Diferencies ente revisiones de «Tegucigalpa»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Iguo testu: -"a'l (pallabra en plural)" +"a los (pallabra en plural)"
m Iguo plantía "Socesión"
Llinia 1:
{{llocalidá}}
'''Tegucigalpa''', oficialmente '''Tegucigalpa, [[Distritu Central (Honduras)|Conceyu del Distritu Central]]''' y embrivíu como '''{{nowrap|Tegucigalpa, M. D. C.}}''',<ref group="nota" name="MDC">Cola fusión de '''Villa de Tegucigalpa''' y Comayagüela (entós '''Villa de Concepción''') como un solu conceyu'l [[28 de setiembre]] de [[1890]], titúlase a cencielles '''Tegucigalpa''' y a partir del 30 de xineru de 1937 cola fusión a '''Distritu Central''', ésta pasa a denominase '''Tegucigalpa, Conceyu del Distritu Central''' (abreviación '''Tegucigalpa, M.D.C.''')</ref> comúnmente conocida como '''''Tegus''''',<ref>{{cita web |url= http://www.tubabel.com/definicion/22526-tegus|títulu=Significáu del vocablu "Tegus"|fechaacceso=20 de xunetu de 2013 |autor=Tiroren|apellíu= |nome= |enlaceautor= |fecha=2008 |formatu= |obra= |editor= |editorial= tuBabel.com|ubicación= |idioma= |cita= }}</ref><ref>{{cita web |url= http://www.honduras.com/fondures-slang/|títulotítulu=Honduras slang|fechaacceso=20 de xunetu de 2013 |autor=Editor|apellíu= |nome= |enlaceautor= |fecha=11 d'ochobre de 2012 |formatu= |obra= |editor= |editorial= Honduras.com|ubicación= |idioma= inglés|cita= }}</ref> ye la capital y see de gobiernu de la [[Hondures|República d'Hondures]], al pie de la so ciudá ximielga [[Comayagüela]], según los Artículos 8 y 295 de l'actual [[Constitución d'Honduras de 1982|Constitución d'Hondures]].<ref>{{cita web |url= http://www.honduras.net/fondures_constitution.html|títulotítulu=Constitución de la República d'Honduras de 1982-Artículu 8|fechaacceso=20 de xunetu de 2013 |autor=Asamblea Nacional Constituyente|apellíu= |nome= |enlaceautor= |fecha=11 de xineru de 1982|formatu= |obra= |editor= |editorial= Honduras.net|ubicación= |idioma= |cita= }}</ref><ref>{{cita web |url= http://www.honduras.net/fondures_constitution2.html|títulotítulu=Constitución de la República d'Honduras de 1982-Artículu 295|fechaacceso=20 de xunetu de 2013 |autor=Asamblea Nacional Constituyente|apellíu= |nome= |enlaceautor= |fecha=11 de xineru de 1982|formatu= |obra= |editor= |editorial= Honduras.net|ubicación= |idioma= |cita= }}</ref>
 
Anque yá dende [[1536]] conocíase-y al pequeñu pobláu a les veres de la cuenca del [[ríu Choluteca]] (anguaño'l Centru Históricu) pol peculiar nome de ''[[:en:Taguzgalpa|Taguzgalpa]]'', ye cola llegada de los [[Colonización española d'América|españoles]] a la rexón en busca de minerales que se reconoz el [[29 de setiembre]] de [[1578]] como'l día que marca la so fundación sol nome de ''Real de Mines de San Miguel de Tegucigalpa''. Tres siglo dempués, el [[30 d'ochobre]] de [[1880]] convertir na [[Capital (política)|capital]] del país, mientres la presidencia de [[Marco Aurelio Sotu]].<ref>{{cita web |url= http://www.angelfire.com/ca5/mas/dpmapas/fmo/teg/teg.html|títulu=Conceyu de Tegucigalpa y Distritu Central|fechaacceso=20 de xunetu de 2013 |autor= Mario|apellíu=Secoff |nome= |enlaceautor= |fecha=13 de marzu de 2005|formatu= |obra= |editor= |editorial= angelfire.com|ubicación= |idioma= |cita= }}</ref>
 
Mientres la curtia esistencia de la Constitución Política de la [[República Federal de Centro América]], ente 1824 y 1839, Tegucigalpa foi declarada un [[distritu federal]] y capital de los entós xuníos nuna sola nación: los estaos de [[El Salvador]], [[Guatemala]] y Honduras.<ref>{{cita web |url= http://www.mp.hn/Biblioteca/constituciones/1921.htm|títulotítulu=Constitución Política de 1921|fechaacceso=20 de xunetu de 2013 |autor=Asamblea Nacional Constituyente|apellíu= |nome= |enlaceautor= |fecha=9 de setiembre de 1921 |formatu= |obra= archiváu 30 de marzu de 2006|editor= |editorial= Ministeriu Públicu d'Honduras|ubicación= |idioma= |cita= |urlarchivo=http://web.archive.org/web/http://www.mp.hn/Biblioteca/constituciones/1921.htm|fechaarchivo=29 de payares de 2015}}</ref> Dempués d'esti fallíu intentu de caltener una república centroamericana, Honduras torna a ser un país individual ya independiente y el [[30 de xineru]] de [[1937]], refórmase l'Artículu 179 de la Constitución d'Honduras de 1936 sol Decretu Non. 53 y establezse a Tegucigalpa y Comayagüela como'l [[Distritu Central (Honduras)|Distritu Central]]. El [[09 d'avientu]] del mesmu añu ratificar sol Decretu Non. 2.<ref>{{cita web |url= http://www.historiadehonduras.hn/constituciones/constitucion1936.hondurashtm.htm|títulotítulu=Constitución Política de 1936-Decretu 53|fechaacceso=20 de xunetu de 2013 |autor=Asamblea Nacional Constituyente|apellíu= |nome= |enlaceautor= |fecha=30 de xineru de 1937 |formatu= |obra= archiváu 05 d'avientu de 2000|editor= |editorial= Ministeriu Públicu d'Honduras|ubicación= |idioma= |cita= }}</ref>
 
