Diferencies ente revisiones de «0,9 periódicu»

Contenido eliminado Contenido añadido
BandiBot (alderique | contribuciones)
m Bot: Troquéu automáticu de testu (- una resultancia + un resultáu)
BandiBot (alderique | contribuciones)
m Bot: Troquéu automáticu de testu (-desenvolvimientu +desarrollu)
Llinia 47:
== Demostraciones analítiques ==
 
Como la cuestión de 0,999... nun afecta al desenvolvimientudesarrollu formal de les matemátiques, puede aplazase hasta que se demuestren los teoremes estándares del [[analís real]]. Un requisitu ye caracterizar los númberos reales que pueden escribise en notación decimal, compuestu por un signu opcional, una secuencia finita de cualquier númberu de díxitos que formen la parte entera, un separador decimal y una secuencia de díxitos que formen la parte fraccionaria. Pa falar de 0,999... la parte entera puede resumise como ''b<sub>0</sub>'' y pueden desdexase negativos, asina una espansión decimal tien la forma
 
:<math>b_0,b_1b_2b_3b_4b_5\dots</math>
Llinia 56:
{{vt|Representación decimal}}
 
El desenvolvimientudesarrollu quiciabes más común de les espansiones decimales, ye definiles en términos de [[series infinites]]. Polo xeneral:
 
:<math>b_0 , b_1 b_2 b_3 b_4 \ldots = b_0 + b_1\left({\tfrac{1}{10}}\right) + b_2\left({\tfrac{1}{10}}\right)^2 + b_3\left({\tfrac{1}{10}}\right)^3 + b_4\left({\tfrac{1}{10}}\right)^4 + \cdots .</math>
Llinia 173:
* <sup>1</sup>/<sub>73</sub> = 0,0136986301369863... y 0136 + 9863 = 9999.
 
Y. Midy probó un resultáu xeneral sobre estes fracciones, güei llamáu'l ''[[teorema de Midy]]'', en 1836. La prueba ye escura, y nun ta claro si la so demostración arreya direutamente 0,999..., pero hai siquier una prueba moderna, realizada por W. G. Leavitt, que sí lo fai; si puede demostrase qu'un númberu decimal de la forma 0.''b''<sub>1</sub>''b''<sub>2</sub>''b''<sub>3</sub>... ye un enteru positivu, entós tien que ser 0,999..., que ye la fonte de los 9s nel teorema.<ref>Leavitt 1984 p. 301.</ref> Les investigaciones nesta direición pueden motivar el desenvolvimientudesarrollu de conceutos tales como [[máximu común divisor]], [[aritmética modular]], [[Númberu de Fermat|númberos de Fermat]], [[Orde (teoría de grupos)|orde]] d'elementos d'un [[Grupu (matemática)|grupu]] y la [[llei de reciprocidá cuadrática]].<ref>Lewittes pp. 1–3; Leavitt 1967 pp. 669, 673; Shrader-Frechette pp. 96–98.</ref>
[[Archivu:Cantor base 3.svg|right|thumb|Posiciones de <sup>1</sup>/<sub>4</sub>, <sup>2</sup>/<sub>3</sub>, y 1 nel [[conxuntu de Cantor]]]]
N'analís real, el casu análogu en base-3: 0,222... = 1, xuega un papel esencial na caracterización d'unu de los [[fractales]] más simples: el [[conxuntu de Cantor]]: