Diferencies ente revisiones de «Tegucigalpa»
Contenido eliminado Contenido añadido
m Iguo testu: -"see" -"sede" |
m Iguo testu: -"see" -"sede" |
||
Llinia 1:
{{llocalidá}}
'''Tegucigalpa''', oficialmente '''Tegucigalpa, [[Distritu Central (Honduras)|Conceyu del Distritu Central]]''' y embrivíu como '''{{nowrap|Tegucigalpa, M. D. C.}}''',<ref group="nota" name="MDC">Cola fusión de '''Villa de Tegucigalpa''' y Comayagüela (entós '''Villa de Concepción''') como un solu conceyu'l [[28 de setiembre]] de [[1890]], titúlase a cencielles '''Tegucigalpa''' y a partir del 30 de xineru de 1937 cola fusión a '''Distritu Central''', ésta pasa a denominase '''Tegucigalpa, Conceyu del Distritu Central''' (abreviación '''Tegucigalpa, M.D.C.''')</ref> comúnmente conocida como '''''Tegus''''',<ref>{{cita web |url= http://www.tubabel.com/definicion/22526-tegus|títulu=Significáu del vocablu "Tegus"|fechaacceso=20 de xunetu de 2013 |autor=Tiroren|apellíu= |nome= |enlaceautor= |fecha=2008 |formatu= |obra= |editor= |editorial= tuBabel.com|ubicación= |idioma= |cita= }}</ref><ref>{{cita web |url= http://www.honduras.com/fondures-slang/|títulu=Honduras slang|fechaacceso=20 de xunetu de 2013 |autor=Editor|apellíu= |nome= |enlaceautor= |fecha=11 d'ochobre de 2012 |formatu= |obra= |editor= |editorial= Honduras.com|ubicación= |idioma= inglés|cita= }}</ref> ye la capital y
Anque yá dende [[1536]] conocíase-y al pequeñu pobláu a les veres de la cuenca del [[ríu Choluteca]] (anguaño'l Centru Históricu) pol peculiar nome de ''[[:en:Taguzgalpa|Taguzgalpa]]'', ye cola llegada de los [[Colonización española d'América|españoles]] a la rexón en busca de minerales que se reconoz el [[29 de setiembre]] de [[1578]] como'l día que marca la so fundación sol nome de ''Real de Mines de San Miguel de Tegucigalpa''. Tres siglo dempués, el [[30 d'ochobre]] de [[1880]] convertir na [[Capital (política)|capital]] del país, mientres la presidencia de [[Marco Aurelio Sotu]].<ref>{{cita web |url= http://www.angelfire.com/ca5/mas/dpmapas/fmo/teg/teg.html|títulu=Conceyu de Tegucigalpa y Distritu Central|fechaacceso=20 de xunetu de 2013 |autor= Mario|apellíu=Secoff |nome= |enlaceautor= |fecha=13 de marzu de 2005|formatu= |obra= |editor= |editorial= angelfire.com|ubicación= |idioma= |cita= }}</ref>
Llinia 10:
La capital ye'l centru políticu y alministrativu del país onde s'alluguen 23 embaxaes y 16 consulaos representando diplomática y consularmente a 39 países d'alredor del mundu.<ref>{{cita web |url= http://www.hondurasinfo.hn/en_02c.asp|títulu=Embajada y Consulaos n'Honduras|fechaacceso=20 de xunetu de 2013 |autor=Fundación pa la Inversión y Desenvolvimientu d'Esportaciones (FIDE)|apellíu= |nome= |enlaceautor= |fecha=3 d'abril de 2009 |formatu= |obra= |editor= |editorial=hondurasinfo.hn|ubicación= |idioma= |cita= |urlarchivo=http://web.archive.org/web/http://www.hondurasinfo.hn/en_02c.asp|fechaarchivo=29 de payares de 2015}}</ref><ref>{{cita web |url= http://embassy.goabroad.com/embassies-in/hondura#|títulu=Embaxaes|fechaacceso=20 de xunetu de 2013 |autor=Editor en GoAborad.com|apellíu= |nome= |enlaceautor= |fecha=11 de marzu de 2011 |formatu= |obra= |editor= |editorial=GoAbroad.com|idioma= inglés|cita= }}</ref> Ye la sede de la mayoría de les axencies públiques y empreses estatales, ente elles, la [[Empresa Nacional d'Enerxía Eléctrica|ENEE]] y [[Hondutel]], les compañíes nacionales d'enerxía y telecomunicaciones, respeutivamente.