Diferencies ente revisiones de «Manchester United Football Club»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Preferencies llingüístiques: -"directu" +"direutu"
m Correición de topónimos
Llinia 104:
N'ochobre de 1945, tres la continuación del fútbol, [[Matt Busby]] pasó a ser el nuevu mánager del Manchester United. Tan llueu asumió les sos funciones como tal, arreyar a un nivel ensin precedentes nel control de la seleición del equipu, les tresferencies de xugadores y les sesiones d'entrenamientu.{{harvnp|Barnes|Bostock|Butler|Ferguson|2001|p=13|sp=sí}} So la so xestión, el conxuntu algamó'l segundu llugar na lliga en 1947, 1948 y 1949 —con xugadores como [[Jack Rowley]], [[Charlie Mitten]] y [[John Aston, Sr.|John Aston]]— según una victoria na FA Cup de 1948, en venciendo al [[Blackpool Football Club|Blackpool]] por 4-2. Cabo señalase que tolos llogros enantes citaos diéronse cuando'l club xugaba los sos partíos como local en Maine Road, yá que volvieron a la so see Old Trafford hasta agostu de 1949.<ref name="riqueces"/> En 1952, el club ganó la First Division, el so primer títulu de lliga dempués de 41 años ensin algamar tal llogru; lo anterior llograr al vencer al [[Arsenal Football Club|Arsenal]], qu'ocupaba'l segundu puestu del tornéu, por 6-1 y asina ponese percima del yá mentáu y del conxuntu del [[Tottenham Hotspur Football Club|Tottenham]].{{harvnp|Barnes|Bostock|Butler|Ferguson|2001|p=10|sp=sí}} Cabo señalase qu'en 1938, mientres la Segunda Guerra Mundial, James Gibson estableció'l Manchester United Junior Athletic Club con tal d'atopar y entrenar a nuevos futbolistes que pudieren incorporase a la seleición principal en delantre.{{harvnp|Barnes|Bostock|Butler|Ferguson|2001|pp=12|sp=sí}} Con una edá promediu de 22 años, la prensa etiquetó a la plantía de 1956 como los «Busby Babes», a manera de testimoniu de la fe que tenía Busby n'el so xugadores nuevos.<ref name="erabusby">{{Cita Harvard|Murphy|2006|p=71|sp=sí}}</ref> En 1957 l'equipu defendió'l so títulu FA Cup exitosamente, ya inclusive llegó a la final del tornéu esi añu, que perdió contra'l [[Aston Villa Football Club|Aston Villa]]. Esi mesmu añu, el Manchester United convertir nel primer equipu inglés en competir na [[Lliga de Campeones de la UEFA|Copa Europea]] —más tarde renombrada a «Champions»—, a pesar de les oxeciones de la Football League, que negara al [[Chelsea Football Club|Chelsea]] la mesma oportunidá na temporada previa.<ref>{{cita noticia |nombre=Brian |apellíu=Glanville |títulu=The great Chelsea surrender |url=http://www.timesonline.co.uk/article/0,,762-1586242,00.html |obra=The Times |fecha=27 d'abril de 2005 |fechaacceso=17 d'abril de 2011 | lugar=Londres}}</ref> Camín de la semifinal, que perdieron ante'l [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid]], l'equipu llogró una victoria de 10-0 sobre'l campeón belga [[Royal Sporting Club Anderlecht|Anderlecht]], que permanez como'l mayor trunfu del club en tola so hestoria.{{harvnp|Barnes|Bostock|Butler|Ferguson|2001|pp=14-15|sp=sí}}
 
La siguiente temporada, cuando volvíen al so llar depués d'una victoria nos cuartos de final de la Copa d'Europa contra la [[Estrella Colorada de BelgradoBelgráu]], l'avión en que viaxaben xugadores del Manchester United, según a dellos periodistes y el mesmu Busby, estrellar al intentar desapegar dempués de recargar en [[Múnich|Múnich, Alemaña]]. La [[Desastre aereu de Múnich|catástrofe aérea de Múnich]] del 6 de febreru de 1958 causó la perda de 23 persones, ente ellos ocho xugadores —[[Geoff Bent]], [[Roger Byrne]], [[Eddie Apinen]], [[Duncan Edwards]], [[Mark Jones (futbolista)|Mark Jones]], [[David Pegg]], [[Tommy Taylor]] y [[Billy Whelan]]— y mancó a dellos otros.<ref name="recargue">{{cita noticia |títulu=1958: United players killed in air disaster |url=http://news.bbc.co.uk/onthisday/hi/dates/stories/february/6/newsid_2535000/2535961.stm |editorial=BBC News |fecha=6 de febreru de 1958 |fechaacceso=17 d'abril de 2011 }}</ref><ref name="traxedia">{{Cita Harvard|Barnes|Bostock|Butler|Ferguson|2001|pp=16-17|sp=sí}}</ref>
 
[[Archivu:Munich memorial plaque.JPG|thumb|right|Una placa en Old Trafford a manera de tributu a'l xugadores que morrieron nel desastre aereu de Múnich, en 1958.]]