El Distritu Central atópase na [[Xeografía d'Honduras|rexón montascosa sur central]] d'Honduras nel [[Departamentos d'Honduras|departamentu]] de [[Francisco Morazán (Honduras)|Francisco Morazán]], del cual ye tamién la cabecera departamental.<ref>{{cita web |url= https://redhonduras.hn/geografia/departamentu-de-francisco-morazan/|títulu=Departamentu de Francisco Morazán|fechaacceso=20 de xunetu de 2013 |autor=admin|apellíu= |nome= |enlaceautor= |fecha=23 d'avientu de 2012|formatu= |obra= |editor= |editorial= redhonduras.hn|ubicación= |idioma= |cita= }}</ref> La área metropolitana de Tegucigalpa y Comayagüela atopar nun valle, arrodiáu per montes y dambes, siendo [[ciudaes ximielgues]], tán xeolóxicamente dixebraes pola cuenca del ríu Choluteca que-yos traviesa.<ref>{{cita web |url= http://www.opturh.com/espanol/tegucigalpa/tegucigalpa.html|títulu=Tegucigalpa, Una ciudá con muncha hestoria|fechaacceso=20 de xunetu de 2013 |autor=Operador de Turismu Receptivu d'Honduras|apellíu= |nome= |enlaceautor= |fecha=11 de xineru de 2010 |formatu= |obra= |editor= |editorial= OPTURH.com|ubicación= |idioma= |cita= |urlarchivo=http://web.archive.org/web/http://www.opturh.com/espanol/tegucigalpa/tegucigalpa.html|fechaarchivo=29 de payares de 2015}}</ref> El Distritu Central ye'l [[Conceyos d'Honduras|conceyu]] más grande y más pobláu de Francisco Morazán y el decimocuartu más grande d'Honduras.<ref name="conceyos"> {{cita web |url= http://www.projecthonduras.com/map/statistics.pdf|títulotítulu=Información por Departamentu y Conceyu|fechaacceso=7 de xunetu de 2013 |autor=Secretaría d'Estáu del Despachu Presidencial|apellíu= |nome= |enlaceautor= |fecha=9 d'ochobre de 2010 |formatu=PDF |obra= |editor= |editorial= ProjectoHonduras.com|ubicación= |idioma= |cita= }}</ref> Tegucigalpa y Comayagüela, xuntes, ye la ciudá más grande y más poblada d'Honduras.
 
La capital ye'l centru políticu y alministrativu del país onde s'alluguen 23 embaxaes y 16 consulaos representando diplomática y consularmente a 39 países d'alredor del mundu.<ref>{{cita web |url= http://www.hondurasinfo.hn/en_02c.asp|títulotítulu=Embajada y Consulaos n'Honduras|fechaacceso=20 de xunetu de 2013 |autor=Fundación pa la Inversión y Desenvolvimientu d'Esportaciones (FIDE)|apellíu= |nome= |enlaceautor= |fecha=3 d'abril de 2009 |formatu= |obra= |editor= |editorial=hondurasinfo.hn|ubicación= |idioma= |cita= |urlarchivo=http://web.archive.org/web/http://www.hondurasinfo.hn/en_02c.asp|fechaarchivo=29 de payares de 2015}}</ref><ref>{{cita web |url= http://embassy.goabroad.com/embassies-in/hondura#|títulotítulu=Embaxaes|fechaacceso=20 de xunetu de 2013 |autor=Editor en GoAborad.com|apellíu= |nome= |enlaceautor= |fecha=11 de marzu de 2011 |formatu= |obra= |editor= |editorial=GoAbroad.com|idioma= inglés|cita= }}</ref> Ye la see de la mayoría de les axencies públiques y empreses estatales, ente elles, la [[Empresa Nacional d'Enerxía Eléctrica|ENEE]] y [[Hondutel]], les compañíes nacionales d'enerxía y telecomunicaciones, respeutivamente.<ref>{{cita web |url= http://www.hondurasinfo.hn/en_02i.asp|títulotítulu=Oficines gubernamentales|fechaacceso=20 de xunetu de 2013 |autor=Fundación pa la Inversión y Desenvolvimientu d'Esportaciones (FIDE)|apellíu= |nome=|enlaceautor= |fecha=3 d'abril de 2009 |formatu= |obra= |editor= |editorial= hondurasinfo.hn|ubicación= |idioma= |cita= |urlarchivo=http://web.archive.org/web/http://www.hondurasinfo.hn/en_02i.asp|fechaarchivo=29 de payares de 2015}}</ref> Ye tamién el llar de la [[Selección de fútbol d'Honduras|selección nacional de fútbol]] y del plantel principal y rectoría de la [[Universidá Nacional Autónoma d'Hondures]] (UNAH), la máxima casa d'estudios del país. L'aeropuertu internacional, [[Aeropuertu Internacional Toncontín|Toncontín]], adquirió fama y infamia mundial pela so pista d'aterrizaxe desaxeradamente corta pa un aeropuertu de categoría internacional lo cual obliga a los aviadores a entamar maniobres daqué irregulares mientres el despegue y aterrizaxe pa safar los montes aledañas.<ref>{{cita web |url= http://old.latribuna.hn/2011/02/15/toncontin-sigue-en-segundu-llugar-de-los aeropuertos-mas-peligrosos/|títulu=Toncontín sigue en segundu llugar de los aeropuertos más peligrosos|fechaacceso=20 de xunetu de 2013 |autor=Editor Seición Nacionales|apellíu= |nome= |enlaceautor= |fecha=15 de febreru de 2011 |formatu= |obra= |editor= |editorial= Diariu La Tribuna|ubicación= |idioma= |cita= |urlarchivo=http://web.archive.org/web/http://old.latribuna.hn/2011/02/15/toncontin-sigue-en-segundu-llugar-de-los aeropuertos-mas-peligrosos/|fechaarchivo=29 de payares de 2015}}</ref><ref>{{cita web |url= http://www.elheraldo.hn/Seiciones-Principales/Metro/Toncontin-ye-el-segundu-aeropuertu-mas-peligrosu-del mundu|títulu=Toncontín ye'l segundu aeropuertu más peligrosu del mundu|fechaacceso=20 de xunetu de 2013 |autor=|apellíu= Hernández|nome= Juan Orlando|enlaceautor= |fecha=12 de setiembre de 2012 |formatu= |obra= |editor= |editorial= Diariu L'Heraldu|ubicación= |idioma= |cita= }}</ref>
 
