Diferencies ente revisiones de «Liubliana»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Iguo testu: -"see" -"sede"
m Iguo testu: -"see" -"sede"
Llinia 14:
La [[Universidá de Liubliana]], fundada en [[1919]], tien la so sé na ciudá, y nel cursu [[2006]]-[[2007|07]] cuntaba con más de 63.000 alumnos.<ref name="Université Ljubljana">{{Cita web |url=http://www.uni-lj.si/en/about_university_of_ljubljana/ul_history.aspx |títulu=UL history |fechaacceso=31 de xunetu de 2008 |idioma=inglés}} Información xeneral sobre la Universidá.</ref> La so [[Biblioteca Nacional y Universitaria|biblioteca]] sumaba en [[2004]] 1.169.090 llibros.<ref name="InNumbers" /> Cuenta amás con distintos institutos culturales internacionales, como'l [[Institutu Cervantes]] ([[España]]), [[British Council]] ([[Reinu Xuníu]]) o [[Institutu Goethe]] ([[Alemaña]]).<ref name = "INS">{{Cita web |url=http://www.visitljubljana.si/en/experiences/culture-and-art/default.html?category |títulu=Foreign cultural centres |fechaacceso=16 de marzu de 2010 |idioma=inglés}} Centros culturales estranxeros en Liubliana.</ref>
 
Como capital del [[Estáu]], Liubliana alluga les sedes del gobiernu ([[Asamblea Nacional d'Eslovenia|Asamblea Nacional]] y [[Conseyu Nacional d'Eslovenia|Conseyu Nacional]]), [[Política d'Eslovenia|ministerios]], instituciones y organismos asociaos, y ye la residencia oficial del [[presidente d'Eslovenia]].<ref>{{Cita web |url=http://www.up-rs.si/up-rs/uprs-eng.nsf/dokumentiweb/predsedniska-palaca?OpenDocument |títulu=Presidential palace |fechaacceso=11 de xunu de 2009 |idioma=inglés}} Información sobre'l palaciu presidencial na cai Prešernova.</ref> La ciudá ye miembru d'[[Ciudaes Xuníes y Gobiernos Locales|UCLG]], [[Unión de Capitales de la Unión Europea|UCUE]], [[Eurocities]],<ref>{{Cita web |url=http://www.eurocities.eu/main.php |títulu=Ljubljana |fechaacceso=11 de xunu de 2009 |idioma=inglés |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20090609170419/http://www.eurocities.eu/main.php |fechaarchivo=9 de xunu de 2009 }} Liubliana na páxina de Eurocities.</ref> [[Programa Européu pal Desenvolvimientu Urbanu Sostenible|URBACT]], [[Civitas Forum]],<ref>{{Cita web |url=http://www.civitas-initiative.org/switchpage.phtml?id=87&lan=en |títulu=Ljubljana |fechaacceso=11 de xunu de 2009 |idioma=inglés}} Proyeutos enllantaos en Liubliana nel contestu de Civitas Forum.</ref> [[Asociación de Ciudaes y Rexones Europees pola Cultura|Les Rencontres]], [[European Cities Marketing]]<ref>{{Cita web |url=http://www.europeancitiestourism.com/ |títulu=ECM |fechaacceso=11 de xunu de 2009 |idioma=inglés}} Páxina oficial con información sobre los sos miembros, eventos, etc.</ref> y [[Global Cities Dialogue]].<ref name="InNumbers" /><ref>{{Cita web |url=http://www.globalcitiesdialogue.com/index.php/members/full-members.html?con=eu |títulu=Members |fechaacceso=16 de marzu de 2010 |idioma=inglés}} Llista de miembros na so páxina oficial.</ref> Nel planu económicu, la ciudá caltién una destacada posición a nivel nacional, ye seesede del [[Bolsa de Liubliana|principal mercáu de valores del país]], del [[bancu d'Eslovenia]] y de numberoses empreses nacionales.
 