Llinia 129:
{{Imaxe múltiple| posición_tabla = derecha| semeya1 = Eric Cantona Cannes 2009.jpg| anchu1 = 100 | semeya2 = David Beckham 2009.jpg | anchu2 = 95|semeya3= Ryan Giggs vs Everton-5 cropped.jpg|anchu3=120|testu = Dalgunos xugadores representativos del Manchester United na década de 1990: [[Éric Cantona]] (1992-97), [[David Beckham]] (1993-2003), [[Ryan Giggs]] (1990-2014). Esti postreru yera, hasta 2009, el xugador más premiáu na hestoria del fútbol inglés.<ref>{{cita noticia |títulu=Ryan Giggs wins 2009 BBC Sports Personality award |url=http://news.bbc.co.uk/sport1/hi/tv_and_radio/sports_personality_of_the_year/8410840.stm |editorial=BBC Sport |fecha=13 d'avientu de 2009 |fechaacceso=19 d'abril de 2011}}</ref>}}
 
La siguiente temporada, l'equipu llogró'l so primera [[Recopa d'Europa de fútbol|Recopa d'Europa]] y compitió na [[Supercopa d'Europa]] de 1991, onde vencieron a'l campeones de la Copa Europea [[Estrella Colorada de BelgradoBelgráu]] 1-0 na final apostada en Old Trafford. En 1992 nuevamente llegaron a les finales y ganaron a Nottingham Forest 1–0 en Wembley.<ref name="barnes_20-21"/> Al añu siguiente, el club ganó'l so primer títulu de lliga dende 1967, y en 1994 —per primer vegada dende 1957— llogró'l so segundu títulu consecutivu —xuntu cola FA Cup— pa completar el primera [[Doblete (fútbol)|doblete]] na hestoria del equipu.<ref name="barnes_20-21"/> Primero que empezara la temporada 1995-96, United anunció la vienta de trés xugadores —[[Paul Ince]] (que se xunió al [[Inter de Milán]]), [[Mark Hughes]] (que se xunió al Chelsea) y [[Andréi Kanchelskis]] (quien s'integró al [[Everton Football Club|Everton]]).<ref>{{cita noticia |títulu=Sir Alex Ferguson 25 years: 'You can't win anything with kids'|url=http://www.bbc.co.uk/sport/0/football/15527986 |editorial=BBC.co.uk |fecha=2 de payares de 2011 |fechaacceso=28 d'abril de 2013 }}</ref> En cuenta de contratar a nuevos xugadores pa reemplazar a los anteriores, Ferguson prefirió da-yos tiempu de xuegu a xugadores nuevos del plantel como [[David Beckham]], [[Ryan Giggs]], [[Nicky Butt]], [[Gary Neville]], y [[Phil Neville]] xuntu con [[Paul Scholes]]. Los cuatro primeros formaren parte de la escuadra alternativa que ganó la [[Copa FA Xuvenil]] de 1992, ente que los dos últimos participaron nes siguientes trés acopes del mesmu campeonatu.<ref>{{Cita noticies |títulu=FERGIE'S FLEDGLINGS FLY THE NEST |url=http://www.4thegame.com/club/manchester-united-fc/news/69236/FERGIE%27S+FLEDGLINGS+FLY+THE+NEST.html |editorial=4thegame.com |fecha=6 de xunetu de 2000 |fechaacceso=28 d'abril de 2013 }}</ref> Dellos medios de prensa empezaron a catalogar a esta nueva xeneración de xugadores, que'l so promediu d'edá yera de 24 años, como los «Fergie's Fledglings» —trad: «novatos de Fergie», esti últimu términu en referencia al apellíu del técnicu—, y señalaron les semeyances de dicha estratexa cola implementada por Busby un par de décades tras.