Diferencies ente revisiones de «Historia del fútbol»
Contenido eliminado Contenido añadido
m Iguo testu: -"see" -"sede" |
m Iguo testu: -"pág." +"páx." |
||
Llinia 32:
Mientres el [[sieglu XVI]] les variantes del [[fútbol d'antroxu]], caracterizaes hasta'l momentu pola so violencia, desorganización y constantes prohibiciones por cuenta de los puntos antes mentaos, empezaron a formar parte de les actividaes de recreación y [[educación física]] estudiantiles de les distintes escueles privaes de les [[Islles Britániques]], conocíes nesi llugar como escueles públiques, siendo supervisaes y llexislaes poles autoridaes escolares.<ref>{{cita publicación|autor=Bailey, Steven|títulu=Living Sports History: Football at Winchester, Eton and Harrow|añu=1995| publicación = Winchester College|id=
Mientres los sieglos [[Sieglu XVIII|XVIII]] y [[Sieglu XIX|XIX]] los distintos colexos fueron oficializando los sos xuegos de regles. Les escueles de [[Rugby School|Rugby]], [[Marlborough College|Marlborough]] y [[Cheltenham College|Cheltenham]] desenvolvieron xuegos onde se dexaba l'usu de los pies y les manos; [[Shrewsbury School|Shrewsbury]] y [[Winchester College|Winchester]] primaben l'usu de los pies pa patiscar y treslladar la pelota (''driblear''); [[Charterhouse School|Charterhouse]] apostaba los sos alcuentros nos claustros de los monesterios; [[Eton College|Eton]] y [[Harrow School|Harrow]] introducieron la disputa d'alcuentros en grandes terrenales al campu, lo cual fomentaba'l llanzamientu del balón a grandes distancies utilizando los pies; [[Westminster College (Cambridge)|Westminster]] ([[Cambridge]]) utilizaba un xuegu más axatáu, onde se dexaben los ''tackles''. En [[1848]] dellos d'estos colexos dieron cita na [[Universidá de Cambridge]] pa unificar los sos códigos y crear un xuegu de regla estándar: les [[#Regles de Cambridge|Regles de Cambridge]].<ref>{{cita web|título=Public Schools|url=http://www.spartacus.schoolnet.co.uk/Fpublic.htm|obra=The Encyclopedia of British Football|fechaacceso=4 de xineru de 2008|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20080117150359/http://www.spartacus.schoolnet.co.uk/Fpublic.htm|fechaarchivo=17 de xineru de 2008}}</ref>
Llinia 38:
Na primer metá del [[sieglu XIX]] se reglamentaron les primeres regles del [[fora de xuegu]]. Podíen apreciase distintes variedaes de lleis, munches de les cualos evolucionaron a les regles actuales de ''off-side'' de dellos [[Fútbol (homonimia)|códigos]] del fútbol.<ref name="IFAB1882" />
De los distintos códigos escolares anguaño namái tres colegio siguen apostando alcuentros en forma regular con eses regles: Eton, Harrow y Winchester.<ref>{{cita publicación|autor=Bailey, Steven|títulu=Living Sports History: Football at Winchester, Eton and Harrow|añu=1995| publicación = Winchester College|id=
== Unificaciones del sieglu XIX ==
Llinia 78:
Magar ye difícil establecer una fecha esacto y aceptao polo xeneral, la nacencia del fútbol suel fechase'l [[26 d'ochobre]] de [[1863]], día de la fundación de [[The Football Association]].