Diferencies ente revisiones de «Copa Mundial de Fútbol de 1938»
Contenido eliminado Contenido añadido
m Iguo plantía "Socesión" |
m Iguo plurales |
||
Llinia 40:
Na final celebrada nel [[Stade Olympique Yves-du-Manoir|estadiu de Colombes]], [[Selección de fútbol d'Italia|Italia]] imponer a [[Selección de fútbol d'Hungría|Hungría]] por 4–2 y convirtióse nel primer país que llogró'l bicampeonato. El seleccionador [[Vittorio Pozzo]] foi tamién el primer entrenador (y hasta la fecha únicu) que ganó la Copa Mundial en dos causes.<ref>{{Cita web|títulu= Entrenador clásicu: Vittorio Pozzo|url = http://es.fifa.com/classicfootball/coaches/coach=61560/|sitioweb = FIFA.com|fechaacceso = 27 de xunetu de 2015|apellíu = }}</ref>
Cuando la Segunda Guerra Mundial españó en [[1939]], los acontecimientos bélicos torgaron a la FIFA entamar la Copa Mundial nes sos ediciones subsecuentes, y nun la retomó hasta [[Copa Mundial de Fútbol de 1950|la edición de 1950]] en [[Brasil]].<ref>{{Cita web|títulu= 1942: el mitu del Mundial Escaecíu|url = http://www.vavel.com/
== Antecedentes ==
Llinia 190:
A los seis minutos, Italia adelantróse por aciu de [[Gino Colaussi|Colaussi]], quien recoyó rápidu una asistencia de Piola. Ensin tiempu pa poder celebralo, [[Pál Titkos]] igualó nel minutu 8. Los húngaros impunxeron un ritmu frenético y el partíu convertir nuna socesión d'ataques n'ida y vuelta, pero la defensa italiana consiguió contener a Sárosi, sumíu na primer metá. Pasáu'l cuartu d'hora, Piola volvió dar ventaya a Italia con un disparu cruciáu en xugada vertical. A partir d'ende, los ''azzurri'' apoderaron y Colaussi fixo'l 3–1 col que se llegó al descansu.<ref name=":9" />
Hungría atacó con roxura mientres tola segunda parte, mas foi incapaz de superar la ferrial defensa tresalpina.<ref name=":9" /> Nel minutu 70, Zsengellér sirvió una asistencia de cabeza a Sarosi por que fixera el 3–2. Esi tantu entá daba esperances a los magiares pa forzar la prórroga. Aun así, Italia caltuvo'l so orde tácticu y nun perdió los nervios. A diez
El públicu francés, contrariu n'alcuentros anteriores, aplaudió con deportividá'l trunfu d'Italia y l'espectáculu qu'ufiertaren dambos conxuntos. El presidente de Francia, [[Albert Lebrun]], foi l'encargáu d'apurrir la Copa de la Victoria al capitán [[Giuseppe Meazza]]. Al llegar a Italia, el presidente [[Benitu Mussolini]] apurrió a los futbolistes un premiu de 8.000 llires, según reconoció años dempués [[Pietro Rava]], postreru superviviente d'aquella final.<ref>{{Cita web|títulu= Addio Rava, Mondiale nel 1938|url = http://www.gazzetta.it/Calciu/Primu_Pianu/2006/11_Novembre/05/rava.shtml|sitioweb = |fechaacceso = 12 d'agostu de 2015|idioma = italianu|publicación = [[Gazzetta dello Sport]]|fecha = 5 de payares de 2006}}</ref>
|