Diferencies ente revisiones de «Procesu de Reorganización Nacional»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Iguo testu: -"lexislación" +"llexislación"
Llinia 151:
El 24 de marzu de 1976, los golpistes entamaron un gobiernu [[dictadura|dictatorial]] qu'impunxo, como «órganu supremu del Estáu»,<ref>[[Reglamentu pal funcionamientu de la Xunta Militar, Poder Executivu y Comisión d'Asesoramientu Llexislativu]], puntu 1.2.</ref> una [[Xunta militar|Xunta de Comandantes]] de los trés fuercies armaes (exércitu, marina y aviación). L'orixe tripartitu del poder, mientres el Procesu de Reorganización Nacional, estableció una situación d'independencia virtual de cada fuercia que, en más d'una ocasión, llevó a qu'actuaren ensin comunicación dalguna ente elles y hasta a enfrentase ente sigo. La primer xunta militar tuvo integrada por [[Jorge Rafael Videla]] (Exércitu), [[Emilio Eduardo Massera]] (Armada) y [[Orlando Ramón Agosti]] (Aviación).
 
Según el decretu fundacional tamién se dispunxo que'l mandu direutu del país quedaría en manos d'un presidente», con facultaes executives, lexislativesllexislatives y xudiciales, designáu y supervisáu pola xunta mientres nun perteneciera a ésta, sicasí, al pasar los díes esto nun llegó efectuase. <ref>https://www.youtube.com/watch?v=KVFmbyASoHI</ref> El primer presidente designáu foi'l exgeneral [[Jorge Rafael Videla]].
 
Los golpistes eslleieron el [[Congresu de la Nación Arxentina|Congresu Nacional]], derrocaron a les autoridaes [[provincies de l'Arxentina|provinciales]] (gobernadores y llexislatures) y destituyeron a los miembros de la [[Corte Suprema de Xusticia de la Nación Arxentina|Corte Suprema de Xusticia]], designando nel so llugar a los abogaos [[Adolfo Gabrielli]], [[Horacio Heredia]], [[Abelardo Rossi]], [[Alejandro Caride]] y [[Federico Videla Esguilada]], qu'asumieron el 2 d'abril.
Llinia 495:
* Revista ''Cabildru''
**Llevantamientu de la so prohibición. Por decretu 944/76 de xunu de 1976 (publicáu n'Añales de Llexislación Arxentina XXXVI—1215) dexar ensin efectu los decretos 394/75 y 1159/75 roblaos por María Estela Martínez de Perón que prohibíen la publicación de la revista.
** La edición del 13 de xunu de 1977 foi prohibida y secuestrada por decretu 1711/77 (publicáu nel ''Boletín Oficial de la República Arxentina'' del 16 de xunu de 1977, Colección d'Añales de Llexislación Arxentina XXXVII-C-2612. Nel artículu 3.º esclariábase que'l secuestru de la edición «...nun va torgar la realización de les xeres alministratives inherentes a la revista ''Cabildru''...», la que se siguió publicando de manera intermitente.
* Tribuna Popular, edición del 23 de xunu de 1976.
** Prohibíu y secuestráu por decretu 999/76 (publicáu n'Añales de Llexislación Arxentina XXXVI—2138).
Llinia 671:
En [[1990]], el presidente [[Carlos Menem]] concedió'l [[indultu]] a los líderes militares, como [[Jorge Rafael Videla]] y [[Eduardo Massera]], condergaos a cadena perpetua; sicasí, quedaron en prisión domiciliaria por otros crímenes non algamar pol indultu, como l'apropiación de fíos nacíos mientres el cautiverio de los sos padres.
 
El [[15 d'abril]] de [[1998]], pola llei 24952<ref>[http://infoleg.mecon.gov.ar/txtnorma/50364.htm Llei 24952] {{Wayback|url=http://infoleg.mecon.gov.ar/txtnorma/50364.htm |date=20041223232813 }}</ref> derogar les lleis de Puntu Final (Nᵘ&nbsp;23492) y Obediencia Debida (Nᵘ&nbsp;23521), que darréu, el [[2 de setiembre]] de [[2003]], fueron declaraes «insanablemente nules» (Artículu 1.º) pola Llei 25779<ref>{{enllaz rotu|1=[http://www.infoleg.gov.ar/txtnorma/88140.htm Llei 25779.] |2=http://www.infoleg.gov.ar/txtnorma/88140.htm |bot=InternetArchiveBot }}</ref> El [[14 de xunu]] de [[2005]], la Corte Suprema de Xusticia de la Nación declaró la inconstitucionalidá de les lleis mentaes enantes, amás d'establecer la validez de la llei de nulidá.
 
=== Día Nacional de la Memoria ===