126 195
ediciones
m (Bot: Troquéu automáticu de testu (-resolvimientu +resolución)) |
m (Bot: Troquéu automáticu de testu (-fechaacceso +fechaaccesu)) |
||
'''Arnaldo Otegi Mondragon''' {{nym}} ye un políticu español d'ideoloxía [[Nacionalismu vasco|independentista vasca]] y [[marxista]], actual coordinador xeneral de [[Euskal Herria Bildu]]. Enantes foi secretariu xeneral de [[Sortu]] y voceru de [[Batasuna]].
De 1995 a 2005 foi [[Parllamentu Vascu|parllamentariu vascu]] por [[Herri Batasuna]] y [[Euskal Herritarrok]], declaraos illegales n'España en 2003 xuntu con Batasuna por tar consideraos baxu tutelar d'[[Euskadi Ta Askatasuna|ETA]].<ref>{{cita web|autor=Tribunal Supremu|enlaceautor=Tribunal Supremu (España)|títulu=Sentencia d'illegalización de los partíos políticos Herri Batasuna, Euskal Herritarrok y Batasuna|url=http://www.elmundo.es/documentos/2003/03/espana/batasuna.pdf|fecha=27 de marzu de 2003}}</ref> Na so mocedá foi miembru de la sumida organización terrorista [[ETA políticu-militar]].<ref name=dialnet>{{cita publicación|apellido=Fernández Soldevilla|nome=Gaizka|enlaceautor=Gaizka Fernández Soldevilla|títulu=Agur a les armes. EIA, Euskadiko Ezkerra y la disolución d'ETA políticu-militar (1976-1985)|publicación=Sancho'l Sabiu. Revista de cultura ya investigación vasca|fecha=2010|númberu=33|páxina=92|url=http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=3401994|issn=1131-5350}}</ref> Foi encarceláu en cinco causes,<ref name=bio /> la postrera en 2009 por un [[Delitu de pertenencia a banda armada (España)|delitu de pertenencia a banda armada]] nel polémicu «casu [[Bateragune]]».<ref name=LV>{{cita noticia|nombre=Joaquín|apellíos=Lecumberri|títulu=Otegi, fin a seis años y mediu de condena polémica|url=http://www.lavanguardia.com/local/paisvasco/20160222/302345138309/arnaldo-otegi-prision-conderga-casu-bateragune-llibertá.html |periódicu=La Vanguardia|fecha=29 de febreru de 2016|
== Biografía ==
=== Militancia n'ETA ===
En 1977 fuxó a [[Francia]] dende la so llocalidá natal, en conociéndose la so vinculación con un [[Comandu (unidá militar)|comandu]] de [[ETA políticu-militar]] responsable de la esplosión d'una gasolinera, de robos de [[vehículu|vehículos]] a mano armada y del asaltu al gobiernu militar de [[San Sebastián]], lo mesmo que de dellos robos más y la lliberación d'un miembru d'[[Euskadi Ta Askatasuna|ETA]] internáu nun hospital. En febreru de 1979 participó nel secuestru del direutor de [[Michelín]] en [[Vitoria]], [[Luis Abaitua]], quien permaneció reteníu ocultu nuna cueva de [[Elgóibar]] mientres diez díes.<ref>{{cita web|url=http://www.diarioinformacion.com/nacional/2016/03/01/victimas-arnaldo-otegi/1733802.html|títulu=Les víctimes d'Arnaldo Otegi|
En xineru de 1989 el miembru d'ETA [[vascofrancesa]] [[Françoise Marhuenda]] acusó a Otegi del secuestru en 1979 del entós secretariu xeneral d'[[Unión de Centru Democráticu (España)|UCD]] [[Javier Rupérez]], cargu del que foi absueltu al nun poder Rupérez identificar a los sos captores. Sicasí, el 21 de febreru del mesmu añu foi atopáu culpable del secuestru de Abaitua y condergáu a seis años de cárcel. N'ochobre de 1990 foi puestu en llibertá provisional en cumpliendo la metá de la so condena. Esi mesmu añu tamién foi absueltu del atentáu ya intentu de secuestru del entós diputáu de UCD [[Gabriel Cisneros]].