Diferencies ente revisiones de «Partíu de los Socialistes de Cataluña»

Contenido eliminado Contenido añadido
mSin resumen de edición
m correición de topónimos
Llinia 8:
| tipu_cimeru_2 = Voceru nel Parllamentu de Cataluña |
cimeru_2 = [[Eva Granaos]]
| presidente = [[Àngel Ros]]<ref>http://www.cronicaglobal.com/yees/notices/2014/07/iceta-escueye-a-ros-un-critico-del sector nacionalista-pa-presidir-el-psc-9613.php</ref>
| fundación = 16 de xunetu de 1978
| disolución =
Llinia 32:
| notes = Acomuñáu al [[PSOE]] y referente d'ésti en [[Cataluña]].
}}
El '''Partíu de los Socialistes de Cataluña''' (en [[idioma catalán|catalán]]: ''Partit dels Socialistes de Catalunya'', embrivíu '''PSC''') ye un partíu políticu [[España|español]] d'ámbitu [[Cataluña|catalán]] d'ideoloxía [[socialdemócrata]], [[catalanista]]<ref name="MIQUEL NOGUER_1">{{cita publicación | url=http://www.elpais.com/articulo/espana/Montilla/refuerza/perfil/catalanista/PSC/niega/CiU/sía/cambéu/elpepuesp/20101002elpepunac_4/Tes| título=Montilla refuerza'l perfil catalanista del PSC y niega que CiU sía "el cambéu" | autor=MIQUEL NOGUER | editorial= | añu=2010 | ubicación=Barcelona | revista= | número= | página=}}</ref> y con doble identidá nacional<ref>{{cita publicación | url=http://ddd.uab.cat/pub/worpap/2009/hdl_2072_47941/ICPS277.pdf | título=Cambio políticos y evolución de los partíos en Cataluña (1995-2007) | autor=Óscar Barbera et al. | editorial=Institut de Ciències Polítiques i Socials | añu=2009 | ubicación=Barcelona | revista=Working Papers | númberu=277 | páxines=10}}</ref> que defende públicamente'l [[federalismu]]<ref>[http://www.europapress.es/nacional/noticia-amp-psc-revindicara-diada-federalismu-unica-opcion-futuru-espana-20100909144833.html El PSC revindicará na Diada que'l federalismu ye "la única opción" de futuru d'España]</ref> y la constitución de la nación catalana».<ref name="naci" /> Foi creáu'l [[16 de xunetu]] de [[1978]] por aciu la fusión de los trés partíos socialistes esistentes mientres la [[Transición Española]] en Cataluña. Ta acomuñáu al [[Partíu Socialista Obreru Español]] (PSOE), del que ye'l referente en Cataluña y con quien comparte [[grupu parllamentariu]] nel [[Congresu de los Diputaos]], nel [[Senáu d'España|Senáu]] y el [[Parllamentu Européu]]. A nivel rexonal y municipal esta acomuñáu con Candidatura de Progrés, [[Unitat d'Aren]] y, hasta 2010 y 2011, con [[Ciutadans pel Canvi]] y [[Progrés Municipal]] respeutivamente.<ref>http://www.elperiodico.com/yees/noticies/politica/print-481959.shtml</ref><ref name="9194a207">{{cita web|url = http://www.catalunyapress.cat/cat/notices/2015/04/el-psc-canvia-la-seva-marca-municipal-a-candidatura-de-progres-per-facilitar--yos-aliances-121645.php|títulu = El PSC camuda de marca pa les municipales, de Pogrés Municipal a Candidatura de Progrés|idioma= catalán}}</ref>
 
