Diferencies ente revisiones de «Constitución»

Contenido eliminado Contenido añadido
BandiBot (alderique | contribuciones)
m Bot: Troquéu automáticu de testu (- sía + seya )
BandiBot (alderique | contribuciones)
m Bot: Troquéu automáticu de testu (-relaciones +rellaciones)
Llinia 18:
 
Una constitución material defínese acordies con les sos regles y conteníu, en llugar d'un testu o documentos específicos. Poro, una constitución material ye un conxuntu de regles que pueden arrexuntase nun solu documentu, pero non necesariamente. Estes regles xeneralmente clasifíquense nuna o más de les siguientes categoríes:
* per un sitiu, toles regles qu'entamen les autoridaes públiques y les sos relacionesrellaciones ente elles (gobiernu, parllamentu, presidente, rei, <abbr>etc.</abbr> ), *
per otru llau, les llibertaes públiques (o llibertaes fundamentales) que s'otorguen a cualquier persona que more nel territoriu o nacional del Estáu de que se trate. Nesta última categoría, de cutiu atopamos derechos o llibertaes tales como la llibertá de dir y venir, llibertá d'espresión, <abbr>etc.</abbr>. Este ye'l significáu del Artículu 16 de la [[Declaración de los Derechos del Home y del Ciudadanu|Declaración de los Derechos del Home y del Ciudadanu de 1789]]:
{{cita|"Una sociedá na que la garantía de los derechos nun ta asegurada, nin la separación de poderes determinada, nun tien Constitución."|[[Asamblea Nacional Constituyente]] (Francia), 26 d'agostu de 1789.}}
Llinia 79:
'''La primacía de la nación''': [[Sieyes]] -a diferencia de [[Rousseau]]- "''sostener polo racional y lo construyío. L'estáu social, en relación col estáu de naturaleza, perfecciona y anoblez al home. Estiéndese y protexe la llibertá. Defende y garantiza la igualdá de derechos''".<ref>Réponse au premier rapport de Mounier à la Constituante, cité in : Marcel Prélot, Histoire des Idées politiques, Thémis Dalloz Paris 1970, p.428</ref>
 
Pa él, les verdaderes relacionesrellaciones d'una constitución política son "''cola nación que permanez''" en llugar de "''la xeneración que pasa; coles necesidaes de la naturaleza humana, común a toos, en llugar de les diferencies individuales''". En "¿Qué ye'l Tercer Estáu? Sieyes proclama: "''Consideráu en forma aisllada, el poder de los ciudadanos sería nulu, mora solo nel tou''".
 
La nación nun se crea a sigo mesma, esiste; ye una llei natural, pero precisa una organización político y alministrativo, o en pallabres de Sieyès d'un establecimientu públicu, esto ye, un conxuntu de medios formaos por persones y coses, destinaos a dase cuenta de los fines sociales:
Llinia 204:
* {{cita llibru |
autor = Bilbao Ubillos, Juan María |
títulu = La eficacia de los derechos fundamentales nes relacionesrellaciones ente particulares
| añu = 1997
| editorial = Madrid: Centru d'Estudios Constitucionales