Diferencies ente revisiones de «Margaret Thatcher»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Preferencies llingüístiques
mSin resumen de edición
Llinia 48:
Thatcher empezó a asistir regularmente a delles xintes nel [[Institute of Economic Affairs]] (IEA), un ''[[think tank]]'' fundáu pol magnate [[Antony Fisher]], un discípulu de [[Friedrich von Hayek]]; yá visitara'l IEA y lleera les sos publicaciones dende empiezos de la década de 1960. Ende foi influyida poles idees de [[Ralph Harris]] y [[Arthur Seldon]], y pasó a convertise na cara del movimientu económicu opuestu al [[Estáu del bienestar]] basáu nel [[keynesianismo]] que, d'alcuerdu a la so ideoloxía, taba debilitando a Gran Bretaña. Los panfletos del institutu proponíen menos alministración, impuestos más baxos y mayor llibertá pa los negocios y el consumidores.{{harvnp|Beckett|2010|loc= capítulu 11|sp=sí}}
 
El críticu de televisión [[Clive James]], nun reportaxe en ''[[The Observer]]'' alrodiu de les eleiciones pal lideralgu, comparó la so voz de 1973 con un gatu esmuciéndose sobre un pizarrón.<ref group="nota">«La obsesión foi siempres la voz. Non el timbre como tal, sinón el ''tonu'' (el llanzo condescendiente y esplicativu qu'amedrana al retorcigañáu interlocutor como un neñu d'ocho años con defectos de la personalidá). Apocayá, foi fascinante vela esforciándose por esaniciar esto. La nueche del martes, ''News Extra'' de BBC2 tresmitió un video de mayu de 1973 amosando una completa burlla escontra Thatcher onde apaecía diciendo que nunca ''suañaría'' en buscar el lideralgu. Sonaba como un gatu esmuciéndose sobre un pizarrón». {{cita noticia|obra=The Observer|ubicación=Londres|apellido=James|nome=Clive|fecha=9 de febreru de 1975|títulu= World in Action}} Arrexuntáu en {{Cita Harvard|James|1977|pp=119–120|sp=sí}}.</ref> Thatcher yá empezara a trabayar na so presentación personal cola ayuda de [[Gordon Reece]], un antiguu productor de televisión. Por coincidencia, Reece conoció al actor [[Laurence Olivier]], quien iguó unes lleccioneslleiciones col entrenador vocal del [[Royal National Theatre|Teatru Nacional]].{{harvnp|Thatcher|1995|p=267|sp=sí}}<ref>{{Cita web|autor=Polly Dunbar|url=http://www.dailymail.co.uk/news/article-2055214/How-Laurence-Olivier-gave-Margaret-Thatcher-voice-went-history.html|títulu=How Laurence Olivier gave Margaret Thatcher the voice that went down in history &#124; Mail Online|obra=Daily Mail.co.uk|fecha=30 d'ochobre de 2011|fechaacceso=10 d'abril de 2012|idioma=inglés|ubicación=Londres}}</ref><ref name="Moore Vanity">{{Cita web|apellido=Moore|nome=Charles|obra=Vanity Fair|títulu=The Invincible Mrs. Thatcher|fecha=avientu de 2011|url=http://www.vanityfair.com/politics/features/2011/12/margaret-thatcher-201112|fechaacceso=10 d'abril de 2012|idioma=inglés}}</ref> Thatcher tuvo ésitu y consiguió esaniciar dafechu'l so acentu de [[Lincolnshire]], sacante en situaciones de estrés, como se comprobó n'abril de 1983 depués de la prevocación de [[Denis Healey]] na [[Cámara de los Comunes]], cuando acusó al llaborista de la primer fila de tar «tostáu».<ref>{{cita noticia|obra=The Times|fecha=22 d'abril de 1983|títulu=A miracle recovery for Finchley mother of two|idioma= inglés}}</ref><ref group= "nota">Metanes les protestes de dambos llaos de la cámara, la Sra. Thatcher glayó: «Entós ta asustáu d'una eleición ¿non? Asustáu, asustáu, asustáu. Aterrado». {{cita noticia|títulu=PM taunts Labour over early election|obra=The Guardian|fecha=20 d'abril de 1983|idioma= inglés}}</ref>
 
El 19 de xineru de 1976, Thatcher pronunció un discursu nel Conceyu de [[Kensington]], nel cual fixo un ataque sogón a la Xunión Soviética; en respuesta, el diariu del Ministeriu de Defensa soviéticu ''Krásnaya Zvezda'' —estrella colorada— llamar la «[[Dama de fierro]]»:<ref name="ironlady">{{Cita web|url=http://www.margaretthatcher.org/speeches/displaydocument.asp?docid=102939|títulu=Britain Awake|fechaacceso=10 d'abril de 2012|idioma=inglés|autor=Margaret Thatcher Foundation|obra=Margaret Thatcher.org}}</ref>