Diferencies ente revisiones de «Península Escandinava»
Contenido eliminado Contenido añadido
m Preferencies llingüístiques |
m Preferencies llingüístiques |
||
Llinia 28:
Les glaciaciones tamién provocaron l'afondamientu de munchos de los valles fluviales; cuando'l xelu fundió foron invadíos pol mar, creando los perfamosos [[fiordu|fiordos]] noruegos. Los glaciares posaron gran cantidá de materiales de les sos [[morrena|morrenes]] terminales na fastera meridional de la península, dando llugar a la configuración d'un paisaxe caóticu<ref> Ostergren, R.C., Rice, J.G. ''The Europeans''. Guilford Press, 2004. ISBN 0-89862-272-7.</ref>. Estes morrenes cubrieron tol territoriu qu'anguaño ye Dinamarca.
Magar qu'el Escudu Bálticu y xeolóxicamente estable, y poro resistente a les influyencies de les formaciones
El substratu cristalinu del terrenu y la falta de suelu dexaron na superficie depósitos de minerales metálicos: [[fierro]], [[cobre]], [[níquel]], [[cinc]], [[plata]] y [[oru]]. Los más valiosos d'ente ellos fueron los depósitos de mineral de fierro del noroeste de Suecia. Nel [[sieglu XIX]] la so esplotación llevó a construyir un ferrocarril que xunía la zona col puertu noruegu de [[Narvik]], al traviés del cual embarcábase hacia'l sur de Suecia, Alemaña, el [[Reinu Xuníu]] y [[Bélxica]] pa ser procesáu; esti ferrocarril ye l'únicu d'esta parte d'Escandinavia.
|