L'Alcaldía Municipal del Distritu Central (AMDC) ye l'autoridá gubernamental de la ciudá y conceyu,<ref>{{cita web |url= http://www.capital450.hn/tresparencia/organigrama.php|títulotítulu=Organigrama AMDC 2010-14|fechaacceso=20 de xunetu de 2013 |autor=AMDC|apellíu= |nome= |enlaceautor= |fecha=xunu de 2010 |formatu= |obra= |editor= |editorial= capital450.hn|ubicación= |idioma= |cita= }}</ref> encabezada por un [[alcalde]] y 10 [[rexidores]] quien formen la Corporación Municipal, él órganu executivu-llexislativu del conceyu.<ref name="corporacion municipal">{{cita web |url=http://www.capital450.hn/tresparencia/corporacion.php |títulotítulu=Facultad de la Corporación Municipal|fechaacceso=7 de xunetu de 2013 |autor=Congresu Nacional d'Honduras|apellíu= |nome= |enlaceautor= |fecha=23 de mayu de 1991 |formatu=PHP |obra= Archiváu'l 11 d'ochobre de 2011|editor= |editorial= AMDC|ubicación= |idioma= |cita= }}</ref> Siendo cabecera departamental, ye see del gobernador políticu departamental de Francisco Morazán. Pa 2013, l'Alcaldía aprobó un presupuestu de más de trés mil millones de [[Lempira (moneda)|lempires]] ([[US$]]153.5 millones),<ref>{{cita web |url= http://www.capital450.hn/transparencia/documento/Presupuestu_2013.pdf|títulu=Presupuestu d'ingresos y egresos de 2013|fechaacceso=20 de xunetu de 2013 |autor=AMDC|apellíu= |nome= |enlaceautor= |fecha=20 d'avientu de 2012 |formatu= |obra= |editor= |editorial= capital450.hn/tresparencia|allugamientu= |idioma= |cita= }}</ref> y atropó una delda enriba de los mil millones de lempires (US$50 millones),<ref>{{cita web |url= http://www.capital450.hn/transparencia/documento/Delda_Financiera_Xineru_2013.pdf|títulotítulu=Operaciones financieres al llargu plazu|fechaacceso=20 de xunetu de 2013 |autor=AMDC-Division de Contabilidad|apellido= |nome= |enlaceautor= |fecha=31 de marzu de 2013 |formatu= |obra= |editor= |editorial= capital450.hn/tresparencia|allugamientu= |idioma= |cita= }}</ref> en parte pa financiar los proyeutos d'infraestructura que ta entamando la presente alministración municipal.
 
