Diferencies ente revisiones de «Institución»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Iguo plurales
m Iguo testu: -"lexislación" +"llexislación"
Llinia 9:
Como estructures y mecanismos d'orde social, les instituciones son unu de los principales oxetos d'estudiu nes [[ciencies sociales]], como la [[antropoloxía]], la [[socioloxía]], la [[ciencia política]], la [[economía]] y la [[alministración]] d'[[empresa|empreses]] ente otres. Les instituciones son tamién una tema d'estudiu central pal [[derechu]], el réxime
 
== Instituciones lexislativesllexislatives ==
 
Tamién llamaes instituciones mecanismo; consisten en componentes ideales d'una entidá, como por casu un Reglamentu, Códigu, o una [[Constitución]]. Toes elles, col calter de permanentes, pos siguen esistiendo a pesar de que les voluntaes creadores d'estes entidaes finaron.
Llinia 46:
==Historia de les instituciones==
La Historia de les Instituciones ye la especialidá historiográfica que'l so oxetu son les instituciones.
Especialmente son oxetu d'esta especialidá les instituciones polítiques, que de fechu dexen periodizar la hestoria. La principal de toes, l'Estáu (vease: hestoria política), puede trate dende los sos oríxenes cola polis clásica, la monarquía helenística, l'Imperiu romanu, los Reinos Xermánicos, la monarquía feudal, la monarquía autoritaria, la monarquía absoluta, l'Estáu Lliberal, l'Estáu Social. Tamién son oxetu de la disciplina'l restu de les instituciones polítiques, locales (conceyos), xudiciales, lexislativesllexislatives.
Les instituciones d'otru tipu, más puramente seríen l'oxetu de la hestoria económico y social: les instituciones sociales (el matrimoniu, la familia...), les instituciones económiques (por casu la banca, la empresa...), siendo la mayor parte d'elles mistes (el feudu, el señoríu, el mayoralgu, la propiedá, la escuela, l'exércitu...). En particular, seríen oxetu de la hestoria eclesiástica les instituciones relixoses (la mesma Ilesia, el cleru y cada una de les sos seiciones, monesterios, catedrales, parroquies...)
Al ser les instituciones grandes productores de documentación, la so hestoria xustifícase fácilmente pola disponibilidad de materia primo pal so estudiu.