Diferencies ente revisiones de «Brigaes Internacionales»
Contenido eliminado Contenido añadido
m Preferencies llingüístiques: -"directu" +"direutu" |
m Iguo testu: -"see" -"sede" |
||
Llinia 89:
Les movilizaciones en favor del reclutamiento pa les Brigaes Internacionales estender por toa Europa y depués per Estaos Xuníos, pero en países como Alemaña ya Italia identificáronse como'l primer pasu pa combatir al fascismu y al [[nazismu]], que yá establecieren dictadures en dambos Estaos. Los primeros brigadistes llegaron a Albacete'l [[14 d'ochobre]] de [[1936]]. Les primeres Brigaes formaes (XI, XII y XIII) taben compuestes mayoritariamente por franceses, belgues, italianos y alemanes voluntarios. Dientro de cada brigada constituyéronse batallones, xeneralmente de miembros de la mesma nacionalidá pa facilitar les comunicaciones ente los integrantes.
La
[[Archivu:Monumento a las Brigadas Internacionales. Plaza de la Universidad. Barrio Universidad. Albacete.jpg|thumb|[[Monumentu a les Brigaes Internacionales (Albacete)|Monumentu a les Brigaes Internacionales]] na [[Plaza de la Universidá (Albacete)|plaza de la Universidá]] de [[Albacete]] ([[España]]), ciudá onde s'atopaba'l cuartel xeneral.]]
Llinia 175:
Hubo brigadistes de más de 50 países del mundu. El país que más voluntarios apurrió foi [[Francia]], con más de 10.000 según delles fontes (Andreu Castells alzar hasta 15.000). El segundu contingente más importante yera'l d'[[Alemaña|alemanes]] y [[austria]]cos con unos 5.000, na so mayoría exiliados en [[París]] y [[Bruxeles]]. Tamién destacaron los contingentes d'[[Italia]] (4.000),<ref>{{cita noticia | url = http://www.publico.es/espana/279931/fina/peracabo/voluntariu/italianu/guerra/civil/espanola | títulu = Fina'l postreru voluntariu italianu na Guerra Civil | periódicu = [[Públicu (España)|Públicu]] | fecha = 21 d'avientu de 2009 | urlarchivo = https://web.archive.org/web/20091222233721/http://www.publico.es/espana/279931/fina/peracabo/voluntariu/italianu/guerra/civil/espanola | fechaarchivo = 22 d'avientu de 2009 }}</ref> los 2.500 [[Reinu Xuníu|británicos]], 2.000 [[Estaos Xuníos d'América|estauxunidenses]], 1.700 [[Reinu de Yugoslavia|yugoslavos]], 1.500 [[Canadá|canadienses]], 1.200 [[cuba]]nos y 600 [[Arxentina|arxentinos]]. Tamién se enrolaron en menores cantidaes voluntarios de países como [[Costa Rica]], [[Abisinia]], [[Polonia]], [[Albania]], [[Checoslovaquia]], [[Hungría]], [[Bulgaria]], [[Suecia]], [[Suiza]], [[Países Baxos|Holanda]], [[Rumanía]], [[Colombia]], [[China]], [[Chile]], [[Méxicu]] y [[Nueva Zelanda]].
Un importante númberu de brigadistes foi d'orixe [[xudíu]], colectivu que mayoritariamente entendió la llucha contra'l franquismu nel contestu de la llucha contra l'ascensu del [[antisemitismu]] que se taba dando n'[[Europa]].<ref>Ello ye que el primer usu rexistráu del apellativu de "fascistes" aplicáu al franquismu dar en publicaciones xudíes de la dómina.</ref> Según distintes estimaciones, hasta 8.000 d'estos voluntarios, un 15% del total de brigadistes internacionales, llucharon pol bandu republicanu. Polo xeneral, estos voluntarios fueren primeramente militantes [[comunista|comunistes]] y [[anarquista|anarquistes]], con poco o nula conciencia hebrea, pero tamién se dieron casos d'unidaes específicamente xudíes, como la [[Unidá xudía Botwin]] (enantes denomada 2
=== Procedencia política ===
Llinia 195:
El encuadramiento nos distintos grupos efectuar en función de grupos idiomáticos y d'orixe. El xefes nun principiu fueron escoyíos polos mesmos voluntarios, pero más tarde la eleición pasó a faese en función de les necesidaes, anque la [[Comintern]] llueu llogró imponer que toos el oficiales (y candidatos a selo) fueren militantes comunistes. Al llau de cada xefe militar había un [[comisariu políticu]], que les sos xeres principales yeren de calter políticu (caltener la moral, arengar políticamente a les tropes, etc.) anque n'ocasiones tamién teníen qu'asumir llabores puramente militares.
Formáronse siete brigaes, llamaes XI, XII, XIII, XIV, XV, 129
Les Brigaes tuvieron entamaes de la siguiente forma:
Llinia 247:
:[[Cuerpu de Voluntarios "Benito Juárez García"]]. Mexicanos.
* '''[[129
La 129 Brigada constituyóse'l [[28 d'abril]] de 1937 con restos de batallones d'otres Brigaes y miembros del [[POUM]]. La distinta procedencia d'el so miembros llevar a ser conocida como ''la Brigada de los cuarenta naciones''. Les diferencies ente les fuercies polítiques y el conflictu en [[Cataluña]] col POUM facer pocu efectiva, teniendo de ser reorganizada en febreru de 1938. Entós nomóse Xefe de la Brigada a [[Wacek Komar]] (que provenía del ''Batallón Dabrowski'' de la XIII Brigada).
Llinia 255:
:''[[Batallón Dimitrov|3.<small><sup>er</sup></small> Batallón "Dimitrov"]].'' De diversos países balcánicos.
* '''[[150
Formada en xunu de 1937 sobre la base del Batallón Dabrowski de la XI Brigada.
|