Diferencies ente revisiones de «Alfabetos bráhmicos»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Iguo títulos de películes
m Preferencies llingüístiques: -"característica" +"carauterística"
Llinia 13:
La más importante de la familia ye'l [[silabariu devanagari]], que s'utiliza pa escribir munchos idiomes de la [[India]] y [[Nepal]], ente ellos el [[sánscritu]], el [[hindi]], el [[idioma konkaní|konkaní]], el [[idioma maratí|maratí]], el [[idioma nepalín|nepalín]] y el [[nepal bhasa]] (‘idioma de Nepal'). Otres escritures bráhmicas del Norte son el nagari del Este, que s'emplega nel [[idioma bengalí|bengalí]], [[idioma asamés|asamés]], [[Bishnupriya Manipuri]] y otres escritures índiques del Este, l'[[escritura oriya|oriya]], el [[escritura guyaratí|guyaratí]], el [[ranjana]], el [[Prachalit Nepal|prachalit]], el [[bhujimol]], el [[modi]] y el [[gurmukhi]].
 
Les [[llingües dravídiques]], al sur de la India, tienen dellos aspeutos de les escritures bráhmicas, pero comparten bien poques característiquescarauterístiques estructurales del norte dando un puntu a favor de la teoría del so orixe aislláu. Les primeres pruebes del silabariu brahmi nel sur de la [[India]] provienen de [[Bhattiprolu]], nel distritu de [[Guntur]] (nel estáu de [[Andhra Pradesh]]). Mientres el sieglu III d. C., Bhattiprolu foi un bastión del [[budismu]], que dende ellí s'irradió darréu al [[Asia Oriental]]. El presente [[escritura télugu|télugu]] llograr a partir de la escritura bhattiprolu, tamién conocida como escritura kannada-télugu", o "antigua escritura kannada", por cuenta de la so semeyanza cola mesma.
 
Primeramente fixéronse dellos cambeos qu'agora se denominen [[idioma támil|támil]] [[alfabetu brahmi|brahmi]], que tien menos lletres qu'otres escritures índiques, y escarez de vocales aspiraes o consonantes sonores. Dempués, so la influyencia del ''Granta-vetteluthu'' evolucionó a lo que güei ye la escritura [[alfabetu malabar]]. Coles mesmes introduciéronse cambeos nos sieglos XIX y XX pa poder emplegar la imprenta y la máquina d'escribir primero que la escritura.
Llinia 19:
El [[idioma birmanu|birmanu]], el [[idioma camboyanu|camboyanu]], el [[idioma laosianu|laosianu]], el [[idioma tailandés|tailandés]], el [[idioma javanés|javanés]], el [[idioma balinés|balinés]] y el [[idioma tibetanu|tibetanu]] tamién s'escriben n'escritures bráhmicas, anque cada unu modificar p'afaese al so [[fonoloxía]]. El siddham (kanji: 悉昙, pronunciación xaponesa moderna: ''shittan''), foi una escritura importante nel [[budismu]] porque munchos ''[[Sutra (budismu)|Sutras]]'' escribiéronse a mano, y l'arte de la caligrafía siddham sobrevive en [[Xapón]]. Esta zona tuvo apoderada por xente de los reinos del Sur, y asina evidencia que la so llingua taba influyida más por esta llingua del sur (ensin la llinia que traviesa la parte cimera de les pallabres).
 
Delles característiquescarauterístiques que nun tán presentes en toles escritures:
 
* Cada [[consonante]] tien una vocal inherente que ye xeneralmente una "a" curtia (qu'en [[idioma bengalí|bengalí]], [[idioma oriya|oriya]] y n'[[idioma asamés|asamés]] convertir nuna "o" corta por cuenta de los cambeos de fonoloxía). Otres vocales añedir al calter. Una marca, conocida en [[idioma sánscritu|sánscritu]] como "virama/halant", puede usase pa indicar l'ausencia d'una vocal inherente.