Almítese davezu qu'inclúi dos tendencies<ref name="Orriols">[http://www.elpais.com/articulo/opinion/PSC/catalanista/elpepuopi/20101203elpepiopi_4/Tes ¿Por qué'l PSC ye "catalanista"?], Lluís Orriols, ''El País'', 3 d'avientu de 2010.</ref><ref>[http://www.larazon.es/noticia/9859-los-catalanistes-del-psc-piden-pasu Los catalanistes del PSC piden pasu], ''La Razón'', 2 d'avientu de 2010.</ref><ref>[http://www.lavanguardia.es/lv24h/20101201/54078632695.html L'alderique sobre'l catalanismu del PSC remanez tres la debacle eleutoral], ''La Vanguardia'', 1 d'avientu de 2010.</ref><ref>[http://www.larazon.es/noticia/5261-la nala catalanista-del-psc-llamenta-dir-de-la mano-del-psoe-y-non-xuntu-al frente-catalan La nala catalanista del PSC llamenta dir de la mano del PSOE y nun xunto al frente catalán], ''La Razón'', 22 de xunetu de 2010.</ref> nel so senu, una [[catalanismu|catalanista]]<ref name="MIQUEL NOGUER_1">{{cita publicación | url=http://www.elpais.com/articulo/espana/Montilla/refuerza/perfil/catalanista/PSC/niega/CiU/sía/cambéu/elpepuesp/20101002elpepunac_4/Tes| título=Montilla refuerza'l perfil catalanista del PSC y niega que CiU sía "el cambéu" | autor=MIQUEL NOGUER | editorial= | añu=2010 | ubicación=Barcelona | revista= | número= | página=}}</ref> y otra más autonomista,<ref name="Orriols"/> actual predominante.
Llinia 61:
Otra ciudá importante perdida pol PSC foi [[Badalona]], ganada pol [[PP]], ya igualmente baxó en representación nel [[área metropolitana de Barcelona]]. Asina, de les abuitaes mayoríes absolutes que tradicionalmente llograba nesa área, namái revalidó la de [[Cornellá de Llobregat]], calteniéndose como primer partíu pero ensin mayoría absoluta n'otres poblaciones cómo [[Hospitalet de Llobregat]], [[Esplugues de Llobregat]], [[Terrassa]] o [[Sabadell]], ente delles pequeñes poblaciones más.
 
Nes siguientes [[Eleiciones municipales d'España de 2015|eleiciones municipales, celebraes en 2015]] el PSC sustituyo a [[Progrés Municipal]], organización cola que taba acomuñáu a nivel municipal y cola cual allegó a les eleiciones municipales del 2007 y 2011, por candidatura de progrés.<ref name="9194a207" /> Esti cambéu nun freno la perdida de votos, consiguiendo 531.388 (190.088 menos) y 1.278 conceyales (837 menos)<ref>http://governacio.gencat.cat/yees/pgov_ambits_d_actuacio/pgov_eleccions/pgov_dades_electorals/resultats-2/?a=a&id_eleccions=M20151&id_territori=CA09</ref>
 
Esiste dientro del PSC un sector claramente [[catalanista]] o [[nacionalista catalán]], representáu por [[María Badía]], [[Antoni Castells]], [[Joaquim Nadal]], [[Mónica Lafuente]], [[Teresa Cunillera]], [[Montserrat Tura]], [[Marina Geli]], [[Jordi Martí]], [[Daniel Font]], [[Martí Carnicer]], [[Juan Manuel del Pozu]], [[Antoni Siurana]], [[Manuel Royes]], [[Jordi William Carnes]], [[Raimon Obiols]], [[Pía Bosch]], [[Martí Carnicer]], [[Jordi Serra]], [[Lluís Miquel Pérez]], [[Joaquim Llera]], [[Laia Bonet]], [[Antoni Dalmau]] o [[Isidre Molas]], favorable a ganar más [[autonomía]] pa Cataluña y a reformular la relación d'ésta col restu d'[[España]].<ref>[http://ccaa.elpais.com/ccaa/2012/07/04/catalunya/1341353010_504083.html El sector catalanista del PSC remanez y critica el dirigismo del partíu], ''El País'', 4 de xunetu de 2012.</ref><ref>[http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20120613/54311087992/el sector catalanista-del-psc-marca-perfil-y-convoca-un-segundu-actu-pa-principios-de-branu.html El 'sector catalanista' del PSC marca perfil y convoca un segundu actu pa principios de branu], ''La Vanguardia'', 13 de xunu de 2012.</ref> Dalgunos inclusive s'amuesen contrarios a la vía [[federalismu|federalista]] del partíu, abogen inclusive pol [[derechu d'autodeterminación]].<ref>[http://www.eldebat.cat/cast/viewer.php?IDN=62063 Los sectores más catalanistes del PSC, contra'l federalismu], ''El Debat'', 6 de xunetu de 2012.</ref><ref>[http://www.elperiodico.com/yees/noticies/diada-2012/nala-catalanista-del-psc-desmarca-direccion-manifestacion-2202344 La nala catalanista del PSC desmarcar de la direición y va a la manifestación], ''El Periódicu'', 11 de setiembre de 2012.</ref><ref>[http://www.lavanguardia.com/local/20120923/54351008438/psc-nala-catalanista-pide-derechu-decidir.html La nala catalanista de PSC pide'l derechu decidir], ''La Vanguardia'', 23 de setiembre de 2012.</ref> A principios d'ochobre de [[2012]] dichu sector fixo públicu un manifiestu nel que demandaben un [[Estáu]] propiu pa Cataluña y un [[derechu d'autodeterminación|referendu]] pola [[independentismu catalán|independencia]] d'ésta.<ref>[http://www.elconfidencial.com/espana/2012/10/04/los-catalanistes-del-psc-remóntense-esixen-un estáu propiu-y-un referendu independentista-106660/ Los catalanistes del PSC remóntense: esixen un Estáu propiu y un referendu independentista] {{Wayback|url=http://www.elconfidencial.com/espana/2012/10/04/los-catalanistes-del-psc-remóntense-esixen-un estáu propiu-y-un referendu independentista-106660/ |date=20121010005202 }}, ''El Confidencial'', 4 d'ochobre de 2012.</ref><ref>[http://www.elperiodico.com/yees/noticies/eleiciones-28n/sector-catalanista-prime-psc-autodeterminacion-2218016 La nala catalanista prime al PSC a favor d'una "Catalunya-Tao"], ''El Periódicu'', 3 d'ochobre de 2012.</ref>
 
