Diferencies ente revisiones de «Cota de malla»

Contenido eliminado Contenido añadido
BandiBot (alderique | contribuciones)
m Bot: Troquéu automáticu de testu (- aníu + aniellu )
BandiBot (alderique | contribuciones)
m Bot: Troquéu automáticu de testu (-alquisición +adquisición)
Llinia 18:
Esta malla iguar con forma de llargues camises qu'ufiertaben gran resistencia a les cortes y amás de ser más llixeru y baratu que los sos antecesores faciendo que fora más llixeru nes batalles y con una movilidá meyor que los sos antecesores, porque éstos yeren armadures dafechu de metal y les mallas faíen les mesmes funciones pero con muncho menos metal, poro, menos pesu y más barata polos menos recursos utilizaos y menos tiempu de forxa; y foi inventada posiblemente polos pueblos [[celta|celtes]] nel [[sieglu V e.C.|sieglu V e.C. ]] (anque tamién nel Corán fai referencia a esta al so primer usu al Rei David, al que lu enseñaron a fabricala los ánxeles) y utilizada polos [[Roma|romanos]], tola [[Edá Media]] y hasta el [[sieglu XVI]]. Anque ufiertaba gran resistencia a les cortes, yera vulnerable a armes de puntes delgaes como fleches, sacante les d'aníos remachaos. Esta proteición emplegóse inclusive nel [[sieglu XX]] como defensa contra los fragmentos de metal que saltaben polos impautu nel interior de los [[tanque]]s na [[Primer Guerra Mundial]].
 
L'armadura de malla llegó a la so máxima puxanza nel [[sieglu IX]] hasta la segunda metá del sieglu XIII, la cota de malla yera un camisón llargu con mangues llargues que terminaben en mitones y un faldón que llegaba hasta les rodíes, dalgunes incluyíen un almofar. Los infantes nun podíen costearse una de tal magnitú asina que dellos infantes con dalguna alquisiciónadquisición portaben almófares y dellos adineraos una camisa hasta media zanca y de manga 3/4, tamién dellos caballeros podíen utilizar manga 3/4.
 
Cuando nun se llevaba puesta, solía endolcase sobre sí (a manera de persiana) pa guardala nuna bolsa y tresportala de forma más cómoda.