: -"característica" +"carauterística"
Llinia 292:
* Cuando Pedro y otru discípulu conocíu del Sumu Sacerdote entren por aciu d'ésti postreru a la casa de Anás, onde s'empecipió l'interrogatoriu a Xesús enantes de la so muerte (''Juan'' 18:15-16; ver comentariu más palantre).
 
=== CaracterístiquesCarauterístiques qu'identifiquen a esti Discípulu Amáu» ===
Según Cornelis Bennema,<ref name="Bennema">{{Cita llibru |apellíos= Bennema|nome= Cornelis|añu= 2009|títulu= Encountering Jesus. Character studies in the Gospel of John|páxines= 171-182|capítulu= The beloved disciple - The unique eyewitness |llugar= Milton Keynes, Bucks (Reinu Xuníu)|editorial= Paternoster|idioma= inglés|isbn= 978-1-84227-666-2}}</ref> el tratu ente'l Discípulu Amáu» y Xesús de Nazaret nel Evanxeliu de Juan paez implicar una relación d'enfotu, llealtá y permanencia (esto ye, una relación estable, firme). Eses característiquescarauterístiques fadríen del Discípulu Amáu» un testigu calificáu del mesmu Evanxeliu de Juan. Per otra parte, el Discípulu Amáu» manifiéstase como daquién bien perceptivu respectu de la persona de Xesús: ye'l primeru en reconocelo nel mar de Tiberíades, depués de la resurrección.
Siempres según Bennema,<ref name="Bennema"/> l'Evanxeliu de Juan pon n'evidencia otres característiquescarauterístiques del Discípulu Amáu», al traviés de la so interacción con otres persones:
[[Archivu:Agiosoritissa and John, Poganovo, late 14th c.jpg|thumb|175px|[[Ícono]] de Poganovo, de fines del sieglu XIV, representando conjuntamente a María, madre de Xesús y a Juan l'Apóstol. El posible venceyu familiar de la madre del Señor» col apóstol Juan foi utilizáu como argumentación a favor de la identificación de Juan como «Discípulu Amáu».]]
* El Discípulu Amáu» supera a los demás discípulos nel grau de ficia con Xesús (na Última Cena, recibe la ficia respeuto de quién ye l'Apóstol traidor, ficia que nun reciben los demás discípulos). El mesmu Simón Pedro reconoz el nivel de ficia del Discípulu Amáu» con Xesús y respetar, pos-y pide al Discípulu Amáu» que-y preguntar a Xesús quién ye'l traidor.
Llinia 525:
A la de reconocer a los homes insignes del cristianismu del sieglu I, les Ilesies cristianes nun manifestaron dulda dalguna respectu de Juan l'Apóstol, entá cuando nun morriera martirizado. El cultu del apóstol Juan consolidar a partir del so ministeriu en Éfeso. Según la tradición cristiana, la so tumba alcontrar en Ajasoluk, güei [[Selçuk]], una llomba al nordeste de Éfeso.<ref name="Vignolo"/> Nesi llugar alzóse primero una capiya, que depués foi considerada insuficiente. [[Justiniano]] edificó ellí una basílica tan grande y magnífica que anduvo a la tema cola de Constantinopla dedicada a los apóstoles. Magar el cultu a Juan n'Occidente tuvo primeramente un tonu menor respectu del d'otros apóstoles como [[Simón Pedro|Pedro]] y [[Pablo de Tarsu|Pablo]], la influencia bizantina daría a Juan l'Apóstol un llugar de preeminencia a fines de la Edá Antigua y principios de la Edá Media.<ref name="Vignolo"/>
 
Esa reconocencia poner de manifiestu güei según les característiquescarauterístiques propies de cada ritu. La Ilesia Católica Romana celebrar na so festividá del [[27 d'avientu]], sol títulu de «San Juan, Apóstol y Evanxelista»,<ref name="Missale"/> ente que la Comunión Anglicana llamar «Juan, Apóstol y Evanxelista» nel so calendariu llitúrxicu.<ref>{{cita web |url= http://www.churchofengland.org/prayer-worship/worship/texts/calendar,-rules-and-lectionaries/calendar/holydays.aspx|títulu= Holy days|autor= The Church of England|fechaacceso=13 de febreru de 2011|idioma= inglés}}</ref> D'igual forma y nel mesmu día ye recordáu pola Ilesia Luterana.<ref>{{Cita llibru|editor = Inter-Lutheran Commission on Worship|nome = |títulu = Lutheran Book of Worship |llugar= Minneapolis, Minnesota (EE. UU.)|editorial = Augsburg Fortress Press and the LCA Board of Publication |añu= 1978|isbn = 0-8006-3330-X}}</ref> Más allá de que, a partir de la Reforma, el conteníu del calendariu llitúrxicu y de la lliturxa mesma fuera consideráu responsabilidá de la rexón en que s'atopaba cada Ilesia protestante, la festividá referida a Juan caltener con llamativa consistencia acompañando'l tiempu de la Natividá.<ref>{{Cita llibru|apellíos = Senn| nome = Frank C.| títulu = Christian Liturgy: Catholic and Evangelical|llugar= Minneapolis, Minnesota (EE. UU.)|editorial = Augsburg Fortress Press |añu= 1997|isbn = 0-8006-2726-1}}</ref> Apocayá, el teólogu llitúrxicu Philip Pfatteicher desenvolvió'l so oxetivu d'apurrir un calendariu común pa luteranos, metodistes, presbiterianos y episcopales, con paralelismos col calendariu católicu romanu, de forma de reflexar la comprensión actual de los santos y de les sos celebraciones. Na so obra presenta la celebración de «San Juan, Apóstol, Evanxelista» el día 27 d'avientu,<ref>{{Cita llibru |apellíos= Pfatteicher |nome= Philip H. |títulu= The New Book of Festivals and Commemorations: A Proposed Common Calendar of Saints|idioma= inglés|añu= 2008|llugar= Minneapolis, Minnesota (EE. UU.)|editorial= Fortress Press |isbn= 978-0-8006-2128-5 |capítulu= December 27. St. John, Apostle, Evangelist|páxines= 629-632}}</ref> lo cual suxure la solidez d'esta festividá nos distintos ritos cristianos.
 