<ref>{{cita noticia|apellíos1=Martínez|nome1=D.|apellíos2=Pagola|nome2=J.|títulu=Arnaldo Otegi, "la voz del so amu"|url=http://www.abc.es/hemeroteca/historico-09-04-2002/abc/Nacional/arnaldo-otegi-la voz-de-el so-amu_90611.html|publicación=ABC|fecha=9 d'abril de 2002}}</ref> En septiembre de 1991 ingresó en prisión pa terminar de cumplir la condena pol secuestru de Abaitua hasta mayu de 1993.<ref name=EM />
El 12 de setiembre de 1998 Otegi participó na firma del [[Pactu de Estella]], que proponía, pa solucionar el conflictu, l'entamu d'un procesu de diálogu ensin condiciones previes infranquiables» con una segunda fase qu'esixiría una ausencia permanente de toles espresiones de violencia»; propuestes que favorecieron una [[tregua]] d'ETA. Nes [[Eleiciones al Parllamentu Vascu de 1998|eleiciones autonómiques d'ochobre de 1998]] foi candidatu de la plataforma [[Euskal Herritarrok]] (EH) por [[Guipúzcoa]]. EH llogró los meyores resultaos de la [[esquierda abertzale]] en diez años, convirtiéndose na tercer fuercia político del [[País Vascu]] y, tres les [[eleiciones al Parllamentu de Navarra de 1999|eleiciones forales de 1999]], tamién la tercera en [[Navarra]].
N'agostu de 2000 la fiscalía del [[Tribunal Cimeru de Xusticia del País Vascu]] presentó una querella contra Otegi por [[apoloxía del terrorismu]] arriendes de les sos declaraciones nel homenaxe a cuatro miembros d'ETA finaos díes antes al esplota-yos una bomba que treslladaben nun vehículu. Esta denuncia foi finalmente archivada.<ref>{{cita noticia|títulu=El Superior archivó la metá de les querelles contra aforados por apoloxía d'ETA en 2002|url=http://elpais.com/diariu/2003/04/18/paisvasco/1050694809_850215.html|publicación=El País|fecha=18 d'abril de 2003|nombre=Aitor|apellíos=Guenaga Bidauzarraga|
En 2001 HB se refundó en [[Batasuna]], organización de la que foi escoyíu vocera. Esi mesmu añu Otegi empezó a axuntase de callao y de manera informal con [[Jesús Eguiguren]], entós presidente del [[Partíu Socialista d'Euskadi-Euskadiko Ezkerra|Partíu Socialista d'Euskadi (PSE)]], nel caserío Txillarre de [[Elgóibar]]. Estos alcuentros, que perduraríen hasta 2006, sirvieron como puntu de partida pal fallíu [[procesu de paz con ETA del Gobiernu socialista de Rodríguez Zapatero]].<ref name=bio>{{cita noticia|apellíos1=Pérez|nome1=David|títulu=Biografía: Arnaldo Otegi, d'ETA a la busca de la paz|url=http://www.eitb.eus/es/noticies/politica/detalle/737755/biografia-arnaldo-otegi-eta-busqueda-paz/|
Batasuna foi ilegalizada en 2003 en virtú de la [[Llei de Partíos]] recién aprobada; sicasí esto nun-y torgó siguir participando n'actos públicos, yá que n'[[España]] la illegalización d'un partíu políticu nun supón la supresión de los derechos individuales de los sos miembros. En payares de 2004 Otegi participó nun [[Batasuna#La propuesta de Anoeta|actu de Batasuna nel velódromu de Anoeta]] onde propunxo la creación d'unes meses de diálogu» pa solucionar el conflictu vascu. Estes declaraciones xeneraron una gran polémica y empezó a falase d'unes posibles negociaciones del Gobiernu español con ETA.
=== Procesos xudiciales ===
El 26 de mayu de 2005, en plenu alderique sobre la negociación del Gobiernu con [[Euskadi Ta Askatasuna|ETA]], Otegi ingresó en prisión preventiva acusáu d'un [[delitu de pertenencia a banda armada]] pol casu de les [[herriko tabiernes]], de que'l so sumariu foi escluyíu cuando se celebró'l xuiciu.<ref>{{cita noticia|títulu=L'Audiencia Nacional esclúi a Otegi del xuiciu pol financiamientu de les herriko tabiernes|url=http://especiales.publico.es/hemeroteca/460163/l'audiencia nacional-esclúi-a-otegi-del xuiciu-por-la-financiacion-de-les-herriko-tabiernes|
En payares de 2005 foi condergáu pol [[Tribunal Supremu (España)|Tribunal Supremu]] a un añu de cárcel por [[inxuries a la Corona]], por cuenta de unes declaraciones que realizara en 2003 y poles que fuera absueltu en marzu.<ref name=EM /> Mientres una visita de [[Xuan Carlos I]] a [[Vizcaya]], díes dempués del arrestu de diez trabayadores del diariu ''[[Euskaldunon Egunkaria]]'', Otegi declarara que «el rei d'España ye'l xefe supremu del Exércitu español, esto ye, el responsable de los torturadores y el que protexe la tortura ya impon el so réxime monárquicu al nuesu pueblu per mediu de la tortura y la violencia».<ref name=européu>{{cita noticia|títulu=Conderguen a España por frayar la llibertá d'espresión de Otegi|url=http://www.eitb.eus/es/noticies/politica/detalle/618474/conderguen-espana-frayar-llibertá-expresion-otegi/|
El 29 de marzu de 2006 el xuez [[Fernando Grande-Marlaska]] ordenó'l so ingresu en prisión, acusáu d'inducir más de cien actos violentos nuna fuelga celebrada nel [[País Vascu]] y [[Navarra]] el día 9 d'esi mesmu mes. Salió a los pocos díes de la cárcel en depositando 250.000 euros de fianza.<ref>{{cita noticia|títulu=Los dirixentes abertzales Otegi, Petrikorena y Olano salen de prisión en pagando les sos fiances|url=http://www.elmundo.es/elmundo/2006/04/07/espana/1144412324.html|obra=El Mundo|fecha=8 d'abril de 2006}}</ref>
El 27 d'abril de 2006 foi condergáu a quince meses de prisión pola [[Audiencia Nacional]], por enaltecimientu del terrorismu, por cuenta de la so participación nel homenaxe al históricu miembru d'ETA [[Argala|José Miguel Beñarán, ''Argala'']], n'avientu de 2003.<ref>{{cita noticia|títulu=L'Audiencia Nacional condena a Otegi a 15 meses de cárcel|url=http://www.20minutos.es/noticia/113434/0/ESPANA/OTEGI/CONDENA/|
Mientres el [[Gobiernu español]] axustaba con ETA en [[Xinebra]] (Suiza) y [[Oslo]] (Noruega), paralelamente, ente'l 20 de setiembre y el 10 de payares de 2006, Arnaldo Otegi y [[Rufi Etxeberria]], en representación de la ilegalizada [[Batasuna]], axuntar con regularidá nel [[Santuariu de Loyola]] con [[Jesús Eguiguren]] y [[Rodolfo Ares]], pol [[Partíu Socialista d'Euskadi]] (PSE), y con [[Josu Jon Imaz]] y [[Iñigo Urkullu]], pol [[Partíu Nacionalista Vascu]] (PNV), col fin d'algamar un preacuerdo políticu qu'impulsara'l procesu de paz.<ref name=bio /><ref>{{cita noticia|apellido=Rodríguez Aizpeolea|nombre=Luis|títulu=Les conversaciones secretes con ETA: "¿Cómo va dicir ETA que non a un preacuerdo ente PNV, Batasuna y PSE?"|url=http://politica.elpais.com/politica/2011/12/05/actualidá/1323101732_939325.html|
