Diferencies ente revisiones de «Eivissa»
Contenido eliminado Contenido añadido
m Iguo testu: -"see" -"sede" |
m Bot: Troquéu automáticu de testu (- deas + des ) |
||
Llinia 23:
Hasta los años 70 del sieglu XX pensóse que la islla d'Eivissa sería deshabitada antes de la llegada de los fenicios el s. VIII aC. Pero l'apaición de les pintures rupestres de la cueva de ses Fontanelles, al pie de la esistencia del monumentu megalíticu de Can Na Mariña en [[Formentera]] fixeron qu'esta opinión camudara. Con tou, anguaño especúlase con cómo sería la población prehistórica isleña, yá que nun se sabe nada y sía que non, sí que se sabe qu'a les primeres fases d'ocupación la identidá cultural coles otres islles ye casi total, ente que dempués los pobladores de les Pitiüses estremáronse claramente de los baleáricos (los habitantes de Mallorca y Menorca creadores de la cultura talaiòtica).
Los fenicios lleguen a la islla'l s. VIII aC, a la que denominen y-busim (islla del pinu) y establécense al pobláu de sanu Caleta (del cual queden restos arqueolóxicos). El 654 aC fundan la ciudá d'[[Eivissa]] al Monte de Vila y establecen el so necrópolis nel Monte
Mientres la [[Segunda Guerra Púnica]] (darreries del s. III aC) Eivissa pasa a mansu de Roma por aciu el pactu y recibe el estatus de federada. Hasta dómina imperial caltien el costumes y tradiciones y la seca con moneda propia. Na islla d'Eivissa atopóse un ánfora con calteres hebreos que data siquier del sieglu I.
Llinia 35:
Eivissa sufre dende la [[Baxa Edá Media]] y hasta el s. XVIII la piratería berberisca, que dexa una gran marca al imaxinariu colectivu y a la lliteratura popular isleña, y provoca el despoblamientu de Formentera. La primer consecuencia va ser la creación d'un sistema de torres de defensa por tola mariña de la islla y de les impresionantes muralles defensives de la ciudá (de 1554-1585) inda esistentes. Amás, les ilesies rurales d'Eivissa y les mesmes cases llabradores van facer en llugares elevaos y con grandes parés pa protexese de los ataques de la piratería. Amás, mientres el reináu de Felip II constrúin les monumentales muralles qu'anguaño arrodien la ciudá antigua d'Eivissa (Enriba Vila).
Mientres la [[Guerra de Socesión española|Guerra de Socesión]] Eivissa declárase lleal al archiduque [[Carles d'Austria]] y ye, ello ye que l'últimu territoriu a cayer el 1715, yá que nes Islles nun s'unvió nenguna flota hasta dempués de la cayida de Barcelona y n'Eivissa nun s'unvió nada hasta dempués de la cayida de Mallorca. Les consecuencies na islla, igual qu'en Mallorca, van ser bien menores qu'en Barcelona y nun va haber fuerte represión. El [[Decretu de Nueva Planta]] de les Illes Balears posa puntu final a la tradicional división d'Eivissa en quartons y con un únicu conseyu comunal, la Universidá. Amás de sumir esta institución d'autogobiernu, enllántase'l conceyu castellanu y estrémase la islla en 18 conceyos. Fora Vila el poblamientu na islla yera absolutamente esvalixáu (cases llabradores cola so tierra alredor), con solu pequeños nucleos de población en Santa Eulària
Tocantes a el sal, que yera la mayor riqueza natural de la islla, Guillamos de Montgrí venciera los derechos sobre la so esplotación al pueblu d'Eivissa, de forma que, al apaecer, foi'l gobiernu comunal de les Pitiüses, la Universidá, quién alministró les rentes del sal hasta qu'esta institución foi esaniciada de resultes de los Decretos de Nueva Planta (1715) y la monarquía quedar por derechu de conquista.
|