<ref>{{cita web |url= http://www.hondurasinfo.hn/en_02i.asp|títulu=Oficines gubernamentales|fechaacceso=20 de xunetu de 2013 |autor=Fundación pa la Inversión y Desenvolvimientu d'Esportaciones (FIDE)|apellíu= |nome=|enlaceautor= |fecha=3 d'abril de 2009 |formatu= |obra= |editor= |editorial= hondurasinfo.hn|ubicación= |idioma= |cita= |urlarchivo=http://web.archive.org/web/http://www.hondurasinfo.hn/en_02i.asp|fechaarchivo=29 de payares de 2015}}</ref> Ye tamién el llar de la [[Selección de fútbol d'Honduras|selección nacional de fútbol]] y del plantel principal y rectoría de la [[Universidá Nacional Autónoma d'Hondures]] (UNAH), la máxima casa d'estudios del país. L'aeropuertu internacional, [[Aeropuertu Internacional Toncontín|Toncontín]], adquirió fama y infamia mundial pela so pista d'aterrizaxe desaxeradamente corta pa un aeropuertu de categoría internacional lo cual obliga a los aviadores a entamar maniobres daqué irregulares mientres el despegue y aterrizaxe pa safar los montes aledañas.<ref>{{cita web |url= http://old.latribuna.hn/2011/02/15/toncontin-sigue-en-segundu-llugar-de-los aeropuertos-mas-peligrosos/|títulu=Toncontín sigue en segundu llugar de los aeropuertos más peligrosos|fechaacceso=20 de xunetu de 2013 |autor=Editor Seición Nacionales|apellíu= |nome= |enlaceautor= |fecha=15 de febreru de 2011 |formatu= |obra= |editor= |editorial= Diariu La Tribuna|ubicación= |idioma= |cita= |urlarchivo=http://web.archive.org/web/http://old.latribuna.hn/2011/02/15/toncontin-sigue-en-segundu-llugar-de-los aeropuertos-mas-peligrosos/|fechaarchivo=29 de payares de 2015}}</ref><ref>{{cita web |url= http://www.elheraldo.hn/Seiciones-Principales/Metro/Toncontin-ye-el-segundu-aeropuertu-mas-peligrosu-del mundu|títulu=Toncontín ye'l segundu aeropuertu más peligrosu del mundu|fechaacceso=20 de xunetu de 2013 |autor=|apellíu= Hernández|nome= Juan Orlando|enlaceautor= |fecha=12 de setiembre de 2012 |formatu= |obra= |editor= |editorial= Diariu L'Heraldu|ubicación= |idioma= |cita= }}</ref>
L'Alcaldía Municipal del Distritu Central (AMDC) ye l'autoridá gubernamental de la ciudá y conceyu,<ref>{{cita web |url= http://www.capital450.hn/tresparencia/organigrama.php|títulu=Organigrama AMDC 2010-14|fechaacceso=20 de xunetu de 2013 |autor=AMDC|apellíu= |nome= |enlaceautor= |fecha=xunu de 2010 |formatu= |obra= |editor= |editorial= capital450.hn|ubicación= |idioma= |cita= }}</ref> encabezada por un [[alcalde]] y 10 [[rexidores]] quien formen la Corporación Municipal, él órganu executivu-llexislativu del conceyu.<ref name="corporacion municipal">{{cita web |url=http://www.capital450.hn/tresparencia/corporacion.php |títulu=Facultad de la Corporación Municipal|fechaacceso=7 de xunetu de 2013 |autor=Congresu Nacional d'Honduras|apellíu= |nome= |enlaceautor= |fecha=23 de mayu de 1991 |formatu=PHP |obra= Archiváu'l 11 d'ochobre de 2011|editor= |editorial= AMDC|ubicación= |idioma= |cita= }}</ref> Siendo cabecera departamental, ye
La infraestructura capitalina nun se caltuvo al ritmu de la so esplosión demográfica.<ref>{{cita web |url= http://www.radiolaprimerisima.com/noticies/38583/tegucigalpa-cumple-430-anos-ente-desorde-y-vulnerabilidad|títulu=Tegucigalpa cumple 430 años ente desorde y vulnerabilidá|fechaacceso=20 de xunetu de 2013 |autor=Axencia ACAN-EFE|apellido= |nome= |enlaceautor= |fecha=23 d'ochobre de 2011 |formatu= |obra= |editor= |editorial= radiolaprimerisima.com|ubicación= |idioma= |cita= }}</ref><ref>{{cita web |url= http://archivo.elheraldo.hn/Tegucigalpa/Ediciones/2011/10/24/Noticies/Desorde-urbanu-ye-la-peor-falla-en-la-capital|títulu=Desorde urbanu ye la peor “falla” na capital|fechaacceso=20 de xunetu de 2013 |autor=|apellíu= Gómez|nome=Karla |enlaceautor= |fecha=23 d'ochobre de 2011 |formatu= |obra= |editor= |editorial= Diariu L'Heraldu|ubicación= |idioma= |cita= }}</ref> La falta de planificación fayadiza,<ref>{{cita web |url= http://www.revistaconstruir.com/newsletter-info/474-tegucigalpa-con-zones-de-altu-riesgu-pa-construyir|títulu=
Llinia 288:
[[Archivu:Tegucigalpa-INE Building.jpg|thumb|right|Oficines centrales del Institutu Nacional d'Estadístiques (INE) y del Ministeriu Públicu (MP), ubacados en Residencial Llombes del Quixarru.]]