En marzu de 2007 Otegi foi absueltu d'un delitu d'apoloxía del terrorismu, al retirar l'acusación el fiscal de l'Audiencia Nacional, dempués de qu'el [[Tribunal Supremu (España)|Tribunal Supremu]] ordenara l'anulación d'una condena impuesta pol [[Tribunal Cimeru de Xusticia del País Vascu]] y la repetición del xuiciu, pola so participación nel entierru en 2001 de la presunta militante d'ETA [[Olaia Castresana]].<ref name=EM />
El 8 de xunu de 2007 ingresó na prisión de [[Martutene]] pa cumplir la condena pol homenaxe a ''Argala'' tres la confirmación de la mesma pol Tribunal Supremu.<ref>{{cita noticia|títulu=Otegi ingresa en prisión en confirmando'l Supremu la pena de 15 meses per enaltecimientu del terrorismu|url=http://elpais.com/elpais/2007/06/08/actualidá/1181290618_850215.html/|obra=El País|fecha=8 de xunu de 2007}}</ref> Salió de la cárcel el 30 d'agostu de 2008 manifestando qu'apostaba pol diálogu y la negociación» p'arreglar el conflictu vascu». Mientres la so reclusión nun hubo movilizaciones significatives pa reclamar la so puesta en llibertá.<ref>{{cita noticia|títulu=Arnaldo Otegi sale de la cárcel de San Sebastián en cumpliendo 15 meses de condena|url=http://www.20minutos.es/noticia/407811/0/otegi/carcel/terrorismu/|obra=20 minutos|fecha=30 d'agostu de 2008|axencia=EFE}}</ref> Otegi fixera una vida discreta na cárcel y dedicárase a aprender inglés, calteniendo distancies cola estratexa de la direición d'ETA.<ref>{{cita noticia|títulu=Otegi, desaposiáu por ETA, va dexar la política cuando sala de prisión|url=http://www.20minutos.es/noticia/402465/0/otegi/batasuna/eta/|
En xineru de 2009 el [[Tribunal Cimeru de Xusticia del País Vascu]] archivó la causa abierta ente otros a Otegi y a los lehendakaris [[Patxi López]] (PSE) y [[Juan José Ibarretxe]] (PNV), por axuntase en 2006 y 2007. En marzu d'esi mesmu añu foi acusáu d'enaltecimientu del terrorismu pola so participación nel [[Batasuna#La propuesta de Anoeta|actu de Batasuna nel velódromu de Anoeta]] en 2004,<ref name=EM /> pero foi absueltu n'avientu de 2010 pola Audiencia Nacional al considerar que nel actu nun eponderó a ETA, sinón que defendió «la conveniencia y necesidá d'un procesu de diálogu y negociación pal resolución del conflictu de manera pacífica y democrática».<ref>{{cita noticia|títulu=L'Audiencia Nacional absuelve a Otegi d'emponderar a ETA nel mitin de Anoeta|url=http://www.elmundo.es/elmundo/2010/12/09/espana/1291899408.html|
==== Casu Bateragune ====
El 13 d'ochobre de 2009, Otegi foi nuevamente deteníu xuntu col exsecretario xeneral del sindicatu [[Langile Abertzaleen Batzordeak|LAB]] [[Rafael Díez Usabiaga]] y otros referentes de la [[esquierda abertzale]], siendo imputaos nel casu [[Bateragune]]» por intentar reorganizar la cúpula directiva de [[Batasuna]]. Estes detenciones xeneraron una de les mayores concentraciones de protesta d'aquellos años nel País Vascu, que foi convocada pola mayoría sindical vasca y sofitada por tolos [[nacionalismu vasco|partíos nacionalistes]].<ref>{{cita noticia|nome=Karim|apellíos=Asry|títulu=El nacionalismu vasco sale xuníu en San Sebastián en sofitu de Otegi|url=http://elpais.com/diariu/2009/10/18/espana/1255816805_850215.html|