<ref>{{Cita noticies |títulu=The Fergie babes |url=http://www.thesun.co.uk/sol/homepage/features/3770398/Introducing-the-Fergie-babes.html|editorial=The Sun |fecha=30 d'agostu de 2010 |fechaacceso=28 d'abril de 2013 }}</ref> A pesar de que dalgunos consideraron que lo anterior nun-y garantizaría trunfos al equipu,<ref>{{Cita noticies |títulu=Were Fergie's Fledglings the best ever golden generation of footballers? |url=http://www.mirrorfootball.co.uk/opinion/blogues/mirror-football-blogue/Were-Manchester-United-stars-David-Beckham-Paul-Scholes-Ryan-Giggs-and-the-Nevilles-the-best-ever-golden-generation-of-footballers-David-Anderson-thinks-so-Do-you-article279663.html|editorial=Mirror Football |fecha=6 de xineru de 2010 |fechaacceso=28 d'abril de 2013 }}</ref> el Manchester United llogró conquistar la Premier League de 1996 con un trunfu final de 2-0 sobre'l [[Middlesbrough Football Club|Middlesbrough]]. Poco dempués, ganó al Liverpool 1-0 na final de la FA Cup para asina convertise nel primer club inglés en llograr un segundu doblete na so hestoria, al ganar la lliga y la FA Cup. [[Éric Cantona]], escoyíu como'l [[Balón d'Oru|futbolista del añu]], pasó a ser capitán del equipu tres la partida de [[Steve Bruce]] al [[Birmingham City Football Club|Birmingham City]].
 
La temporada 1998-99 resultó ser la más esitosa pal Manchester United en tola so trayeutoria pos se convirtió nel primer equipu en ganar la Premier League —al ganar al [[Tottenham Hotspur Football Club|Tottenham Hotspur]] por 2-1—, la FA Cup —al vencer al Newcastle United 2-0, con goles de [[Teddy Sheringham]] y Scholes— y la [[Lliga de Campeones de la UEFA|Champions]] —el «[[Triplete (fútbol)|triplete]]»— na mesma temporada.<ref name="kings">{{cita noticia |url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/sport/football/353842.stm |títulu=United crowned kings of Europe |editorial=BBC Sport |fecha=26 de mayu de 1999 |fechaacceso= 17 d'abril de 2011}}</ref> Cuando diben perdiendo 1-0 nel tiempu de descuentu de la final de la Champions de 1999, [[Teddy Sheringham]] y [[Ole Gunnar Solskjær]] anotaron los últimos goles del alcuentru pal trunfu sobre [[Bayern de Múnich|Bayern Múnich]], nun partíu que ye consideráu como unu de les meyores remontaes de tolos tiempos.<ref>{{cita noticia |títulu=Sport's greatest ever comebacks |url=http://www.dailymail.co.uk/sport/football/article-350028/Sports-greatest-comebacks.html |obra=Daily Mail |fecha=26 de mayu de 2005 |fechaacceso=17 d'abril de 2011 | lugar=Londres}}</ref> Amás, el United ganó la Copa Intercontinental en venciendo a [[Sociedade Esportiva Palmeiras|Palmeiras]] 1–0 en Tokio.<ref>{{cita noticia |nome1=Loris |apellíu1=Magnani |nome2=Karel |apellíu2=Stokkermans |fecha= 30 d'abril de 2005 |url=http://www.rsssf.com/tablest/toyota.html |títulu=Intercontinental Club Cup |editorial=Rec.Sport.Soccer Statistics Foundation |fechaacceso=17 d'abril de 2011 }}</ref> Poco dempués Ferguson llogró'l nomamientu de caballeru pola [[Orde del Imperiu Británicu]] polos sos servicios al fútbol.<ref>{{cita noticia |nome=Rob |apellíu=Hughes |url=http://www.nytimes.com/2004/03/08/sports/08iht-stud_ed3_.html |títulu=Ferguson and Magnier: a truce in the internal warfare at United |obra=International Herald Tribune |fecha=8 de marzu de 2004 |fechaacceso=17 d'abril de 2011 }}</ref>