== Rebelión del sector catalanista y división nel partíu ==
Llinia 98:
! style="background:#efefef;" | Posición
|-
| <center>'''[[Eleiciones xenerales d'España de 1979|1979]]''' || <center>[[Joan Reventós]] || 875.529 || 29,67 % || {{Ficha de partíu políticu/escaños|17|47|hex=#EE1B22}} || <center>1.º
|-
| <center>'''[[Eleiciones xenerales d'España de 1982|1982]]''' || <center>[[Raimon Obiols]] || 1.575.601 || 45,83 % || {{Ficha de partíu políticu/escaños|25|47|hex=#EE1B22}} || <center>1.º
|-
| <center>'''[[Eleiciones xenerales d'España de 1986|1986]]''' || <center>[[Narcís Serra]] || 1.279.733 || 41 % || {{Ficha de partíu políticu/escaños|21|47|hex=#EE1B22}} || <center>1.º
|-
| <center>'''[[Eleiciones xenerales d'España de 1989|1989]]''' || <center>[[Narcís Serra]] || 1.123.935 || 35,59 % || {{Ficha de partíu políticu/escaños|20|46|hex=#EE1B22}} || <center>1.º
|-
| <center>'''[[Eleiciones xenerales d'España de 1993|1993]]''' || <center>[[Narcís Serra]] || 1.277.838 || 34,87 % || {{Ficha de partíu políticu/escaños|18|47|hex=#EE1B22}} || <center>1.º
|-
| <center>'''[[Eleiciones xenerales d'España de 1996|1996]]''' || <center>[[Narcís Serra]] || 1.531.143 || 39,36 % || {{Ficha de partíu políticu/escaños|19|46|hex=#EE1B22}} || <center>1.º
|-
| <center>'''[[Eleiciones xenerales d'España de 2000|2000]]''' || <center>[[Narcís Serra]] || 1.150.533 || 34,13 % || {{Ficha de partíu políticu/escaños|17|46|hex=#EE1B22}} || <center>1.º
|-
| <center>'''[[Eleiciones xenerales d'España de 2004|2004]]''' || <center>[[José Montilla]] || 1.586.748 || 39,47 % || {{Ficha de partíu políticu/escaños|21|47|hex=#EE1B22}} || <center>1.º
|-
| <center>'''[[Eleiciones xenerales d'España de 2008|2008]]''' || <center>[[Carme Chacón]] || 1.672.777 || 45,33 % || {{Ficha de partíu políticu/escaños|25|47|hex=#EE1B22}} || <center>1.º
|-
| <center>'''[[Eleiciones xenerales d'España de 2011|2011]]''' || <center>[[Carme Chacón]] || 920.323 || 26,63 % || {{Ficha de partíu políticu/escaños|14|47|hex=#EE1B22}} || <center>2.º
|-
| <center>'''[[Eleiciones xenerales d'España de 2015|2015]]''' || <center>[[Carme Chacón]] || 589.021 || 15,70 % || {{Ficha de partíu políticu/escaños|8|47|hex=#EE1B22}} || <center>3.º
|-
| <center>'''[[Eleiciones xenerales d'España de 2016|2016]]''' || <center>[[Meritxell Batet]] || 558.033 || 16,12 % || {{Ficha de partíu políticu/escaños|7|47|hex=#EE1B22}} || <center>4.º (3.º)
|}
 
