Diferencies ente revisiones de «Copa Mundial de Fútbol de 1938»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Iguo plantía "Socesión"
m Iguo plurales
Llinia 40:
Na final celebrada nel [[Stade Olympique Yves-du-Manoir|estadiu de Colombes]], [[Selección de fútbol d'Italia|Italia]] imponer a [[Selección de fútbol d'Hungría|Hungría]] por 4–2 y convirtióse nel primer país que llogró'l bicampeonato. El seleccionador [[Vittorio Pozzo]] foi tamién el primer entrenador (y hasta la fecha únicu) que ganó la Copa Mundial en dos causes.<ref>{{Cita web|títulu= Entrenador clásicu: Vittorio Pozzo|url = http://es.fifa.com/classicfootball/coaches/coach=61560/|sitioweb = FIFA.com|fechaacceso = 27 de xunetu de 2015|apellíu = }}</ref>
 
Cuando la Segunda Guerra Mundial españó en [[1939]], los acontecimientos bélicos torgaron a la FIFA entamar la Copa Mundial nes sos ediciones subsecuentes, y nun la retomó hasta [[Copa Mundial de Fútbol de 1950|la edición de 1950]] en [[Brasil]].<ref>{{Cita web|títulu= 1942: el mitu del Mundial Escaecíu|url = http://www.vavel.com/yees/futbol/313087-1942-el mitu-del mundial escaecíu.html|fechaacceso = 12 d'agostu de 2015|nome = |apellido = |publicación = VAVEL|fecha = }}</ref><ref>{{Cita web|títulu= How Brazil Saved The World Cup In The Aftermath Of World War II|url = http://www.npr.org/sections/parallels/2014/06/11/320727176/how-brazil-saved-the-world-cup-in-the-aftermath-of-world-war-ii|fechaacceso = 12 d'agostu de 2015|publicación = [[National Public Radio]]|idioma = inglés|fecha = 11 de xunu de 2014}}</ref>
 
== Antecedentes ==
Llinia 190:
A los seis minutos, Italia adelantróse por aciu de [[Gino Colaussi|Colaussi]], quien recoyó rápidu una asistencia de Piola. Ensin tiempu pa poder celebralo, [[Pál Titkos]] igualó nel minutu 8. Los húngaros impunxeron un ritmu frenético y el partíu convertir nuna socesión d'ataques n'ida y vuelta, pero la defensa italiana consiguió contener a Sárosi, sumíu na primer metá. Pasáu'l cuartu d'hora, Piola volvió dar ventaya a Italia con un disparu cruciáu en xugada vertical. A partir d'ende, los ''azzurri'' apoderaron y Colaussi fixo'l 3–1 col que se llegó al descansu.<ref name=":9" />
 
Hungría atacó con roxura mientres tola segunda parte, mas foi incapaz de superar la ferrial defensa tresalpina.<ref name=":9" /> Nel minutu 70, Zsengellér sirvió una asistencia de cabeza a Sarosi por que fixera el 3–2. Esi tantu entá daba esperances a los magiares pa forzar la prórroga. Aun así, Italia caltuvo'l so orde tácticu y nun perdió los nervios. A diez minutominutos del final, Biavati sosprendió al arqueru Szabó con un pase rasu al corazón de la área que Piola emburrió escontra la rede. Gracies al 4–2 final, Italia ganó la segunda Copa Mundial de la so hestoria.<ref name=":9" />
 
El públicu francés, contrariu n'alcuentros anteriores, aplaudió con deportividá'l trunfu d'Italia y l'espectáculu qu'ufiertaren dambos conxuntos. El presidente de Francia, [[Albert Lebrun]], foi l'encargáu d'apurrir la Copa de la Victoria al capitán [[Giuseppe Meazza]]. Al llegar a Italia, el presidente [[Benitu Mussolini]] apurrió a los futbolistes un premiu de 8.000 llires, según reconoció años dempués [[Pietro Rava]], postreru superviviente d'aquella final.<ref>{{Cita web|títulu= Addio Rava, Mondiale nel 1938|url = http://www.gazzetta.it/Calciu/Primu_Pianu/2006/11_Novembre/05/rava.shtml|sitioweb = |fechaacceso = 12 d'agostu de 2015|idioma = italianu|publicación = [[Gazzetta dello Sport]]|fecha = 5 de payares de 2006}}</ref>