La infraestructura capitalina nun se caltuvo al ritmu de la so esplosión demográfica.<ref>{{cita web |url= http://www.radiolaprimerisima.com/noticies/38583/tegucigalpa-cumple-430-anos-ente-desorde-y-vulnerabilidad|títulotítulu=Tegucigalpa cumple 430 años ente desorde y vulnerabilidá|fechaacceso=20 de xunetu de 2013 |autor=Axencia ACAN-EFE|apellido= |nome= |enlaceautor= |fecha=23 d'ochobre de 2011 |formatu= |obra= |editor= |editorial= radiolaprimerisima.com|ubicación= |idioma= |cita= }}</ref><ref>{{cita web |url= http://archivo.elheraldo.hn/Tegucigalpa/Ediciones/2011/10/24/Noticies/Desorde-urbanu-ye-la-peor-falla-en-la-capital|títulu=Desorde urbanu ye la peor “falla” na capital|fechaacceso=20 de xunetu de 2013 |autor=|apellíu= Gómez|nome=Karla |enlaceautor= |fecha=23 d'ochobre de 2011 |formatu= |obra= |editor= |editorial= Diariu L'Heraldu|ubicación= |idioma= |cita= }}</ref> La falta de planificación fayadiza,<ref>{{cita web |url= http://www.revistaconstruir.com/newsletter-info/474-tegucigalpa-con-zones-de-altu-riesgu-pa-construyir|títulu=
Tegucigalpa con zones d'altu riesgu pa construyir|fechaacceso=20 de xunetu de 2013 |autor= |apellíu= Vargas|nome= Marianela|enlaceautor= |fecha=19 de payares de 2010 |formatu= |obra= |editor= |editorial= RevistaConstruir.com|ubicación= |idioma= |cita= |urlarchivo=http://web.archive.org/web/http://www.revistaconstruir.com/newsletter-info/474-tegucigalpa-con-zones-de-altu-riesgu-pa-construyir|fechaarchivo=29 de payares de 2015}}</ref> la urbanización trupo y desordenao sumaos con fenómenos socioeconómicos como la [[probeza]] y la [[delincuencia]], son azotes de la vida cotidiana.<ref>{{cita web |url= http://archivo.elheraldo.hn/Ediciones/2011/05/10/Noticies/Zonificacion-nun torgar-que-comerciu-invada-residenciales|títulu=Zonificación nun torgar que comerciu invada residenciales|fechaacceso=20 de xunetu de 2013 |autor= |apellíu= Gómez|nome= Karla|enlaceautor= |fecha=9 de mayu de 2011 |formatu= |obra= |editor= |editorial= Diariu L'Heraldu|ubicación= |idioma= |cita= }}</ref><ref>{{cita web |url= http://archivo.elheraldo.hn/A el%20Frente/Ediciones/2009/11/18/Noticies/Crecedera-desordenada-de-la ciudá-rique-de-un-hasta-aqui|títulu=Crecedera desordenáu de la ciudá rique d'un “hasta equí”|fechaacceso=20 de xunetu de 2013 |autor= Redacción|apellíu= |nome= |enlaceautor= |fecha=17 de payares de 2009 |formatu= |obra= |editor= |editorial= Diariu L'Heraldu|ubicación= |idioma= |cita= }}</ref> Les principales víes de circulación son l'escenariu d'embotellamientos una y bones la presente rede vial nun se dar# aguantu colos más de 400 mil vehículos que circulen por elles diariamente.<ref>{{cita web |url= http://archivo.elheraldo.hn/Ediciones/2011/02/24/Noticies/Gobierno-de-Honduras-busca-menguar-trafico|títulu=Gobierno d'Honduras busca menguar tráficu|fechaacceso=20 de xunetu de 2013 |autor= Redacción|apellíu= |nome= |enlaceautor= |fecha=24 de febreru de 2011 |formatu= |obra= |editor= |editorial= Diariu L'Heraldu|ubicación= |idioma= |cita= }}</ref> Tanto'l gobiernu nacional como'l municipal desenvolvieron proyeutos p'amontar la infraestructura y solliviar la probeza na ciudá.<ref>{{cita web |url= http://archive.is/R5D5Q|títulu=Gobierno y BCIE suscriben conveniu de préstamu por 46.1 millones de dólares|fechaacceso=20 de xunetu de 2013 |autor= |apellíu= Saláu|nome=Sheila |enlaceautor= |fecha=27 d'abril de 2011 |formatu= |obra= |editor= |editorial= hondudiario.com|ubicación= |idioma= |cita= }}</ref><ref>{{cita web |url= http://www.capital450.hn/doc/planciudad.pdf|títulu=Plan de Ciudá 450|fechaacceso=20 de xunetu de 2013 |autor= Comisiones ciudadanes|apellíu= |nome= |enlaceautor= |fecha=29 de setiembre de 2008 |formatu= |obra= |editor= |editorial= capital450.hn|ubicación= |idioma= |cita= }}</ref>
 
Llinia 19:
La mayoría de les fontes suxuren que l'orixe y significáu del vocablu ''Tegucigalpa'' deriva de la llingua [[náhuatl]].<ref>{{cita web |url= http://www.honduras.net/fondures_constitution2.html|títulu=Addenda|fechaacceso=22 de xunetu de 2013 |autor=|apellíu= Schwimmer |nome= Eric|enlaceautor= |fecha=24 de febreru de 2003|formatu= |obra= |editor= |editorial= geocities.ws|ubicación= |idioma=inglés |cita= }}</ref> El so significáu esactu ta abiertu a distintes interpretaciones, pero la versión más espublizada ente la creencia popular ye que deriva del vocablu nahua ''Taguz-galpa'' nel cual significa ''cuetos de plata''. Aun así, ente historiadores como l'hondureñu [[Jesús Aguilar Paz]], dicha interpretación ye incierta una y bones los pobladores aborígenas ignoraben la presencia de xacimientos minerales na rexón. Perdióse na hestoria quién o cuándo se determinó lo de ''cuetos de plata'', una teoría ye que fueron los españoles, y non los nativos, quien lu llamaron asina a la rexón tres el descubrimientu de les sos riqueces minerales.<ref>{{cita web |url=http://semanariofides.com/2010/09/24/tegucigalpa-y-el so-aniversariu/ |títulu=Tegucigalpa y el so Aniversariu|fechaacceso=23 de xunetu de 2013 |autor=|apellíu= Izaguirre|nome= Gustavo|enlaceautor= |fecha=24 de setiembre de 2010 |formatu= |obra= |editor= |editorial= Selmanariu Católicu FIDES|ubicación= |idioma= |cita= }}</ref>
 