Llinia 133:
! style="background:#efefef;" | Posición
|-
| <center>'''[[Eleiciones al Parllamentu de Cataluña de 1980|1980]]''' || [[Joan Reventós]] || 606.717 || 22,33% || {{Ficha de partíu políticu/escaños|33|135|hex=#EE1B22}} || <center>2.º
|-
| <center>'''[[Eleiciones al Parllamentu de Cataluña de 1984|1984]]''' || [[Raimon Obiols]] || 866.281 || 30,11% || {{Ficha de partíu políticu/escaños|41|135|hex=#EE1B22}} || <center>2.º
|-
| <center>'''[[Eleiciones al Parllamentu de Cataluña de 1988|1988]]''' || [[Raimon Obiols]] || 802.828 || 29,78% || {{Ficha de partíu políticu/escaños|42|135|hex=#EE1B22}} || <center>2.º
|-
| <center>'''[[Eleiciones al Parllamentu de Cataluña de 1992|1992]]''' || [[Raimon Obiols]] || 728.311 || 27,55% || {{Ficha de partíu políticu/escaños|40|135|hex=#EE1B22}} || <center>2.º
|-
| <center>'''[[Eleiciones al Parllamentu de Cataluña de 1995|1995]]''' || [[Joaquim Nadal]] || 802.252 || 24,88% || {{Ficha de partíu políticu/escaños|34|135|hex=#EE1B22}} || <center>2.º
|-
| <center>'''[[Eleiciones al Parllamentu de Cataluña de 1999|1999]]''' || [[Pasqual Maragall]] || 1.183.299 || 37,70% || {{Ficha de partíu políticu/escaños|52|135|hex=#EE1B22}} || 2.º* (1.º)
|-
| <center>'''[[Eleiciones al Parllamentu de Cataluña de 2003|2003]]''' || [[Pasqual Maragall]] || 1.031.454 || 31,16% || {{Ficha de partíu políticu/escaños|42|135|hex=#EE1B22}} || 2.º* (1.º)
|-
| <center>'''[[Eleiciones al Parllamentu de Cataluña de 2006|2006]]''' || [[José Montilla]] || 789.614 || 26,81% || {{Ficha de partíu políticu/escaños|37|135|hex=#EE1B22}} || <center>2.º
|-
| <center>'''[[Eleiciones al Parllamentu de Cataluña de 2010|2010]]''' || [[José Montilla]] || 570.361 || 18,32% || {{Ficha de partíu políticu/escaños|28|135|hex=#EE1B22}} || <center>2.º
|-
| <center>'''[[Eleiciones al Parllamentu de Cataluña de 2012|2012]]''' || [[Pere Navarro i Morera|Pere Navarro]] || 523.333 || 14,43 % || {{Ficha de partíu políticu/escaños|20|135|hex=#EE1B22}} || 3.º* (2.º)
|-
| <center>'''[[Eleiciones al Parllamentu de Cataluña de 2015|2015]]''' || [[Miquel Iceta]] || 520.022 || 12,72 % || {{Ficha de partíu políticu/escaños|16|135|hex=#EE1B22}} || <center>3.º
|-
| <center>'''[[Eleiciones al Parllamentu de Cataluña de 2017|2017]]''' || [[Miquel Iceta]] || 606.659 || 13,81 % || {{Ficha de partíu políticu/escaños|17|135|hex=#EE1B22}} || <center>4.º
|}
 
Llinia 175:
* '''[[Lleida]]:''' [[Antoni Siurana]] y [[Àngel Ros i Domingo]]
* '''[[Tarragona]]:''' [[Josep Fèlix Ballesteros]]
* '''Otros:''' [[Pere Navarro i Morera|Pere Navarro]] ([[Terrassa]]), [[Joan Armangué]] ([[Figueres]]), [[Manuel Busto Garrido|Manuel Bustos]] ([[Sabadell]]), [[Magda Casamitjana]] ([[Roses (Girona)|Roses]]), [[Núria Marín Martínez|Núria Marín]] ([[Hospitalet de Llobregat]]), [[Núria Parlón]] ([[Santa Coloma de GramanetGramenet]]), [[Marina Geli]] ([[San Gregorio (Girona)|San Gregorio]]), [[Antonio Balmón Arévalo]] ([[Cornellá de Llobregat]]), [[Iolanda Pineda]] ([[Salt]]), [[Esteve Pujol]] ([[Camprodón]]), [[Ana del Frago Barés]] ([[Barberà del Vallès]]), [[Joan Sabaté]] ([[Flix]]), [[Josep Monràs Galindo]] ([[Mollet del Samartín de Vallés]]), [[Ana María Martínez] ([[Rubí (Barcelona)|Rubí]]), [[Lluís Miquel Pérez]] ([[Reus]]), [[Teo Romero]] ([[Santa Margarida de Montbui]]), [[Joan Vich]] ([[Vilanova del Camí]]), [[Servand Cases]] ([[Mediona]]), [[Salustià Monteagudo]] ([[Cabrera d'Anoia]]), [[Jordi Aymamí]] ([[Igualada]]) y [[Juan Antonio Vázquez Cortáu]], [[Lourdes Borrell i Moreno]] ([[Sant Feliu de Llobregat]]), Enric Carbonell ([[Sant Esteve Sesrovires]], Pilar Díaz (Esplugues de Llobregat), Teresa Padrós ([[Palau-solità i Plegamans]]).
 
== Controversia ==