Diferencies ente revisiones de «Bali»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Iguo testu: -"see" -"sede"
BandiBot (alderique | contribuciones)
m Bot: Troquéu automáticu de testu (-fechaacceso +fechaaccesu)
Llinia 125:
L'espectacular desenvolvimientu del turismu internacional en Bali dende los años 1950 dexó una medría sustancial del nivel de vida de los balineses. Les sableres de Bali son famoses en tol mundu. El so arte y trabayos d'artesanía gocien tamién d'una gran reconocencia internacional. La so renombrada danza folclórica ''legong'' ye una de les munches dances balinesas. A raigañu del turismu, Bali convirtióse tamién nun notable centru d'intercambios comerciales.
 
Los [[atentaos de Bali de 2002]] significaron un duru golpe a la industria del turismu n'Indonesia. Tres esti fechu, dellos países sollertaron sobre'l riesgu de viaxar a les rexones afeutaes. Arriendes d'ello, el númberu de turistes en Bali baxó un 31&nbsp;%.<ref>{{cita publicación|títulu=Waiting for the Rain|editorial=Peace and Conflict Monitor|url=http://www.monitor.upeace.org/archive.cfm?id_article=91|fecha=10 de febreru de 2003|fechaaccesofechaaccesu=8 d'avientu de 2007}}</ref>
 
Sicasí, Bali viose enchida por una demanda turística escesiva que confronta la islla con problemes de contaminación, deterioru ambiental y escasez de suministru d'agua potable. Tou apunta a que la xestión sostenible del turismu, la so principal fonte d'ingresos, va ser el gran retu de Bali nes primeres décades del sieglu XXI.<ref>Según Adrian Vickers, nel so prólogu al llibru ''Bali Chronicles'', de Willard A. Hanna, p. 8. Estes declaraciones viéronse refrendaes por dellos artículos publicaos nel periódicu indonesiu ''The Jakarta Post'' en 2008.</ref>