El [[Mimeógrafo|polígrafu]] mexicanu Antonio Peñafiel, nel so llibru "Nomenclatura xeográfica de Méxicu" (1897), define'l vocablu ''Tegucigalpa'' como una corrupción de ''Tecutli-cal-pa'' que significa ''[señor] nos palacios reales''.<ref>{{Cita llibru | apellíu=Peñafiel | nombre=Antonio | títulotítulu=Nomenclatura xeográfica de Méxicu |url= http://www.columbia.edu/cu/lweb/dixital/collections/cul/texts/ldpd_6859750_002/pages/ldpd_6859750_002_00000250.html?toggle=image&menu=maximize&top=&left=| editorial=Oficina Tipográfica de la Secretaria de Fomentu | editor= Columbia University Library| edición=1.ª|ubicación=Méxicu | añu=1897 | isbn=978-1173201975 | páxines=250|cita= Tegucigalpa-Teguzicalpa }}</ref> Otra creencia ente historiadores mexicanos como [[José Ignacio Dávila Garibi]] y [[Alfredo Barrera Vásquez]], contempla que ''Tegucigalpa'' ye del vocablu nahua ''Tecuztlicallipan'' que se traduz como ''llugar de residencia de los nobles'', o posiblemente del vocablu ''Tecuhtzincalpan'' que significa ''llugar sobre la casa del amáu señor'' o ''cuetu de los sabios''.<ref>{{cita web |url= http://www.vocabulario.com.mx/nahuatl/diccionariu_nahuatl_t.html|títulu=Diccionariu náhuatl|fechaacceso=23 de xunetu de 2013 |autor= Traductor náhuatl|apellíu= |nome= |enlaceautor= |fecha=9 de marzu de 2008 |formatu= |obra= |editor= |editorial= vocabulariu.com.mx|ubicación= |idioma= |cita= Tecuhtzincalpan-Tegucigalpa (Llugar sobre la casa del amáu señor)}}</ref>
 
El [[filólogu]] hondureñu [[Alberto de Jesús Membreño]], nel so llibru "Nomes Xeográficos Indíxenes de la República d'Honduras" (1901) (republicado en 1994 como “Toponimies indíxenes de Centroamérica”), refuga por completu'l tradicional ''cuetos de plata'' y argumenta que ''Tegucigalpa'' deriva del vocablu nahua ''Teguycegalpa'' que significa ''nes cases de les piedres apuntiaes''. Membreño defende'l so interpretacíón faciendo apunte de que ''Taguzgalpa'' yera'l nome antiguu de la zona oriental d'Honduras y que'l so vocablu significa ''nes cases de la tierra mariella''.<ref>{{Cita llibru | apellíu=Membreño | nombre=Alberto de Jesús | títulu= Nomes Xeográficos Indíxenes de la República d'Honduras|url= http://archive.org/stream/nombresgeogrfic04membgoog#page/n142/mode/2up| editorial=Tipografía Nacional | editor= Harvard College Library| edición=1.ª|allugamientu=Tegucigalpa, M.D.C. | añu=1901 | oclc= 06450038 | páxines=97 y 101|cita= Teguycegalpa-Tetl huitztli calli pan }}</ref>
Llinia 25:
El [[Llingüística|llingüista]] [[Americanismu (estudiu)|americanista]] [[Austriacos|austriacu]], [[Rodolfo R. Schuller]], propón que'l vocablu ''Tegucigalpa'' significa ''llugar onde ta la casa de l'aurora'',<ref>{{cita web |url= http://rmc.library.cornell.edu/EAD/htmldocs/RMM09172.html |títulu=Guide to the Rodolfo R. Schuller Papers|fechaacceso=23 de xunetu de 2013 |autor= |apellíu=Fay Earle |nome=Evan |enlaceautor= |fecha=febreru de 2006 |formatu= |obra= |editor= |editorial= Division of Rare and Manuscript Collections, Cornell University Library|ubicación= |idioma= inglés|cita= }}</ref> ente que l'investigador guatemalianu Flavio Rodas Noriega, promovio un discutiniu sobre l'orixe etimolóxicu de ''Tegucigalpa'' y propunxo que'l términu deriva de ''Totogalpa'', lo que ye una referencia a ''Tototi'', vocablu nahua que significa ''páxaru'' y/o a ''toncontín'' que ye otru términu nahua que'l so significáu ye ''baille de los indios mexicanos''. Per otra parte, l'escritor hondureñu [[Rafael Heliodoro Valle]], escribió que'l nome ye ''Teguiazkalpa'', que la so etimoloxía significa ''la rexón de los cuetos de los venerables vieyos''.
 
