Diferencies ente revisiones de «Cota de malla»
Contenido eliminado Contenido añadido
m Bot: Troquéu automáticu de testu (-alquisición +adquisición) |
m Bot: Troquéu automáticu de testu (-aníos +aniellos) |
||
Llinia 5:
[[Archivu:Cota de malla, Madrid, España, 2015.JPG|thumb|right|250px|Cota de malla]]
[[Archivu:Eslabones de cota de malla, Madrid, España, 2015.JPG|thumb|right|250px|Eslabones de la cota de malla]]
La '''cota de malla''' armadura metálica conformada por argolles de [[fierro forxáu]], o [[aceru]], ye una armadura constituyida d'
La invención de l'armadura de malla atribuyir a les tribus celtes. Empezar a usar alredor del sieglu V a.C y dende entós hasta'l sieglu XVI, l'armadura de malla estremar en delles pieces: La cota de malla, el almofar y les brafoneras.
Esta denominación ye una adaptación lliteral del francés ''cotte de maille'' que significa «túnica d'
==Descripción==
La cota de malla yera d'una especie de camisa o túnica llarga conformada por aniellos de metal enxareyaos, que podíen ser de fierro, bronce, o aceru, na que cada argolla xunir con dellos otros eslabones, siendo'l patrón más frecuente'l de cuatro a unu, magar tamién esistíen otros diseños. Coles mesmes, utilizábase bien estensamente una cofia de mallas, una especie de capiellu d'argolles enxareyaes, que davezu podía reemplazar al cascu, o complementar al yelmu.
Llinia 16:
[[Archivu:Verschiedene Kettenhemden.jpg|200px|thumb|Tres tipos de Cotes de malla]]
Esta malla iguar con forma de llargues camises qu'ufiertaben gran resistencia a les cortes y amás de ser más llixeru y baratu que los sos antecesores faciendo que fora más llixeru nes batalles y con una movilidá meyor que los sos antecesores, porque éstos yeren armadures dafechu de metal y les mallas faíen les mesmes funciones pero con muncho menos metal, poro, menos pesu y más barata polos menos recursos utilizaos y menos tiempu de forxa; y foi inventada posiblemente polos pueblos [[celta|celtes]] nel [[sieglu V e.C.|sieglu V e.C. ]] (anque tamién nel Corán fai referencia a esta al so primer usu al Rei David, al que lu enseñaron a fabricala los ánxeles) y utilizada polos [[Roma|romanos]], tola [[Edá Media]] y hasta el [[sieglu XVI]]. Anque ufiertaba gran resistencia a les cortes, yera vulnerable a armes de puntes delgaes como fleches, sacante les d'
L'armadura de malla llegó a la so máxima puxanza nel [[sieglu IX]] hasta la segunda metá del sieglu XIII, la cota de malla yera un camisón llargu con mangues llargues que terminaben en mitones y un faldón que llegaba hasta les rodíes, dalgunes incluyíen un almofar. Los infantes nun podíen costearse una de tal magnitú asina que dellos infantes con dalguna adquisición portaben almófares y dellos adineraos una camisa hasta media zanca y de manga 3/4, tamién dellos caballeros podíen utilizar manga 3/4.
Llinia 28:
La cota de malla romana taba fabricada en fierro, con aniellos que dacuando nun superaben los trés mm de diámetru y usaba el conocíu patrón de 4 en 1. Frecuentemente la metá de los aniellos taben zarraos, yá fueren troquelados a partir de plancha o fechos con alambre soldáu, y el restu taben remachaos. Los aniellos zarraos teníen una seición aproximao cuadrada, esto ye, que la grosez del metal yera similar a la diferencia ente'l diámetru esterior ya interior. Los aniellos remachaos solíen ser de seición circular. Tiénense pruebes de que los aniellos solíen ser estañados o inclusive doraos.
La cota de malla de normal nun tenía mangues o yeren bien curties, 12 o 13 cm máximu, y llegaba hasta la metá de la zanca. Los costazos taben protexíos especialmente por una pieza en forma de «O» xunida a la cota por detrás con una fila d'
En dalgún momentu de finales del sieglu I paez que les tropes auxiliares dexaron d'utilizar esta pieza sobre los costazos, anque nos relieves del monumentu de [[Adamklissi]] entá se-yos representa con ella.
|