Diferencies ente revisiones de «Partíos xudiciales d'Asturies»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Iguo testu: -"proxectu" -"proyectu" +"proyeutu"
mSin resumen de edición
Llinia 5:
Cuando nel 1820 el llevantamientu del xeneral [[Rafael del Riego|Riego]] reinstauró la Constitución de 1812 proyeutóse una nueva división, en 14 partíos, que foi la primera que se fizo rialidá sobro'l territoriu. Por embargu, les protestes de dellos conceyos que se vieron malparaos cola división fexo qu'hobiera otros intentos de camudar la estructura xudicial del país, pero la vuelta'l absolutismu, que duró hasta la muerte'l rei Fernandu VII nel 1833, fexo que quedaran en ná. Por Real Decretu del 21 d'abril del [[1834]] se restablecen, ya con calter definitivu, los xulgaos de partíu o de primer instancia. N'Asturies fórmense 15: [[Uviéu]], [[Xixón]], [[Avilés]], [[Grandas de Salime]], [[Ḷḷuarca]], [[Pravia]], [[Miranda|Belmonte]], Cangas de Tineo (güei [[Cangas del Narcea]]), [[A Veiga]] (cola so sé en [[Piantón]]), [[La Pola Llaviana]], [[La Pola (Ḷḷena)|La Pola Ḷḷena]], [[Villaviciosa]], [[L'Infiestu]], [[Cangues d'Onís]] y [[Llanes]].
 
Anguaño, tras los cambios fechos por la Llei de Demarcación y Planta Xudicial del 28 d'avientu del 1988, [[Asturies]] ta dividida en 18 partíos xudiciales, que tienen la so sede (los Xulgaos de Primer Instancia yya Instrucción) nes siguientes poblaciones: [[Uviéu]], [[Xixón]], [[Avilés]], [[Castropol]], [[Cangas del Narcea]], [[Tinéu]], [[Ḷḷuarca]], [[Pravia]], [[Grau]], [[Llangréu]], [[Mieres]], [[La Pola Siero]], [[La Pola Llaviana]], [[La Pola (Ḷḷena)|La Pola Ḷḷena]], [[Villaviciosa]], [[L'Infiestu]], [[Cangues d'Onís]] y [[Llanes]].
 
[[Imaxe:Partidos Judiciales de Asturias.svg|center|framed|Partíos xudiciales d'Asturies.]]