L'autora ya historiadora hondureña [http://archivo.laprensa.hn/Deportes/Ediciones/2010/08/16/Noticies/Leticia-de-Oyuela-digna-fía-de-Honduras Leticia de Oyuela], nel so llibru “Historia Mínima de Tegucigalpa” (1989), contempla la idea de que la pallabra ''Tegucigalpa'' deriva d'otra llingua nel cual significa ''piedres pintaes''.<ref>{{Cita llibru | apellíu=De Oyuela | nome=Leticia | títulu=Historia Mínima de Tegucigalpa |url= http://books.google.com.mx/books?id=PEfQUx7LtBAC&printsec=frontcover&source=gbs_gue_summary_r&cad=0#v=onepage&q&f=false| editorial=Editorial Guaymuras | editor= | edición=2.ª|allugamientu=Tegucigalpa, M.D.C. | añu=2001 | isbn=9992615923 | páxines=23-24|cita= Etimoloxía y Realidá }}</ref> L'antropóloga hondureña Gloria Lara Pintu, na so collaboración titulada "Dicotomía d'una ciudá: Los raigaños indíxenes de Tegucigalpa y Comayagüela" (2011) pa la [http://postgrado.upnfm.edu.hn/paradigma/ Revista Paradigma] de la [[Universidá Pedagóxica Nacional Francisco Morazán]], propón que ye una derivación de ''Teguzigalpa'' o ''Tecuzincalpan'' y significa ''na tierra del pequeñu señor''.<ref>{{Cita llibru |apellíos= Lara Pintu|nome= Gloria|enlaceautor= |añu= 2011|títulotítulu= Dicotomía d'una ciudá, los raigaños indíxenes de Tegucigalpa y Comayagüela |revista=Paradigma |publicación= |volume=30 |númberu= 8|páxines= 180-181|allugamientu= Tegucigalpa, M.D.C.|editor= Revista Paradigma|editorial= Institutu d'Investigación y Evaluación Educatives y Sociales (INNIES)|issn= 1817-4221|url= http://postgrado.upnfm.edu.hn/revistas/n30/08.pdf|fechaacceso=22 de xunetu de 2013|cita=Tegucigalpa-Tecuzicalpa-Tecuzincalpan-Tecu(tli) (t)zin (tl)alpan}}</ref> L'historiador hondureñu [http://web.archive.org/web/http://www.latribuna.hn/2012/08/26/mario-felipe-martinez-castiellu-2 Mario Felipe Martínez Castillo], nel so llibru de bolsu "Llectures de la capital d'Honduras" (2012), fai fincapié de que ''Tegucigalpa'' nun puede significar ''cuetos de plata'' poles razones yá esquizaes por previos investigadores y polo cual suxure que vien de la [[Idioma lenca|llingua lenca]] y significa ''llugar onde s'axunten el señores''.<ref>{{cita web |url= http://www.latribuna.hn/2012/03/13/comentate-parolando-con-don-mario-felipe/|títulu=Comentate: Parolando con Don Mario Felipe|fechaacceso=22 de xunetu de 2013 |autor=|apellíu= Silva Pérez|nome= Roger|enlaceautor= |fecha=13 de marzu de 2012|formatu= |obra= |editor= |editorial= Diariu La Tribuna|ubicación= |idioma= |cita= |urlarchivo=http://web.archive.org/web/http://www.latribuna.hn/2012/03/13/comentate-parolando-con-don-mario-felipe/|fechaarchivo=29 de payares de 2015}}</ref><ref>{{Cita llibru | apellido=Martínez Castillo | nome=Mario Felipe | títulotítulu=Lectura de la capital d'Honduras|url= http://www.columbia.edu/cu/lweb/dixital/collections/cul/texts/ldpd_6859750_002/pages/ldpd_6859750_002_00000250.html?toggle=image&menu=maximize&top=&left=| editorial=Alcaldía Municipal del Distritu Central | editor= Lorenza Durón| edición=1.ª|allugamientu=Tegucigalpa, M.D.C. | añu=2012 | isbn= | páxines=|cita= }}</ref>
 
== Historia ==
Llinia 261:
Como capital d'Honduras, como cabecera departamental y como conceyu, el Distritu Central ye la see de tres gobiernos: el gobiernu nacional, el gobiernu departamental y el gobiernu municipal.<ref>{{cita web |url= http://pdba.georgetown.edu/Decen/Honduras/fondures.html |títulu=Estudio sobre Descentralización|fechaacceso=6 de xunetu de 2013 |apellíu=Mariño |nombre=Rocío |fecha=15 d'abril de 2005 |editorial=Universidá de Georgetown, Facultá de Serviciu Esterior|allugamientu=}}</ref> Antes de 1991, el gobiernu central exercía mayor xurisdicción sobre la execución del manexu municipal en tol país, lo cual causaba una representación admistrativa dispareja y una distribución desaparente de recursos y de gobernabilidad.<ref>{{cita web |url= http://hcentroamerica.fcs.ucr.ac.cr/Conteníos/hca/cong/meses/x_congresu/rexonal/municipalidad-hondura.pdf |títulu=La institución municipal n'Honduras, del sieglu XVIII al Sieglu XX|fechaacceso=6 de xunetu de 2013 |apellíu=Durón Canales |nome=Fanny Daniria |fecha=13 del xunetu de 2010 |formatu=PDF |obra= |editor= |editorial= Universidá de Costa Rica, Facultá de Ciencies Sociales|allugamientu=}}</ref> Como resultancia, a finales de 1990, sol Decretu Non. 134-90, el Congresu Nacional d'Honduras aprobó la Llei de Municipalidaes, dándo-y una definición más clara a les instituciones municipal y departamental, los sos representantes y les sos funciones p'asina da-y autonomía a los gobiernos locales y descentralizalos del gobiernu nacional.<ref>{{cita web |url= http://www.femica.org/arquivos/codigohonduras.pdf |títulu=Decreto Númberu 134-90, Llei de Municipalidaes|fechaacceso=6 de xunetu de 2013 |autor=Congresu Nacional d'Honduras|fecha=13 d'abril de 1990 |obra= Archiváu'l 20 de payares de 2000|editor=Cox, Claudia |editorial=Federación de Conceyos del Istmu Centroamericanu|allugamientu=|urlarchivo=http://web.archive.org/web/http://www.femica.org/arquivos/codigohonduras.pdf|fechaarchivo=29 de payares de 2015}}</ref>
 