Liubliana foi premiada col títulu de [[Premiu Capital Verde Europea|Capital Verde Europea]] 2016.
Llinia 359:
El castiellu de Liubliana (''Ljubljanski grad'') ye un castiellu [[Edá Media|medieval]] asitiáu nel cume de la llomba qu'apodera'l centru de la ciudá. La zona qu'arrodia l'actual castiellu atópase habitada dende l'añu [[1200 e.C.|1200&nbsp;a.&nbsp;C.]],<ref name="LubljanaCastle">{{Cita web |url=http://www.ljubljana.si/en/sights/castle/default.html |títulu=Ljubljanski grad / Ljubljana Castle |idioma=inglés |fechaacceso=30 de xunetu de 2008 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20080915164146/http://www.ljubljana.si/en/sights/castle/default.html |fechaarchivo=15 de setiembre de 2008 }} Información sobre'l Castiellu.</ref> y ye probable que'l cume de la llomba fuera una fortaleza del [[exércitu romanu]] en siendo construyida nella fortificaciones por celtes y ilirios.<ref name="LubljanaCastle" />
 
Mentáu per primer vegada en [[1144]] como seesede del [[Ducáu de Carintia]], el castiellu ye destruyíu cuando'l ducáu pasa a manos de los [[casa d'Habsburgu|Habsburgu]] en [[1335]].<ref name="LubljanaInfo">{{Cita web |url=http://www.ljubljana.info/ljubljana-castle/ |títulu=City castle in Ljubljana |idioma=inglés |fechaacceso=30 de xunetu de 2008}}</ref> Ente [[1485]] y [[1495]] constrúyese'l castiellu actual y álcense les torres. El so oxetivu yera'l de defender l'[[Sacru Imperiu Romanu Xermánicu|imperiu]] de la invasión [[Imperiu otomanu|otomana]] y tamién de les revueltes llabradores.<ref name="LubljanaInfo" /> Nos sieglos [[sieglu XVII|XVII]] y [[sieglu XVIII|XVIII]], el castiellu convertir n'arsenal y hospital militar. Foi estropiáu mientres el periodu [[Napoleón Bonaparte|napoleónicu]] y, una vegada de vuelta al Imperiu austriacu, pasa a ser prisión hasta l'añu [[1905]], retomando dicha función mientres la [[Segunda Guerra Mundial]].<ref name="LubljanaCastle" /><ref name="LubljanaInfo" /> La torre principal del castiellu data de [[1848]] y nella vivía un guardia que la so misión yera la de disparar cañones p'alvertir a la ciudá en casu de quema o p'anunciar acontecimientos y visites importantes.<ref name="LubljanaInfo" />
 
En 1905, la ciudá de Liubliana merca'l castiellu, sufriendo una serie de reformes nos años [[Años 1960|sesenta]]. Dende la finalización de les mesmes, el castiellu ye una atracción turística y llugar onde tienen llugar diversos acontecimientos culturales.<ref name="LubljanaFestival">{{Cita web |url=http://www.ljubljanafestival.si/en/ljubljana_castle/history/ |títulu=Festival Ljubljana |idioma=inglés |fechaacceso=30 de xunetu de 2008}} Información sobre la hestoria del Castillo.</ref> Dende [[2007]], un [[funicular]] conecta'l centru de la ciudá col castiellu.<ref name="LubljanaInfo" />
Llinia 604:
;Filarmónica Eslovena [[Archivu:Ljubljana
BW 2014-10-09 13-57-30.jpg|thumb|240px|Edificiu de la [[Orquesta Filarmónica Eslovena]].]]
La [[Orquesta Filarmónica Eslovena]] (''Slovenska filharmonija'') tien el so orixe en [[1701]] cuando se creó la ''Academia Philharmonicorum''.<ref name = "FIL">{{Cita web |url=http://www.ljubljana.si/en/tourism/sights/18_19th_centuries_ljubljana/philharmonic/default.html |títulu=Slovenian Philharmonic |idioma=inglés |fechaacceso=10 de xunu de 2009}} Información sobre la Filarmónica, la so hestoria y la so seesede.</ref> Ésta foi asocedida en [[1794]] pola Sociedá Filarmónica, predecesora de l'actual Filarmónica, ente que los sos miembros atopar compositores como [[Joseph Haydn]], [[Ludwig van Beethoven]] y [[Johannes Brahms]], amás del violinista [[Niccolò Paganini]].<ref name = "FIL" />
 
L'edificiu de la Filarmónica foi construyíu en [[1891]] sobre los cimientos del antiguu Teatru Ta (''Stanovsko gledališčy''), edificáu en [[1763]] por cuenta de la visita del emperador [[José II d'Habsburgu|José II]] a la ciudá, y destruyíu en [[1887]]. Diseñáu por [[Adolf Wagner]] n'estilu neo-renacentista, presenta les carauterístiques esquines arrondaes de los teatros de la dómina.<ref name = "FIL" />