N'espera de la causa pola que foi deteníu, tamién se-y xulgó por enaltecimientu del terrorismu pola so participación en 2005 nun actu d'homenaxe a [[José María Sagardui]], ''Gatza'', el presu d'ETA que más tiempu llevaba encarceláu. L'Audiencia Nacional condergó-y a dos años de cárcel y dieciséis de inhabilitación en marzu de 2010;<ref>{{cita noticia|nombre=Iñaki|apellíos=Iriondo|títulu=L'Audiencia Nacional cebar con Arnaldo Otegi p'acallantalo y fai el ridículu al dicir que Mandela nunca usó la violencia|url=http://gara.naiz.eus/paperezkoa/20100303/186080/es/L'Audiencia Nacional-ceba-Arnaldo-Otegi-p'acallantalo-fai-ridiculo-dicir-que-Mandela-nunca-uso-violencia|
A mediaos de marzu de 2011, el [[Tribunal Européu de Derechos Humanos]] condergó al [[España|Tao español]] a pagar la suma de 20.000 euros en conceutu de daños morales por «frayar la llibertá d'espresión de Otegi» nel casu de les inxuries al Rei».<ref>{{cita noticia|nombre=Daniel|apellíos=Basteiro|títulu=Estrasburgo declara qu'España violó la llibertá d'espresión de Otegi|url=http://www.publico.es/espana/estrasburgo-declara-espana-violo-llibertá.html|
En septiembre de 2011 l'Audiencia Nacional condergó a Otegi y a Díaz Usabiaga a diez años de prisión y a diez años de pena de inhabilitación pa ocupar cargos públicos por «pertenecer a ETA en grau de dirixentes» al traviés del órganu de coordinación denomináu Bateragune ('puntu d'alcuentru').<ref>{{cita noticia|apellido=Altozano|nome=Manuel|títulu=L'Audiencia Nacional condena a Otegi a 10 años de cárcel como dirixente d'ETA|url=http://politica.elpais.com/politica/2011/09/16/actualidá/1316157236_525464.html|
Darréu, en mayu de 2012, la condena de prisión sería-yos rebaxada pol Tribunal Supremu a seis años y mediu, al considerar que nun había nengún argumentu sólidu pa consideralos dirixentes de dicha organización y refugar la so participación en Bateragune, órganu venceyáu a [[Ekin]].<ref>{{cita web|autor=Tribunal Supremu|enlaceautor=Tribunal Supremu (España)|títulu=Sentencia estimatoria parcial del recursu de casación pol 'casu Bateragune'|url=http://ep00.epimg.net/descargables/2012/05/09/0964a83b7d4c6d6227149eaaaadf19c4.pdf|fecha=7 de mayu de 2012}}</ref> Magar, envaloró acreditáu que formaben parte d'ETA y siguíen les sos directrices pa diseñar una estratexa d'acumuladura de fuercies soberanistas.<ref name=conderga>{{cita noticia|apellíos=Aduriz|nombre=Iñigo|títulu=El Supremu rebaxa a seis años y mediu la condena a Otegi|url=http://www.publico.es/espana/supremu-rebaxa-seis-ano-y.html|obra=Públicu|fecha=9 de mayu de 2012}}</ref> Por esi mesmu motivu tamién vieron ratificada la so condena, con ciertu amenorgamientu de la pena, los otros trés encausaos.<ref>{{cita noticia|url=http://politica.elpais.com/politica/2012/05/09/actualidá/1336559163_949797.html|títulu=El Supremu caltién a Otegi en prisión por un votu de diferencia|publicación=El País|fecha=10 de mayu de 2012|nombre=Julio|apellido=Martínez Lázaro}}</ref> La sentencia nun foi unánime y dos de los cinco maxistraos emitieron dos talos votos particulares, unu partidariu de la llibre absolución y otru de l'anulación del xuiciu.<ref>{{cita noticia|url=http://www.rtve.es/noticies/20120509/supremu-rebaxa-condena-otegi-diez-seis-anos-mediu-querer-reconstruyir-batasuna/523620.shtml|títulu=El Supremu rebaxa la condena de Otegi de 10 años a seis y mediu al nun considera-y dirixente d'ETA|publicación=RTVE|fecha=9 de mayu de 2012|nombre=Ana|apellido=Martín Plaza}}</ref> El denomináu «casu Bateragune» amenó diverses crítiques de los partíos políticos vascos, sacante [[Partíu Popular|PP]] y [[Unión Progreso y Democracia|UPyD]].<ref name=LV />