Anque autónomu, el Distritu Central ye influyíu pol gobiernu nacional siendo que'l territoriu ye la see del gobiernu de la república. Cambeos importantes na estructura política del conceyu y el financiamiento de grandes proyeutos tienen de ser presentaos ante'l Despachu Presidencial y aprobar pol Congresu Nacional antes de ser executaos pol gobiernu local.<ref>{{Cita llibru |apellíu1= T Godichet|nome1=Oliver|apellíu2=del Cid |nome2=Rafael|apellíu3=S Trputec |nome3= Zoran|enlaceautor= |títulotítulu=Descentralización y gobiernu municipal n'Honduras |url=http://books.google.com.mx/books/about/Descentralizaci%C3%B3n_y_gobiernu_municipal.html?id=Xz0PAAAAYAAJ&redir_esc=y |fechaacceso=6 de xunetu de 2013 |idioma= |otros= |edición= 1|añu= 1997|editor= |editorial= FLACSO Programa El Salvador|allugamientu= |oclc= 607098962|capítulo= |página= 109|cita=}}</ref>
 
=== Distritu Central ===
Llinia 279:
Cabo resaltar que n'Honduras los conceyos defínense como divisiones alministratives de los departamentos y non necesáriamente como una sola ciudá, polo cual un conceyu puede contener más d'una ciudá o pobláu, incluyendo la so cabecera municipal que nel casu d'Honduras tiende a ser la ciudá homónima y más poblada del conceyu; anque pa propósitos alministrativos y llegales, l'alcaldía municipal ye l'autoridá dientro de la ciudá cabecera y el restu del conceyu.
 
Un exemplu, el Conceyu del Distritu Central ye'l conceyu más pobláu d'Honduras y l'área metropolitana de Tegucigalpa y Comayagüela formen la ciudá más grande y más poblada del país, aun así, el Distritu Central nun ye'l conceyu más grande d'Honduras cuando en términos de superficie alministrativa fálase (territoriu). Anque ye'l conceyu más grande de Francisco Morazán, ye namái'l decimocuartu más grande d'Honduras, habiendo 13 conceyos más grandes en términos d'área alministrativa pero non en población. Los dos conceyos más grandes d'Honduras son [[Puerto Lempira]] y [[Catacamas]] nos departamentos de [[Gracies a Dios (Honduras)|Gracies a Dios]] y [[Olancho]], respeutivamente.<ref name="conceyos"> {{cita web |url= http://www.projecthonduras.com/map/statistics.pdf|títulotítulu=Información por Departamentu y Conceyu|fechaacceso=7 de xunetu de 2013 |autor=Secretaría d'Estáu del Despachu Presidencial|apellíu= |nome= |enlaceautor= |fecha=9 d'ochobre de 2010 |formatu=PDF |obra= |editor= |editorial= ProjectoHonduras.com|ubicación= |idioma= |cita= }}</ref>
 
Otru exemplu reparar na ciudá de [[La Ceiba]], cabecera municipal del conceyu homónimu, unu de los ocho conceyos del [[Departamentu de Atlántida]]. La Ceiba ye la ciudá más grande de Atlántida y la tercer ciudá más grande d'Honduras, en términos de población y área urbana, pero'l Conceyu de La Ceiba ye solo'l segundu conceyu más grande de Atlántida, siendo'l Conceyu de Tela'l más grande de dichu departamentu, anque menos pobláu, polo cual la ciudá de [[Tela (Honduras)|Tela]] nun se considera la ciudá más grande de Atlántida.<ref name="conceyos"/>
Llinia 297:
 
