Diferencies ente revisiones de «Esistencialismu»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Preferencies llingüístiques: -"característica" +"carauterística"
BandiBot (alderique | contribuciones)
m Bot: Troquéu automáticu de testu (-Desenvolvimientu +Desarrollu)
Llinia 22:
Sicasí, l'esistencialismu recién toma nome nel sieglu XX y particularmente tres les terriblemente traumátiques esperiencies que vivió la humanidá mientres la [[Primer Guerra Mundial]] y la [[Segunda Guerra Mundial]]. Mientres estos dos conflictos (que podríen ser calificaos per una parte como casos estremos de la babayada que puede tener la humanidá y pola otra -concordando con [[Hannah Arendt]]- como les formes nes que la violencia humana llega al so apoxéu cola [[Lloria del mal|banalización del mal]]) surdieron el pensadores que depués se preguntar ¿qué sentíu tien la vida?, ¿para o por qué esiste'l [[ser]]? y ¿esiste la [[llibertá]] total?
 
=== DesenvolvimientuDesarrollu nel sieglu XX ===
 
L'esistencialismu naz como una reacción frente a les tradiciones filosófiques imperantes, tales como'l [[racionalismu]] o'l [[empirismu]], que busquen afayar un orde lexítimu dientro de la estructura del mundu observable, onde pueda llograse el [[significáu]] universal de les coses. Ente los [[años 1940]] y [[años 1950|1950]], esistencialistes franceses como [[Jean-Paul Sartre]], [[Albert Camus]] y [[Simone de Beauvoir]] dieron a conocer escritos académicos o de ficción que popularizaron temes esistenciales del tipu de la [[llibertá]], la [[nada]], el [[absurdu]], ente otros. [[Walter Kaufmann (filósofu)|Walter Kaufmann]] describió l'esistencialismu como "el refugu a pertenecer a cualquier escuela de pensamientu, el refugar l'adecuación a cualquier cuerpu de creencies, y especialmente les sistemátiques, y una marcada insatisfaición escontra la filosofía tradicional, que tacha de superficial, académica y alloñada de la vida".