Diferencies ente revisiones de «Arte de la Edá Moderna»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Iguo testu: -"relóes" +"relós"
BandiBot (alderique | contribuciones)
m Bot: Troquéu automáticu de testu (- marxes + márxenes )
Llinia 446:
Mientres el sieglu&nbsp;XVII llevantaron les grandes mezquites [[safávida]]s de [[Jorasán]], [[Isfahán]] y [[Tabriz]]; y l'espaciu de la [[plaza de Naghsh-i Jahan]] de Isfahán, unu de los finxos urbanísticos más espectaculares de les ciudaes islámiques. L'usu de la [[cerámica vidrada]] da a les superficies les sos carauterístiques de testura y cromatismu. Enantes llevantárase en [[Teḥrán]] el [[Palaciu de Golestán]] (1524-1576), un programa artísticu empobináu a la ostentación del poder y el luxu, con espacios intimistes y placenteros que remembren a la [[Alhambra]] y l'estereotipu ''[[orientalista]]-románticu'' de ''palaciu de les [[mil y una nueches]]''; foi anováu fondamente nos sieglos XVIII y XIX.<ref>[http://www.golestanpalace.ir/ Web oficial del palaciu]. Fonte citada en [[:en:Golestan Palace]], de la Wikipedia n'inglés.</ref>
 
Les miniatures perses resalvaron la [[aniconismo nel islam|prohibición islámica de representar figures humanes]] en razón de la particular interpretación d'esi preceptu nel [[chiismu]],<ref>Jack Goody: ''Representations and contradictions: ambivalence towards images, theatre, fiction, relics and sexuality''. Londres: Blackwell Publishers, 1997. ISBN 0-631-20526-8.<br />Oleg Grabar: ''Postscriptum, the formation of islamic art''. Yale University, 1987. ISBN 0-300-03969-7.<br />Terry Allen: «Aniconism and figural representation in islamic art» en ''Five essays on islamic art'', Occidental (CA): Solipsist, 1988, ISBN 0-944940-00-5.<br />Gilbert Beaugé y Jean-François Clément: ''L'image dans le monde arabe''. París: CNRS Éditions, 1995. ISBN 2-271-05305-6.<br />Rudi Paret: ''Das islamische Bilderverbot und die Schia''. Erwin Gräf (ed.), Leiden: Festschrift Werner Caskel, 1968.<br />Fuentes citaes en [[:en:Aniconism in Islam]] de la Wikipedia n'inglés.</ref> y desenvolvieron un estilu particularmente refináu que se compartió, al traviés de los estrechos contactos col [[Asia Central]], col arte de la India. Caracterizar pol tratamientu esquisitu de los marxesmárxenes y l'usu convencional d'elementos d'interpretación poéticu-mística, como'l vinu (otra prohibición islámica) y los xardinos, que remembren el Paraísu.
 
Los centros de producción más importantes de [[alfombres perses]] fueron [[Tabriz]] (1500-1550), [[Kashan]] (1525-1650), [[Herāt]] (1525-1650) y [[Kermán]] (1600-1650).