=== Gobiernu local ===
El gobiernu local toma forma dientro d'un sistema onde los poderes del executivu y el llexislativu son representativu (electos por votu popular) y compartíu (alcalde y rexidores), rexíos pola Llei de Municipalidaes qu'entró a valir el 1.º de xineru de 1991. L'Alcaldía Municipal del Distritu Central (AMDC) ye l'autoridá gubernamental de la ciudá y conceyu que la so see de gobiernu atopar nel Centru Históricu de Tegucigalpa frente al Parque Central. Como lo establez la Llei de Municipalidaes, la AMDC ta estructurada nuna Corporación Municipal, cual ye l'órganu deliberativo de la municipalidá, electa pol pueblu y máxima autoridá dientro del términu municipal.<ref>{{cita web |url=http://www.capital450.hn/tresparencia/corporacion.php |títulotítulu=Facultad de la Corporación Municipal|fechaacceso=7 de xunetu de 2013 |autor=Congresu Nacional d'Honduras|apellíu= |nome= |enlaceautor= |fecha=23 de mayu de 1991 |formatu=PHP |obra= Archiváu'l 11 d'ochobre de 2011|editor= |editorial= AMDC|ubicación= |idioma= |cita= }}</ref>
 
La Corporación Municipal ta formada por un alcalde quien actúa como xefe executivu, alministrador xeneral y representante llegal del conceyu<ref>{{cita web |url=http://www.capital450.hn/transparencia/alcalde.php |títulotítulu=Facultad del Alcalde Municipal|fechaacceso=7 de xunetu de 2013 |autor=Congresu Nacional d'Honduras|apellíu= |nome= |enlaceautor= |fecha=23 de mayu de 1991 |formatu=PHP |obra= Archiváu'l 11 d'ochobre de 2011|editor= |editorial= AMDC|ubicación= |idioma= |cita= }}</ref> y un vice alcalde quien asume'l puestu del alcande al ser riquíu y supervisa les funciones dientro de la AMDC según indíque-y l'alcalde.<ref>{{cita web |url=http://www.capital450.hn/tresparencia/vicealcalde.php|títulotítulu=Facultad del Vice Alcalde|fechaacceso=7 de xunetu de 2013 |autor=Congresu Nacional d'Honduras|apellíu= |nome= |enlaceautor= |fecha=23 de mayu de 1991 |formatu=PHP |obra= Archiváu'l 11 d'ochobre de 2011|editor= |editorial= AMDC|ubicación= |idioma= |cita= }}</ref> L'alcalde y vice alcalde apuerten un sueldu base mensual de L.61,000 (US$3.000) y L. 55,000 (US$2.700), respeutivamente.<ref name="planilla"> {{cita web |url= http://www.capital450.hn/tresparencia/planillas/mayu_2013.pdf|títulu=Reporte de planillas del mes de mayu de 2013|fechaacceso=7 de xunetu de 2013 |autor=Gerencia de Recursos Humanos|apellíu= |nome= |enlaceautor= |fecha=13 de xunu de 2013 |formatu=PDF |obra= |editor= |editorial= AMDC|ubicación= |idioma= |cita= }}</ref>
 
La Corporación Municipal tamién la integren diez regidor quien constitúin el poder lexislativo y deliberativo dientro del conceyu y xuntos col alcalde executen les sos obligaciones delegaes pola Llei de Municipalidaes, incluyendo l'alministración del conceyu, les sos normes presupuestaries y la llexislación de lleis y ordenances a nivel municipal. El rexidores apuerten un sueldu base mensual de L.55,000 (US$2,700).<ref name="planilla"/>
Llinia 522:
L'aeropuertu principal de Tegucigalpa ye'l [[Aeropuertu Internacional Toncontín]], allugáu nel sur de la ciudá. Esti aeropuertu ye consideráu unu de los más peligrosos del mundu pola cercanía d'una [[Sierra (xeografía)|sierra]] y una pista d'aterrizaxe relativamente curtia;<ref>http://www.youtube.com/watch?v=v_z5HtME9n8 Video en YouTube del Aeropuertu de Toncontín</ref> mientres dellos años tratóse de sustituyilo pol aeropuertu de [[Palmerola]], en [[Comayagua (ciudá)|Comayagua]], onde anguaño opera una base aérea de los Estaos Xuníos.<ref>[http://news.bbc.co.uk/hi/spanish/latin_america/newsid_7429000/7429534.stm Esvien vuelos n'Honduras]. BBC Mundo, 31 de mayu de 2008</ref>
 
Toncontín foi ameyoráu significativamente per mediu de les obres realizaes pola Corporación Aeroportuaria de Tegucigalpa y Interairports, empresa privada contratada pol gobiernu p'alministrar los cuatro aeropuertos internacionales del país. Enantes, Toncontín solo cuntaba con una pista d'aterrizaxe de 1863 metros de llargor. En 2009 foi ampliada con 300 metros, de les cualos 150 metros de pista útil, 60 metros de franxa de seguridá de pista, y 90 metros d'área de seguridá niveláu al estremu de la pista.<ref name=InterAirports_Llogros>{{cita web |títulotítulu=Llogros |url=http://www.interairports.hn/quien-somos/llogros/ |editorial=InterAirports, S.A. |fechaacceso=30 de setiembre de 2013}}</ref> La [[altitú]] de la pista ye de 1033 [[msnm]].
 
Toncontín cuenta, amás, con servicios de migración, aduana, meteoroloxía y control del tráficu aereu.
Llinia 676:
 
{{socesión|
títulotítulu= [[Hondures|Capital de la república d'Hondures]]<br /><small> </small>| periodu = [[30 d'ochobre]] de [[1880]] - Actual see <br />[[Archivu:Coat of arms of Honduras.svg|35px]]|predecesor=[[Comayagua (Comayagua)|Comayagua]]<br /><small> </small>|socesor=
}}