[[Archivu:US Embassy in Tegucigapa 2.jpg|thumb|right|La Embaxada de los Estaos Xuníos sobre l'avenida La Paz na Colonia San Carlos.]]
El Distritu Central ye'l centru políticu y alministrativu d'Honduras. Ye la sede de los trés poderes del gobiernu nacional y les sos dependencies, incluyendo de la mayoría de les axencies públiques y empreses estatales. La capital ye
La residencia oficial y despachu del Executivu, la [[Casa Presidencial d'Honduras|Casa Presidencial]], alcuéntrase sobre'l Bulevar Juan Pablo II na Colonia Los Profesionales, el [[Congresu Nacional d'Honduras|Congresu Nacional]] atopar nel Centru Históricu de Tegucigalpa sobre callar Bolívar del Barriu La Mercé y la [[Corte Suprema de Xusticia d'Honduras|Corte Suprema de Xusticia]] atopar nel Centru Cívicu Gubernamental alcontráu a una banda del distribuidor vial del Bulevar Fuercies Armaes y el Bulevar Kuwait, al sur del Centru Comercial Mall les Cascaes. La capital ye tamién la sede de la [[Policía Nacional d'Honduras|Policía Nacional]], de les [[Fuercies Armaes d'Honduras|Fuercies Armaes]] y de la mayoría de les [[instituciones financieres]] del país, tantu públiques como privaes.
Llinia 297:
=== Gobiernu local ===
El gobiernu local toma forma dientro d'un sistema onde los poderes del executivu y el llexislativu son representativu (electos por votu popular) y compartíu (alcalde y rexidores), rexíos pola Llei de Municipalidaes qu'entró a valir el 1º de xineru de 1991. L'Alcaldía Municipal del Distritu Central (AMDC) ye l'autoridá gubernamental de la ciudá y conceyu que la so
La Corporación Municipal ta formada por un alcalde quien actúa como xefe executivu, alministrador xeneral y representante llegal del conceyu<ref>{{cita web |url=http://www.capital450.hn/transparencia/alcalde.php |títulu=Facultad del Alcalde Municipal|fechaacceso=7 de xunetu de 2013 |autor=Congresu Nacional d'Honduras|apellíu= |nome= |enlaceautor= |fecha=23 de mayu de 1991 |formatu=PHP |obra= Archiváu'l 11 d'ochobre de 2011|editor= |editorial= AMDC|ubicación= |idioma= |cita= }}</ref> y un vice alcalde quien asume'l puestu del alcande al ser riquíu y supervisa les funciones dientro de la AMDC según indíque-y l'alcalde.<ref>{{cita web |url=http://www.capital450.hn/tresparencia/vicealcalde.php|títulu=Facultad del Vice Alcalde|fechaacceso=7 de xunetu de 2013 |autor=Congresu Nacional d'Honduras|apellíu= |nome= |enlaceautor= |fecha=23 de mayu de 1991 |formatu=PHP |obra= Archiváu'l 11 d'ochobre de 2011|editor= |editorial= AMDC|ubicación= |idioma= |cita= }}</ref> L'alcalde y vice alcalde apuerten un sueldu base mensual de L.61,000 (US$3.000) y L. 55,000 (US$2.700), respeutivamente.<ref name="planilla"> {{cita web |url= http://www.capital450.hn/tresparencia/planillas/mayu_2013.pdf|títulu=Reporte de planillas del mes de mayu de 2013|fechaacceso=7 de xunetu de 2013 |autor=Gerencia de Recursos Humanos|apellíu= |nome= |enlaceautor= |fecha=13 de xunu de 2013 |formatu=PDF |obra= |editor= |editorial= AMDC|ubicación= |idioma= |cita= }}</ref>
Llinia 357:
=== Llei y orde ===
La [[Policía Nacional d'Hondures]] al traviés de la Policía Nacional Preventiva ye l'autoridá uniformada encargada de caltener l'orde públicu y el cumplimientu de la llei. La Policía Nacional caltién la so
{| class="wikitable" align=center
Llinia 571:
=== Fútbol ===
[[Archivu:Estadio Carías.jpg|thumb|Vista aérea del Estadiu Nacional, 2006.]]
Tegucigalpa ye
== Turismu ==
|