Diferencies ente revisiones de «Cuenca del Mediterraneu»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Correición de topónimos (cartafueyu países): -"Suráfrica" +"Sudáfrica"
m Iguo testu: -"veinte" +"venti"
Llinia 21:
La estensión de la civilización occidental al norte y este d'Europa mientres la [[Edá Media]], y l'irrupción del [[Islam]] nel espaciu mediterraneu significó la rotura de la unidá d'ésti,<ref>[[Henri Pirenne]] ''Mahoma y Carlomagno''</ref> pero siguió habiendo un fecundu intercambiu comercial y cultural ente les sos veres, tantu de norte a sur al traviés de la [[península ibérica]] y [[Sicilia]] como d'este a oeste ente les [[Italia|ciudaes italianes]], [[Bizanciu]] y la ribera próximu-oriental, anque les [[fonte documental|fontes históriques]] destaquen muncho más los enfrentamientos (la [[Reconquista]] y les [[Cruzaes]]).
 
Na Edá Media, los matemáticos musulmanes, coles sos tables astronómiques, contibuyeron decisivamente a conocer l'auténticu tamañu del Mediterraneu. Nel [[sieglu IX]] [[Muhammad ibn Musa al-Jwarizmi|Al-Jwarizmi]] amenorgó en diez grados de [[Llargor (cartografía)|llargor]] la distancia que según la xeografía [[Claudio Ptolomeo|ptolemaica]] había ente [[Córdoba (España)|Córdoba]] y [[Damascu]], y que yera de casi veinteventi grados cimeru a la real. Un sieglu más tarde, l'[[Al-Ándalus|andalusí]] [[Maslama de Madrid]] corrixó entá más dicha distancia, hasta namái un grau de llargor de diferencia con al respective de la verdadera. D'esta forma, les representaciones [[Cartografía|cartográfiques]] posteriores del Mediterraneu averáronse muncho más a la realidá.
 
La hestoria de la cuenca del Mediterraneu nel sieglu XVI foi oxetu d'un estudiu de [[Fernand Braudel]],<ref>''La Méditerranée et le monde Méditerranéen a l'époque de Philippe II'' (El Mediterraneu y el Mundu Mediterraneu na dómina de Felipe II)</ref> modelu clásicu de les relaciones ente la redolada xeográfica y los distintos niveles del [[tiempu históricu]].