Diferencies ente revisiones de «Margaret Thatcher»
Contenido eliminado Contenido añadido
m correición de topónimos (cartafueyu de países): Georgias del Sur => Xeorxa del Sur |
m Bot: Troquéu automáticu de testu (-A Xeneral +A General ) |
||
Llinia 171:
El 2 d'abril de 1982, la [[Procesu de Reorganización Nacional|xunta militar]] que gobernaba n'[[Arxentina]] ordenó la ocupación de los territorios en disputa alministraos pol Reinu Xuníu de les [[Isla Malvines (Territoriu Británicu de Ultramar)|Islles Malvines]] y ocupó [[Puertu Stanley]] como asina tamién les [[Islles Xeorxa del Sur y Sandwich del Sur]], lo que dio entamu a la [[Guerra de les Malvines]].{{harvnp|Smith|1989|p=21|sp=sí}} El fechu fuera entamáu dende 1978 pol presidente [[Leopoldo Galtieri]] y foi bien recibíu pol pueblu arxentín; consecutivamente, Thatcher afirmó que recuperaría les islles.<ref name="Malvines">{{cita llibru|apellido=Muñoz Pace|nombre=Fernando|títulu=Alfonsín y la vuelta de la democracia (1980-1989): España la guerra de les islles Malvines|edición=18|añu=2010|editorial=Clarín|allugamientu=Arxentín|isbn=978-987-07-0859-9|páxines=16-7}}</ref> Estaos Xuníos intentó llevar a cabu una mediación en términos que concedíen dalgún prestu a les demandes de soberanía d'Arxentina, pa la cual Reagan decidió unviar como mediador al xeneral [[Alexander Haig]].<ref name="Malvines"/> La propuesta estauxunidense foi refugada pol gobiernu arxentín y hores antes de la invasión, Reagan contautó con Thatcher, a quien informó sobre una recién conversación telefónica con Galtieri y confesólu: «nun vamos ser neutrales si Arxentina usa la fuercia militar».<ref name="EEXX">{{Cita web|url=http://www.clarin.com/zona/Reagan-Thatcher-neutrales-Arxentina-fuerza_0_674332790.html|títulu=Reagan a Thatcher: «Nun vamos ser neutrales si Arxentina usa la fuercia»|fechaacceso=19 d'abril de 2012|apellíu=Amato|nombre=Alberto|fecha=1 d'abril de 2012|editorial=Clarín|allugamientu=Arxentín}}</ref> La crisis subsecuente foi «un momentu decisivu nel gobiernu [de Thatcher]».<ref name="Jackling 2005 230">{{Cita Harvard|Jackling|2005|p=230|sp=sí}}</ref> A suxerencia de [[Harold Macmillan]] y [[Robert Armstrong]],<ref name="Jackling 2005 230"/> la primer ministra creó y presidió un pequeñu gabinete de guerra, ODSA, pa xixilar el desenvolvimientu del conflictu;{{harvnp|Hastings|Jenkins|1983|pp=80–81|sp=sí}} pal 6 d'abril, el gabinete autorizara y esplegara una fuercia d'ataque naval pa defender les islles.{{harvnp|Hastings|Jenkins|1983|p=95|sp=sí}} Mientres tolos países de la OTAN y [[Chile]] afalaron a Reinu Xuníu, el gobiernu arxentín recibió'l sofitu de dellos países llatinoamericanos, incluyendo [[Cuba]].<ref name="Malvines"/> Magar los habitantes de les Islles Malvines asitiáronse a favor de caltener la soberanía británica,<ref name="EEXX"/> Arxentina cuntaba con dellos [[Cuestión de les Islles Malvines#Argumentos arxentinos al respective de los sos derechos de soberanía|argumentu xurídicos, xeográficos y hestóricos]] pa recuperar les islles. El 21 de mayu, los británicos desembarcaron na badea de San Carlos y, una selmana dempués, empezó la ofensiva sobre Puertu Stanley.<ref name="Malvines"/>
Finalmente, Arxentina rindió'l 14 de xunu y l'operación foi aclamada como un ésitu nel Reinu Xuníu, a pesar de la muerte de 255 efectivos británicos y trés malvinenses mientres los 74 díes de duración del enfrentamientu. Les baxes arxentines xubieron a 649,<ref name="Malvines"/> la metá d'elles asocedíes el 2 de mayu de 1982 depués de que'l submarín nuclear [[HMS Conqueror (S48)]] fundiera'l cruceru [[ARA
En 2005, el [[Congresu de la Nación Arxentina]], basáu en declaraciones del capitán del Conqueror ya investigaciones de la [[BBC]], fixo efectiva un resolvimientu na que manifestaba que'l fundimientu al cruceru Xeneral Belgrano «constituyó un crime que viola'l derechu internacional que regula los conflictos bélicos, cuantimás, la Convención de L'Haya de 1907».<ref>{{Cita web|url=http://www.abc.com.py/edicion-impresa/internacionales/acusarian-a-thatcher-de-criminal-de-guerra-835269.html|títulu=Acusaríen a Thatcher de criminal de guerra|fechaacceso=7 d'avientu de 2016|fecha=6 de xunu de 2005|editorial=ABC Color|ubicación=Paraguay}}</ref> Según el testu, Thatcher incumplió la llei al ordenar fundir el buque a 36 milles fora de la zona d'esclusión marítima. A pesar del manifiestu, el gobiernu arxentín nunca presentó denunciar ante la Corte Internacional de la Faya. Munchos periodistes ya investigadores consideren que Thatcher morrió impune y tuvo de ser xulgada como «criminal de guerra».<ref>{{Cita web|url=http://www.lavoz.com.ar/politica/llamenten-que-thatcher-nun fuera--acusada-como-criminal-de-guerra|títulu=Llamenten que Thatcher nun fuera acusada como “criminal de guerra”|fechaacceso=7 d'avientu de 2016|editorial=La Voz|allugamientu=Arxentín}}</ref>
|