<ref name="143AS">{{cita web|título=143 años de fútbol|url=http://www.as.com/misc/cumplefutbol/hestoria.html|obra=AS.com|fechaacceso=8 de setiembre de 2007}}</ref> Poco primero de esa fecha [[Ebenezer Cobb Morley]] fixera un llamáu a les distintes escueles y clubes de [[Londres]] pa efectuar una xunta coles mires de reglamentar un nuevu códigu del fútbol. Dende'l [[26 d'ochobre]] hasta'l [[8 d'avientu]] de [[1863]] realizáronse seis reunión na [[Freemason's Tavern|Tabierna Freemason's]] coles mires de reglamentar el códigu y crear un órganu que rixera'l nuevu deporte. Participaron doce clubes de distintos puntos de [[Londres]]: [[Barnes Club|Barnes]], [[Blackheath Football Club|Blackheath]], [[Blackheath Proprietary School]], [[Charterhouse School|Charterhouse]], [[Civil Service Football Club|Civil Services]] (más conocíu como ''War Office Club''), [[Crystal Palace Football Club (1861)|Crystal Palace]] (fundáu en [[1861]], nun confundir col actual [[Crystal Palace Football Club|Crystal Palace]]), [[Wanderers Football Club|Forest of Leytonstone]] (futuru ''Wanderers FC''), [[Kensington School|Kensington]], [[Non Name Football Club Kilburn|NN Football Club]], [[Perceval House]], [[Surbiton Football Club|Surbiton]] y [[The Crusaders]].<ref name="HistoriaFA">{{cita web|título=History of The FA|url=http://www.thefa.com/TheFA/WhoWeAre/HistoryOfTheFA|obra=Sitiu oficial de la FA|fechaacceso=12 de payares de 2010}}</ref><ref name="140FA">{{cita web|título=140 not out|url=http://www.thefa.com/TheFA/NewsFromTheFA/Postings/2003/10/70997.htm|obra=Sitiu oficial de la FA|fechaacceso=8 de setiembre de 2007}}</ref>
Na última xunta foi definíu'l reglamentu del nuevu deporte, que recibiría'l nome de ''association football'' (''fútbol asociación'' n'[[Idioma español|español]]<ref>{{cita web|título=Estatutos de la FIFA,
Les [[The Football Association#Les 13 regles del fútbol de 1863|13 regles]] oficializaes mientres les xuntes fueron creaes tomando como base'l [[Historia del fútbol#códigu Cambridge|códigu Cambridge]], que yera consideráu como'l más aptu pola [[Football Association|FA]].<ref name="Cambridge" /> Les regles consideraben dellos aspeutu del xuegu: les midíes del campu de xuegu y les metes, el sortéu y empiezu del alcuentru, les situaciones tres un gol, el gol marcáu, los saques de banda, el fora de xuegu, los saques de meta, les marques,<ref name="Marca">Una marca ye cuando un xugador recibe'l balón patiscáu por un adversariu ensin que'l mesmu tocara primeramente'l pisu. El xugador que lu llogra recibe un tiru llibre a favor si primeramente fai una señal nel pisu col so talón. Hasta que s'efectúe'l tiru, nengún rival va poder averase al xugador.</ref> la prohibición de correr col balón en manos, de cutir o garrar coles manos al adversariu, d'utilizar les manos pa llanzar o pasar el balón, de tomar el balón dende'l suelu coles manos, el derechu a pasar el balón si tomar tres una marca o'l primer rebote y los materiales del calzáu.<ref name="Riegles1863">{{cita llibru |apellíos = Witzig|nome = Richard|títulu = The Global Art of Soccer|añu = 2006|página = apéndice 1}}</ref>
Llinia 272:
=== Desenvolvimientu del alcuentru ===
Dende los sos entamos el xuegu empecipióse con un saque dende'l centru del terrén, que nun sufrió cambeos hasta l'actualidá (ver [[#Entamu y continuación del xuegu|más embaxo]]). Nun principiu la duración de los alcuentros nun taba afitada, anque yá dende [[1866]] el tiempu de 90 minutos empezaba a ser un estándar.<ref name="ReglasEverything" /> En [[1897]] esto fixo oficial y amás definióse que l'entetiempu nun tenía de superar los 5 minutos.<ref name="IFAB1897" /> Para [[1995]] el tiempu de descansu aumentó a un máximu de 15 minutos p'afaese a les esixencies actuales.<ref>{{cita web|título=1995: Minutes of the Añal Xeneral Meeting,
Orixinalmente podía convertise un gol cuando se faía pasar la pelota ente dos postes verticales, independientemente d'a qué altor pasaba.<ref name="Riegles1863" /> En [[1866]] amestóse una cinta ente los postes a 8 pies d'altor (2,44 metros) para delimitar la área del posible gol,<ref name="Harvey161" /> la cual sería sustituyida en [[1891]] por un poste horizontal (travesal o llargueru) ríxidu.<ref name="IFAB1891" />