Nos oríxenes de la festividá, celebrábase conjuntamente a Juan y al so hermanu [[Santiago'l Mayor]] el día 27 d'avientu: dambos nomes apaecen xuntos nel Calendariu Cartaxinés, nel ''Martyrologium hieronymianum'' (Martiroloxu jeronimiano, sieglu VI) y nos llibros llitúrxicos galicanos. Pero en Roma, yá dende feches tempranes, la fiesta foi acutada a San Juan namái. Entá más, nel Calendariu Tridentino conmemorar a Juan hasta'l día 3 de xineru inclusive, esto ye, la octava de la festividá del 27 d'avientu. Esta octava foi suprimida, xuntu con otres, pol Papa Pío XII en 1955: solamente les octaves de Pascua, Navidá y Pentecostés siguieron celebrándose.<ref>{{cita web|url= http://www.vatican.va/archive/aas/index_sp.htm |título= Acta Apostolicae Sedis (AAS) 47|fechaacceso=1 de mayu|añoacceso=2011 |autor= Pius PP. XII |fecha= 28 de xineru de 1955|editorial= Città del Vaticanu: Typis Polyglottis Vaticanis |páxina= 220|idioma= llatín|cita= Celebrantur tantum octavae Nativitatis Domini, Paschatis et Pentecostes, suppressis omnibus aliis, sive in calendariu universali, sive in calendariis particularibus occurrentibus}}</ref>
Llinia 585:
Pela so parte, el ''Synaxarium'' de la Ilesia Ortodoxa Copta conmemora la partida de San Juan l'Evanxelista y Teólogu» nel cuartu día del mes tobi (quintu mes del calendariu coptu). Considera como añu de la so partida'l 100 d.C., y afirma qu'él pedricó en Éfeso, ciudá habitada por xente de dura cerviz, acompañáu pol so discípulu, [[Prócoro|el diáconu Prócoro]]. El Synaxarium coptu establez que San Juan l'Evanxelista vivió más de 90 años, y que solía ser lleváu a les xuntes de los creyentes, según lo comentao per San Jerónimo más arriba. Atribúyen-y l'Evanxeliu que lleva'l so nome, según el Llibru del Apocalipsis, y los trés epístoles joánicas. La Ilesia copta señala que Juan morrió en Éfeso a una edá avanzada.<ref name="Enciclopedia"/>
 
== Delles característiquescarauterístiques que-y atribúi'l cristianismu ==
 
Dalgunes de les característiquescarauterístiques que'l cristianismu acomuña a Juan l'Apóstol son consecuencia de atribuirsele los llamaos escritos joánicos» (Evanxeliu de Juan, Apocalipsis ya I, II ya III Epístola de Juan) ya identifica-y -y como «el discípulu a quien Xesús amaba», atribuciones ya identificación que los sos algames yá aldericar en seiciones anteriores.
 
Ente eses característiquescarauterístiques que'l cristianismu atribúye-y se destaquen dos:
 
1) la so visión y el so misticismu.
Llinia 603:
Hai quien consideren que les pallabres de Juan son pa la meditación, porque nacieron de la meditación y contemplación. D'ellí que pueda considerase al [[Evanxeliu de Juan]] como una de los cumes de la [[Teoloxía mística cristiana|mística esperimental cristiana]].<ref name="Underhill">{{Cita llibru|apellíos = Underhill |nome = Evelyn |títulu = The mystic way; a psychological study in Christian origins |llugar= Kila, Montana (EE. UU.) |editorial = Kessinger Publishing|añu= 1998|añu-orixinal = 1913 (editáu por Y. P. Dutton & Co) |páxina= 218|isbn = 0-766-10175-4 |url= http://www.archive.org/details/mysticwaypsychol00unde |fechaacceso=13 de mayu de 2011}}</ref> Evelyn Underhill, la escritora y pacifista inglesa venerada pola Ilesia d'Inglaterra y conocida polos sos numberosos trabayos sobre misticismu cristianu y psicoloxía, definió al Evanxeliu de Juan como «el más difícil y fascinante de los llibros», y escribió d'él:
 
{{cita|«A partir [...] d'un exame imparcial del llibru en sí, un datu paez remanecer: qu'el so poder, que la so orixinalidá coraxosa, y les sos característiquescarauterístiques úniques namái pueden esplicase como'l frutu d'una esperiencia interior fonda, una esperiencia tan intensa que se paez al yo, que tien una verdá muncho más fonda que cualesquier eventu puramente esternu. Nun ye un tratáu, nun ye una biografía, nun ye un documentu polémicu. Anque la mente del so autor taba trescalada na teoloxía de San Pablo y perfectamente familiarizada cola filosofía xudeo-helenística popular nel so tiempu, el so autor yera principalmente un vidente místicu.»<ref name="Underhill"/>|Evelyn Underhill}}
 
En llinia colo anterior, [[Oríxenes]] escribió nel sieglu III: «Naide va poder entender el sentíu (del Evanxeliu de Juan) si nun reposó sobre'l pechu del Señor y nun recibió de Xesús a María, convertida asina en madre so».<ref>Oríxenes, ''Comentariu al Evanxeliu de San Juan'', Homilía 1, 23.</ref>