Diferencies ente revisiones de «Mar de Frisia»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Preferencies llingüístiques
m iguo parámetros de plantía
Llinia 60:
| Estensión = [[2014]]
| Estensiones =
| Apeligropeligru =
}}
El '''mar de Frisia''' (''Wattenmeer'' n'[[Idioma alemán|alemán]], ''Waddenzee'' en [[Idioma neerlandés|neerlandés]], ''Waadsee'' en [[Idioma frisón|frisón]], ''Wattensee'' en [[baxu alemán]] y ''Vadehavet'' en [[Idioma danés|danés]]) ye un [[mar]] asitiáu ente les [[islles Frisias]] y el [[mar del Norte]] per un sitiu y les mariñes [[Países Baxos|neerlandesa]], [[Alemaña|alemana]] y [[Dinamarca|danesa]] pol otru. Formáu por una [[enllanada de marea]], ye bien pocu fondu, inclusive mientres la [[marea]] baxa consiste en grandes planicies arenoses atayaes por canales de drenaxe que evacuan l'agua (ello ye que ye posible travesalo a cuerpu, llegando del continente a delles de les islles o viceversa). Danse tamién grandes corrientes. Tien unos 450 kilómetros de llargu y ente 5 y 30 d'anchu, con una superficie d'unos 10.000 km².<ref>{{Cita web| url = http://www.dw-world.de/popups/popup_imagegalleryimage/0,,3281276_gid_3281234_lang_2_page_1,00.html | títulu = Wadden Sía: Preserving a Unique Natural Habitat | añu = 2008 | obra = [[Deutsche Welle]] | fechaacceso = 25 d'avientu de 2008 | idioma = inglés}}</ref>
Llinia 85:
El mar de Frisia foi designáu un [[güelga]] d'importancia internacional, protexía pol [[Conveniu de Ramsar]] el [[15 de payares]] de [[1991]] (nᵘ 537: "Mar de Frisia de Schleswig-Holstein y árees axacentes" - ''Schleswig-Holsteinisches Wattenmeer''){{coord|54|30|N|008|40|E|display=inline}}. La zona protexida abarca 454,988 [[hectárea|hai]]. Tien una elevación de -15 a 50 [[msnm]]. Esti sitiu entiende 40% del mar de Frisia y ta formáu por amplies llanures lodosas, ríos, bancos de sable, dunes, marismas salobres, gorbizales ya islles. Pasen pellí más de dos millones d'aves migratories. En particular, aprosimao 70% de tola población europea de [[Tadorna tadorna]] (180.000). Hai invertebraos acuáticos [[Endemismu|endemicos]], reptiles amenaciaos y anfibios, y ye una zona importante pa la cría de la [[Phoca vitulina]]. Desenvuélvense actividaes de [[ganadería]], [[turismu]], la [[caza]], la [[pesca]] de mariscu, actividaes militares y el [[Remu (deporte)|remu]].
 
En xunu de [[2009]], la [[Unesco]] incluyó les partes alemana y neerlandesa del mar de Frisia na llista de llugares [[Patrimoniu de la Humanidá]]. <ref>[http://www.guardian.co.uk/travel/2009/jun/26/unesco-world-heritage-sites World heritage sites: slave outpost and Buddhist mountain on the list – but Wales has to wait]. [[Guardian.co.uk]]. Accesu 7-7-2009.</ref><ref>{{cita web|título=The Wadden Sía|url=http://whc.unesco.org/yees/list/1314|editorial=UNESCO Culture Sector|fechaacceso=9 de xineru de 2013}}</ref>En [[2014]], la [[Unesco]] amplió la designación a la parte danesa.<ref>{{cita web|url= http://www.unesco.org/new/yees/media-services/single-view/news/nine_new_sites_inscribed_to_world_heritage_list/#.O7riu_l_o6Q|títulu= Seis sitios sumir a la Llista del Patrimoniu Mundial de la UNESCO|fecha= 23 de xunu de 2013|fechaacceso= 7 de xunetu de 2014|idioma= español|autor= Unesco|obra= Unesco.org}}</ref>
 
== Referencies ==