Foi escoyíu secretariu xeneral de [[Sortu]] tres el so congresu fundacional el 23 de febreru de 2013,<ref>{{cita noticia|url=http://www.lavozdigital.es/cadiz/v/20130224/espana/nueva-batasuna-echa-andar-20130224.html|títulu=La nueva Batasuna echa a andar a la espera de que Otegi sala de la cárcel pa liderar|obra=La Voz Dixital|fecha=24 de febreru de 2013}}</ref> cargu que quedó vacante mientres permaneció en prisión. N'abril de 2013 foi galardonáu xuntu col entós presidente del [[Partíu Socialista d'Euskadi-Euskadiko Ezkerra|Partíu Socialista d'Euskadi (PSE)]] [[Jesús Eguiguren]] col premiu Gernika pola Paz y la Reconciliación pola so aportación na consecución de la Paz en Euskal Herria».<ref>{{cita noticia|url=http://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/04/26/paisvasco/1366981375_748971.html|títulu=La fía de Eguiguren pide que los que trabayen pola paz salgan de la cárcel|publicación=El País|fecha=26 d'abril de 2013}}</ref>
En mayu de 2013 el Tribunal Constitucional almitió a trámite'l so recursu d'amparu pol casu Bateragune»,<ref>{{cita noticia|url=http://www.naiz.eus/actualidá/noticia/20130509/el-tc-empieza-a-tramitar-el recursu-del casu-bateragune|títulu=El TC empieza a tramitar el recursu del casu Bateragune'|publicación=Naiz|fecha=29 de mayu de 2013|
==== Amueses de sofitu y pidimientos de lliberación ====
=== Lideralgu de Euskal Herria Bildu ===
Tres la so salida de prisión, [[Euskal Herria Bildu|EH Bildu]] designó a Otegi como'l so candidatu a la [[lendakari|presidencia del Gobiernu Vascu]] pa les [[Eleiciones al Parllamentu Vascu de 2016|eleiciones autonómiques de 2016]], dempués de qu'asina lo decidieren les bases de la coalición.<ref name=candidatu>{{cita web|url=http://politica.elpais.com/politica/2016/05/24/actualidá/1464109893_956366.html|títulu=Les bases d'EH Bildu designen a Otegi como candidatu a lehendakari|
El 17 de xunu de 2017 foi escoyíu coordinador xeneral d'EH Bildu nel so congresu de refundación,<ref>{{cita web|url=http://www.publico.es/politica/congresu-eh-bildu-arnaldo-otegi-escoyíu-coordinador-xeneral-eh-bildu-84-votos.html|títulu=Arnaldo Otegi, escoyíu coordinador xeneral d'EH Bildu col 84% de los votos|obra=Públicu|fecha=17 de xunu de 2017|
== Llibros sobre Otegi ==
* En 2005, Iñaki Iriondo y Ramón Sola, periodistes del diariu ''[[Gara]]'', publicaron ''Mañana, Euskal Herria. Entrevista con Arnaldo Otegi''.
* En 2012, el periodista Fermín Munarriz publicó ''El tiempu de les lluces. Entrevista con Arnaldo Otegi''.<ref>{{cita noticia|títulu=Otegi aboga pola 'disolución de les estructures militares d'ETA'|url=http://www.eitb.eus/es/noticies/politica/detalle/959839/llibru-arnaldo-otegi--el tiempu-lluces-llibru-otegi/|obra=EiTB|fecha=28 de setiembre de 2012|
* En 2012, Mariano Alonso y Luis F. Quinteru, periodistes de ''[[Llibertá Dixital]]'', publicaron ''Otegi. L'home nuevu'', editáu por Sepha.<ref>{{cita noticia|títulu=Un llibru esplica la trayeutoria d'Arnaldo Otegi|url=http://www.lavanguardia.com/llibros/20121103/54354157280/arnaldo-otegui.html|
* En 2015, el periodista Antoni Batista publicó ''Otegi. La fuercia de la paz'', editáu por La Campana.<ref>{{cita noticia|apellíos1=Font|nome1=Marc|títulu=Antoni Batista: “Otegi ye l'home que más contribuyó a poner fin a la violencia d'ETA”|url=http://www.publico.es/politica/antoni-batista-otegi-home-mas.html|
{{socesión
|