Cuando un partíu termina empatáu nuna competición d'eliminación direuta recurrir a distintos métodos de desempate. La [[FA Cup]], el tornéu más antiguu del mundu, utilizaba dende los sos oríxenes el [[Prórroga|tiempo extra]], la repetición de partíos y los sorteos pa desempatar alcuentros.<ref>{{cita web|título=England FA Challenge Cup Finals|url=http://www.rsssf.com/tablese/engcuphist.html|obra=James M. Ross, Rec.Sport.Soccer Statistics Foundation|fechaacceso=17 de marzu de 2008}}</ref> A partir de [[1970]] esaniciáronse los sorteos y empezáronse a utilizar les [[Tiros dende'l puntu penal|definiciones por penales]].<ref>{{cita web|título=1970: Minutes of the Añal Xeneral Meeting,
En [[1903]] autorizar al árbitru central a dexar que'l xuegu siga si un equipu saca ventaya del xuegu tres una infracción d'un xugador rival, lo que se conoz popularmente como ''llei de la ventaya''.<ref name="IFAB1903" />
La regla del [[fora de xuegu]], tamién conocida como ''offside'', en [[1863]] nun dexaba qu'un xugador allugáu ente la pelota y la llinia de meta rival participara de la xugada, yá sía tocando'l balón o interfiriendo de dalguna forma nel desenvolvimientu del xuegu. Non podía tase en ''offside'' si recibía'l balón direutamente dende un saque de meta.<ref name="Riegles1863" /> En [[1887]] esta regla foi modificada, polo cual un xugador taba fuera de xuegu si participaba de la xugada, allugar por delantre de la pelota al momentu del pase, tenía a menos de 3 rivales delantre y nun taba na so metá del terrén.<ref name="IFAB1887">{{cita web|título=1887: Minutes of the Añal Xeneral Meeting|url=http://ssbra.org/html/laws/IFABarc/pdf/1887/1887min.pdf|obra=International Football Association Board|fechaacceso=17 de marzu de 2008|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20070928164204/http://ssbra.org/html/laws/IFABarc/pdf/1887/1887min.pdf|fechaarchivo=28 de setiembre de 2007}}</ref> En [[1925]] el númberu de rivales per delantre de la llinia de la pelota amenorgar a 2.<ref>{{cita web|título=1925: Minutes of the Añal Xeneral Meeting|url=http://ssbra.org/html/laws/IFABarc/pdf/1925/1925min.pdf|obra=International Football Association Board|fechaacceso=17 de marzu de 2008|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20071026160641/http://ssbra.org/html/laws/IFABarc/pdf/1925/1925min.pdf|fechaarchivo=26 d'ochobre de 2007}}</ref> Finalmente l'últimu cambéu a esta regla asocedió en [[1990]], onde se definió que si un xugador taba per delantre de la llinia de la pelota al momentu del pase y allugáu al mesmu nivel (o ''na mesma llinia'') que'l penúltimu rival taría habilitáu.<ref>{{cita web|título=1990: Minutes of the Añal Xeneral Meeting,
=== Xugadores y árbitros ===
Dende los sos entamos el númberu de xugadores per equipu solíase definir ente'l capitanes, y nun yera normal que s'apostaren alcuentros con un númberu desigual de futbolistes per bandu.<ref name="ReglasEverything" /> En [[1897]] el númberu de 11 por equipu fíxose obligatoriu pa tolos partíos oficiales.<ref name="IFAB1897" />
Mientres los [[años 1960]] los s de xugadores mientres los partíos fueron gradualmente aceptaos, anque con constantes cambeos y restricciones.<ref>{{cita web|título=The Years 1960 to 1969|url=http://ssbra.org/html/laws/IFABarc/assets/navigate/1960.htm|obra=Sitiu de la SSBRA|fechaacceso=20 de marzu de 2008}}</ref> En [[1994]] dexóse un cambéu más a los dos yá dexaos, anque unu de los mesmos taba destináu namái al [[Porteru (fútbol)|porteru]].<ref>{{cita web|título=1994: Minutes of the Añal Xeneral Meeting,
