Diferencies ente revisiones de «Arquiteutura del Renacimientu»
Contenido eliminado Contenido añadido
m Preferencies llingüístiques: -"característica" +"carauterística" |
m Bot: Troquéu automáticu de testu (- llinda + llenda ) |
||
Llinia 61:
A pesar de que la [[arquiteutura romana]] tamién s'esmoleció d'esta cuestión (el tratáu vitruviano resalta esti datu, vistu que taba concebíu como una carta empobinada al [[Emperador romanu|emperador]]), la manifestación d'esti deséu d'afirmación social per parte de los arquiteutos renacentistes ye un elementu nuevu d'esti periodu cuando se compara cola forma de producción artística medieval. Ésta caracterizábase pola creación colectiva (y anónima, por excelencia) y apoderada pola cultura del ''saber fazer''. Los trataos formalicen el deséu del ''home renacentista'' de manifestase como individuu ante'l mundu y collaborador necesariu pa contextualizar l'Arquiteutura como disciplina académica.
Toa esta teoría afítase claramente na yá citada obra albertiana [[De re aedificatoria]]. Nella, [[Leon Battista Alberti|Alberti]] espresa esta nueva visión del arquiteutu cuando declara categóricamente que "l'arquiteutu ye'l brazu del príncipe". Retoma la interpretación vitruviana de l'arquiteutura y afirma qu'ésta non se
== Historia de l'arquiteutura renacentista ==
Llinia 171:
[[Archivu:Palacio de Carlos V (la Alhambra, Granada).jpg|miniatura|left|[[Palaciu de Carlos V]] na [[Alhambra]], [[Granada]].]]
Col pasu de les décades, la influyencia del Góticu foi escayendo, llegándose a algamar un estilu más depuráu y ortodoxu dende'l puntu de vista de les formes clásiques. El purismu caracterizar por una mayor austeridá decorativa, que se
La influyencia de la tratadística italiana, especialmente de [[Sebastiano Serlio]], dexó denominar esta dómina como ''fase serliana''. Ye bien notable qu'España fuera'l primer país en desenvolver una lliteratura arquitectónica propia dientro de los cánones renacentitas, con [[Diego de Sagredo]] (''Les Midíes del Romanu'', 1526).
|