Diferencies ente revisiones de «Aeropuertu de Glasgow Prestwick»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Correición de topónimos
BandiBot (alderique | contribuciones)
m Bot: Troquéu automáticu de testu (-Fuercia Aéreo +Fuercia Aérea )
Llinia 24:
L'aeropuertu de Glasgow Prestwick crear en [[1934]], primeramente como aeródromu d'entrenamientu, con [[hangar]]ye, oficines y una [[torre de control]] instalaes yá a finales del [[1935]]. El dueñu orixinal del aeropuertu foi David Fowler McIntyre, quien tamién tenía la [[Scottish Aviation]], sofitáu pol Duque Douglas Douglas-Hamilton. MacIntyre y Hamilton fueren enantes los primeres [[aviador]]es en sobrevolar el [[Everest]] en [[1933]]. Col empiezu de la [[Segunda Guerra Mundial]], l'aeropuertu de Prestwick desenvolvióse rápido, pa poder allugar un gran númberu d'aviones [[Estaos Xuníos d'América|estauxunidenses]]. En [[1938]] añediéronse instalaciones pa pasaxeros, que siguieron n'usu hasta qu'en [[1964]] llevar a cabu un gran programa de desenvolvimientu destináu a faer Prestwick compatible colos nuevos aviones jets: añedióse una estensión a la [[pista d'aterrizaxe]], pistes d'aproximamientu paraleles, carreteres de conexón y una nueva terminal, inaugurada por reinar madre [[Isabel Bowes-Lyon]].
 
La [[Fuercia AéreoAérea de los Estaos Xuníos]] (USAF) abriera en [[1952]] una base na cortil del antiguu aeropuertu, a partir de les instalaciones de la [[Fuercia AéreoAérea Británica]] (RAF). Esta base cerrar en [[1966]], anque una parte foi ocupada pol escuadrón 771 aereu naval, destináu a operaciones de [[busca y rescate]]. ''[[Scottish Aviation]]'' construyó una fábrica emplegando l'antigua terminal de Prestwick, onde se construyeron los aviones conocíos como [[Scottish Aviation Twin Pioneer]] y dempués los [[Handley Page Jetstream]] y los [[Scottish Aviation Bulldog]]. Una parte d'esta factoría, un gran edificiu [[Art decó]] qu'inda se caltien, yera en realidá un restu de la [[Esposición Imperial d'Escocia de 1938]] en [[Bellahouston Park]] ([[Glasgow]]). Cuando ''Scottish Aviation'' fundir con ''[[British Aerospace]]'', decidieron caltener les instalaciones de producción d'aeronaves hasta [[1998]], construyendo sobremanera actualizaciones de la serie Jetstream. Na actualidá [[BAE Systems]] caltien una pequeña instalación en Prestwick, que produz componentes para [[Airbus]] y [[Boeing]].
 
Nos sos entamos, Prestwick yera l'únicu aeropuertu de [[Escocia]] autorizáu pa realizar vuelos trasatlánticos, sobremanera por cuenta de les condiciones meteorolóxiques benignes que suelen reinar na mariña de [[Ayrshire]]. Ello ye que la borrina ye nesti aeropuertu muncho menos habitual que nel restu d'aeródromos [[Gran Bretaña|británicos]]. Esta circunstancia pudo tamién contribuyir a que decidiera caltenese Prestwick abiertu cuando la compañía BAA, dueña del [[Aeropuertu Internacional de Glasgow]], paecía tar dispuesta a clausuralo. Anque [[British Airways]] dexó de fletar vuelos regulares de pasaxeros dende Prestwick a finales de los [[años 1970|años 70]], l'aeropuertu siguió usándose, sobremanera, pa entrenamientu de pilotos, y bien especialmente pa entrenar pilotos pal [[Concorde]].