Diferencies ente revisiones de «Conflictu de la Franxa de Gaza de 2008-2009»

Contenido eliminado Contenido añadido
BandiBot (alderique | contribuciones)
m Bot: Troquéu automáticu de testu (-Relaciones +Rellaciones)
BandiBot (alderique | contribuciones)
m Bot: Troquéu automáticu de testu (-relaciones +rellaciones)
Llinia 80:
|fechaacceso=4 de xineru de 2009 |autor=CICR. |fecha=10 d'avientu de 2008 }}</ref>
 
Fuentes non oficiales del Hamás declararon que Shalit resultó mancáu nos bombardeos israelinos sobre Gaza en xineru de 2009. Dada la importancia de Shalit como pieza d'intercambiu, l'exércitu israelín tornó esta información, al empar que responsabilizó al Hamás de too lo que pudiera asocede-y al prisioneru mientres l'aición militar.<ref name="EuroPressgiladshalit">{{Cita web |url=http://www.europapress.es/internacional/noticia-hamas-asegura-militar-israeli-secuestráu-gilad-shalit-resulto-mancáu-bombardéu-gaza-20081229121220.html |títulu=Hamás asegura que'l militar israelín secuestráu Gilad Shalit resultó mancáu nel bombardéu de Gaza |fechaacceso=4 de xineru de 2009 |autor=Europa Press. |fecha=29 d'avientu de 2008 }}</ref><ref name="Haaretz">{{Cita web |url=http://www.haaretz.com/hasen/spages/1050915.html |títulu=Report: Captive IDF soldier Shalit wounded in Gaza air strikes |fechaacceso=4 de xineru de 2009 |autor=Haaretz Service. Israel. |fecha=30 d'avientu de 2008 |idioma=inglés }}</ref> Según declaraciones del ministru de relacionesrellaciones esteriores d'Exiptu, Ahmed Aboul Gheit, Gilad Shalit taba siendo tratáu bien polos sos captores.<ref name="Haaretz2">{{Cita web |url=http://www.haaretz.com/hasen/spages/1050283.html |títulu=Egypt: IDF Gaza operation may harm efforts to free Shalit |fechaacceso=4 de xineru de 2009 |autor=Barak Ravid, Haaretz Correspondent. |fecha=28 d'avientu de 2008 |idioma=inglés |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20081228231632/http://www.haaretz.com/hasen/spages/1050283.html |fechaarchivo=28 d'avientu de 2008 }}</ref> Foi lliberáu'l 18 d'ochobre de 2011.
 
=== Llanzamientu de proyeutiles ===
Llinia 98:
==== La tregua de xunu de 2008 y la intensificación del conflictu ====
 
Tres llargues conversaciones y negociaciones, y cola mediación del gobiernu exipciu,<ref name="egipto tregua">{{Cita web |url=http://news.bbc.co.uk/hi/spanish/international/newsid_7460000/7460065.stm |título=Exiptu nel llugar y momentu fayadizos |fechaacceso=28 de xineru de 2009 |autor=Matías Zibell. BBC Mundo, Exiptu |fecha=17 de xunu de 2008}}</ref> en xunu de [[2008]], [[Israel]] y [[Hamás]] llegaron a un alcuerdu pa caltener una tregua mientres 6 meses. Según señalaba la BBC, Israel deseyaba detener los llanzamientos de cohetes, y Hamás deseyaba un periodu d'aselu pa consolidar el so gobiernu<ref name="pazduraderaenGaza">{{Cita web |url=http://news.bbc.co.uk/hi/spanish/international/newsid_7460000/7460869.stm |títulu=¿Pue haber paz duradera en Gaza? |fechaacceso=28 de xineru de 2009 |autor=Jonathan Marcus. BBC |fecha=18 de xunu de 2008}}</ref> y posiblemente instaurar un Estáu palestín nos Territorios Ocupaos, incluyendo Jerusalén, según les fronteres establecíes en 1967.<ref name="hamásestadopalestino">{{Cita web |url=http://www.haaretz.com/hasen/spages/970807.html |títulu=Meshal: Hamas backs Palestinian state in '67 borders |fechaacceso=28 de xineru de 2009 |autor=Avi Issacharoff, Haaretz |fecha=2 d'abril de 2008 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20090208094813/http://haaretz.com/hasen/spages/970807.html |fechaarchivo=8 de febreru de 2009 }}</ref> Exiptu paecía ser la opción de mediación perfecta; caltien estreches relacionesrellaciones cola ANP y con Israel, y por cuenta de la proximidá de Gaza con Exiptu ta obligáu a tener relacionesrellaciones con Hamás.<ref name="egipto tregua" />
 
[[Archivu:Israelis killed by Palestinians in Israel and Palestinians killed by Israelis in Gaza - 2008.png|thumb|left|300px|Palestinos asesinaos por israelín en Gaza (<span style="color:rede;">coloráu</span>) ya israelinos asesinaos por palestinos n'Israel (<span style="color:blue;">azul</span>) nel 2008 según [[B'Tselem]]]]
Llinia 134:
La planificación de la operación en sí empecipióse más de seis meses primero que finalmente fuera executada, ya incluyó una gran operación d'intelixencia pa desactivar los oxetivos de seguridá de Hamás. Llegó al escritoriu del [[Ministru de Defensa d'Israel|ministru de defensa]], [[Ehud Barak]], pa la so aprobación el [[19 de payares]], anque nun foi sinón hasta'l [[18 d'avientu]] que s'axuntó col [[Primer Ministru d'Israel|primer ministru]], [[Ehud Ólmert]], p'aprobar la mesma; darréu retrasóse con cuenta de ver cómo reaccionaría Hamás dempués de la expiración del [[alto'l fueu]].<ref name=ravid />
 
El [[24 d'avientu]] el gabinete israelín axuntóse col enfotu de aldericar la yihad global, pero en realidá axuntar pa falar de la operación propuesta, que s'aprobó por unanimidá.<ref name=ravid /> La [[Ministru d'Asuntos Esteriores|ministra de relacionesrellaciones esteriores]], [[Tzipi Livni]], informó al presidente d'[[Exiptu]], [[Hosni Mubarak]], de la decisión en [[El Cairo]].<ref name=ravid /> Finalmente, una xunta final de los xefes de defensa ya intelixencia llevar a cabu na mañana del [[26 d'avientu]], siguida d'una xunta ente Olmert, Livni y Barak.<ref name=ravid /> Diose la orde definitiva pal funcionamientu de la [[Fuercia Aérea Israelina]], y mientres esa mesma nueche y la mañana del [[27 d'avientu]] informar de la decisión tomada a diversos dirixentes políticos israelinos.<ref name=ravid />
 
Delles aiciones tomar pa engañar a Hamás, ente elles la reapertura de les cruces de frontera'l día 26 y l'anunciu de que les deliberaciones sobre'l cursu d'aición a tomar siguiríen el [[28 d'avientu]].<ref name=ravid />