Diferencies ente revisiones de «Cuerpu humanu»

Contenido eliminado Contenido añadido
m nun hai entrada nel Wikcionariu, quito plantía {{wikcionariu}}
m Iguo testu: -"el agua" +"l'agua"
Llinia 73:
== L'agua del cuerpu humanu ==
 
El L'[[agua]] ye'l principal componente del cuerpu humanu, que tien 75{{esd}}% d'agua al nacer{{cr}} y cerca del 60{{esd}}% na edá adulta.<ref name=eemElCedazo1>{{cita web |url=https://eltamiz.com/elcedazo/2018/07/01/lo-que se preguntar-los sos-alumnos-de-3o-de-la-eso-xxx-por-que-bebemos-agua-duce-en-vegada-de-salada/?utm_source=feedburner&utm_medium=email&utm_campaign=Feed%3A+ElCedazo+%28El+Cedazo%29 |títulu=Lo que se preguntar los sos alumnos de 3º de la ESO – XXX: ¿Por qué bebemos agua duce en cuenta de salada? |fechaacceso= 8 de xunetu de 2018|sitioweb=eltamiz.com|Autor=jreguart|fecha=1 de xunetu de 2018}}</ref> Aprosimao'l 65 % de felicidá enagua atopar nel interior de les célules y el restu circula n'el sangre y baña los texíos. Ye imprescindible pa la esistencia del ser humanu, que nun puede tar ensin beber agua más de cinco o seis díes ensin poner en riesgu la so vida.
 
El cuerpu pierde agua per mediu de los escrementos, la [[trespiración]] y el tafaríu del [[vapor d'agua]] del nuesu aliendu, en función del grau d'actividá, temperatura, mugor o otros factores. Parte de l'agua que s'atopa nel nuesu cuerpu ye espulsada pola orina o al traviés de la cuspia, sudu o llárimes.
Llinia 90:
== Variaciones anatómiques ==
 
N'anatomía humana, el términu variación anatómica referir a una estructura anatómica non patolóxica que ye distinta del diseñu normal. Les posibles variaciones anatómiques en cada órganu y el so suministru arterial y venoso tienen de ser conocíos polos médicu, tales como los ciruxanos o radiólogos, col fin d'identificalos. A diferencia de les anomalíes conxénites, les variaciones anatómiques son típicamente intrescendente y nun constitúin un trestornu. Por casu, los [[Músculu accesoriu|músculos accesorios]] son doblaos anatómicos raros de los músculu que puede asoceder y solo riquen de tratamientu onde s'alteria la función. El [[músculu sóleo]] accesoriu nel todíu ye una de tales variaciones y unu que nun precisa ser rectificáu.<ref name="Farlex">{{cita web|url=http://medical-dictionary.thefreedictionary.com/accessory+muscle|editorial=Farlex|títulu=Accessory Muscle (n'inglés)|fechaacceso=6 de xunu de 2013}}</ref><ref>{{Citation|url=http://www.ajronline.org/cgi/content/full/182/1/147|artículu=Anatomy of and Abnormalities Associated with Kager's Fat Pad (n'inglés)|publicación=American Journal of Roentgenology}}</ref> Otra variación más común que s'atopa n'alredor del diez per cientu de la población ye'l [[bazu]] accesoriu.<ref name=klmoore>{{cita llibru | apellíu = Moore | nome = Keith L. | enlaceautor = Keith L. Moore | títulu = Clinically Oriented Anatomy (n'inglés)| edición = 3.ª | origyear = | añu = 1992 | editorial = Williams & Wilkins | allugamientu = Baltimore | isbn = 0-683-06133-X | páxina = 187}}</ref>
 
== Sistemes ==