Les primeres regles de la [[The Football Association|FA]] nun estremaben ente les ocupaciones de cada xugador. Xugábase principalmente colos pies, anque l'usu de les manos taba dexáu pa detener el balón.<ref name="Riegles1863" /> A empiezos de los [[años 1870]] empezar a definir una posición particular: el [[Porteru (fútbol)|porteru]].<ref name="ReglasEverything" /><ref name="HistoryOfFootball" /> A diferencia de los demás xugadores ésti tenía la posibilidá d'utilizar les sos manos en tol terrén, lo cual se delimitó a la so metá de cancha en [[1887]]<ref name="IFAB1887" /> y a la so área penal en [[1913]].<ref name="IFAB1913" /> En [[1983]] definióse qu'una vegada qu'el [[Porteru (fútbol)|porteru]] controlara'l balón coles sos manos nun podría dar más de cuatro paso col mesmu antes de soltar la pelota. Enantes quedaba a discreción del xuez si'l porteru taba o nun tratando de ganar tiempu al nun xugar la pelota.<ref>{{cita web|título=1983: Minutes of the Añal Xeneral Meeting,
Nun principiu nun había árbitros de nengún tipu, una y bones les disputes reglamentaries yeren aldericaes ente'l capitanes.<ref name="ReglasEverything" /> Más palantre l'usu de dos ''umpires'', unu per cada equipu, empezó a ser normal en [[Gran Bretaña]]; los mesmos nun tomaben decisiones, pero yeren consultaos en casu de que surdieren duldes.<ref name="Harvey119">{{cita llibru |apellíos = Harvey|nome = Adrian|títulu = Football, the First Hundred Years: The Untold Story|añu = 2005|páxines = 119}}</ref> Extrañamente la primer mención de los ''umpires'' nes regles del xuegu surdió recién en [[1874]].<ref name="Harvey212" /> A final de los [[años 1860]], por iniciativa de [[Sheffield Football Club|Sheffield]], l'usu d'una tercer persona neutral (un ''referee'') pa dirixir los alcuentros empezó a ser estudiáu.<ref name="Harvey119" /> En [[1881]] surdió la primer apaición d'un ''referee'' nes regles del xuegu, anque entá con poca autoridá; faía [[1884]] los mesmos yá podíen tomar decisiones per cuenta propia, ensin consultar a los participantes.<ref name="Harvey212" /> En [[1891]] el ''referee'', que s'allugaba fuera del campu, entraría al mesmu, ente que los ''umpires'' pasaríen a ser xueces de llinia. Dende esti momentu'l ''referee'', darréu conocíu como árbitru principal o a cencielles árbitru n'[[Idioma español|español]], tomaría les decisiones más importantes, como amonestar o espulsar, yá sía por doble amonestación o una infracción grave, a un futbolista.<ref name="IFAB1891" /> L'usu de tarxetes marielles y coloraes pa indicar esto últimu surdió por iniciativa del árbitru [[Inglaterra|inglés]] [[Ken Aston]] a finales de los [[años 1960]].<ref>{{cita web|título=Ken Aston – l'inventor de les tarxetes mariello y colorao|url=http://es.fifa.com/aboutfifa/developing/refereeing/news/newsid=81003.html|obra=Sitiu oficial de la FIFA|fechaacceso=19 de marzu de 2008|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20080324192257/http://es.fifa.com/aboutfifa/developing/refereeing/news/newsid%3D81003.html|fechaarchivo=24 de marzu de 2008}}</ref> A partir de [[1961]] los xueces de llinia dexaríen de tomar decisiones, p'a cencielles indicar sobre les posibles infracciones al árbitru central.<ref>{{cita web|título=1961: Minutes of the Añal Xeneral Meeting,
=== Entamu y continuación del xuegu ===
|