Diferencies ente revisiones de «Xerez de la Frontera»
Contenido eliminado Contenido añadido
m Bot: Troquéu automáticu de testu (-Relación +Rellación) |
m página => páxina |
||
Llinia 114:
La [[desamortización de Mendizábal|desamortización]] de [[Juan Álvarez Mendizábal|Mendizábal]] significó la vienta, en [[1837]], de los cuatro cuadros del altar mayor del [[Cartuxa de Xerez de la Frontera|Monasteriu de la Cartuxa]] que se topen agora nel Muséu de [[Grenoble]] en [[Francia]]. Aun así, la mayoría de les obres de [[Zurbarán]] caltener nel [[Muséu de Cádiz]].
Los [[Sieglu XVIII|Sieglos XVIII]] y [[Sieglu XIX]] llevaron la industrialización a la ciudá, y la llegada de la primer llinia de ferrocarril d'España que va xunir Xerez con nel [[Puertu de Santa María]] en [[1854]] y cola zona del Trocadero, en [[Puertu Real]] en [[1856]].<ref>{{Cita web |url=http://www.pliegosdeopinion.net/pdo2/ricarda.htm |título=
La sociedá xerezana del [[Sieglu XIX]] tenía una estructura dual, un pequeñu grupu de ciudadanos conformaba la burguesía, na que s'integraben los grandes propietarios, los esportadores de vinos y bona parte de la nobleza, nel otru estremu atopábense les clases populares, el proletariu rural y urbano.<ref>{{Cita web |url=http://rodin.uca.es/xmlui/handle/10498/8575 |título=Sociabilidad decimonónica: el Casino en Xerez }}</ref> Esta estructura de dualidá favoreció dellos llevantamientos de llabradores que'l gobiernu trató de controlar corriendo'l rumor de la esistencia de [[La Mano Negra]] (1882-1884), una especie sociedá secreta [[anarquista]] de la Baxa Andalucía que se dicía tenía en Xerez el so nucleu central mientres la segunda metá del Sieglu XIX. Esta foi la escusa gubernamental que se enarboló pa la represión y el ajusticiamiento exemplar de dellos llabradores.
Llinia 143:
{{Cita web |autor=[http://www.jerez.es Conceyu de Xerez] |url=http://www.jerez.es/index.php?id=1593 |título=Estructura del Gobiernu Municipal |fechaacceso=14 de xunetu de 2008}}</ref>
Nos [[Presupuestu públicu|presupuestos xenerales del estáu]] pa 2008 comprometiéronse delles partíes qu'afecten de forma direuta a Xerez. La continuación de les reformes nel [[aeropuertu de Xerez]] traxo que la terminal doblara la so capacidá y la construcción d'un nuevu edificiu p'aparcar vehículos.<ref name="Entrevista a Mamen Sánchez"> {{Cita web |título=La Voz edición Xerez |url=http://www.lavozdigital.es/cadiz/prensa/20070916/temes/inversion-aeropuertu-2008-sera_20070916.html |títulu=Entevista a la xerezana Mamen Sánchez nel periódicu La Voz edición Xerez |fechaacceso=4 d'ochobre de 2007}} Mamen Sánchez ye diputada nel Congresu pola provincia de Cádiz y vocera axunta del grupu parllamentariu del PSOE nel Congresu de los Diputaos na llexislatura 2004-2008.</ref> Entró en funcionamientu la [[Estación d'Aeropuertu de Xerez|estación de ferrocarril xuntu al aeropuertu]] onde paran [[Renfe Cercaníes|cercaníes]], [[Media Distancia|media distancies]] y [[Alta Velocidá Española|AVE]], siendo unu de los cuatro aeropuertos d'[[España]], xuntu col de [[aeropuertu de San Pablo|Sevilla]], [[aeropuertu de Barcelona|Barcelona]] y l'[[aeropuertu Don Quixote|aeropuertu priváu Don Quixote en Ciudá Real]], onde van parar trenes d'esti tipu.<ref name="Entrevista a Mamen Sánchez" /><ref>{{Cita web |autor=Aeropuertu Don Quixote |url=http://www.donquijoteairport.com/onde/intermodal.htm |título=
El [[27 de mayu]] de [[2009]] el [[Parllamentu d'Andalucía]] aprobó por unanimidá la declaración del conceyu baxu réxime d'organización de la llei 8/08 ''Ciudaes de gran población'',<ref name="LGC1" /> conocida como ''llei de grandes ciudaes andaluces''.<ref name="LGC2" /> Tocantes a actividá empresarial, abriéronse la [[Ciudá del Tresporte]], el [[Parque Teunolóxicu Agroindustrial de Xerez|parque teunolóxicu agroindustrial]] y el centru d'investigación del [[Ranchu de la Mercé]], del Institutu d'Investigación y Formación Agraria y Pesquera d'Andalucía (IFAPA)<ref>{{Cita web |url=http://jerez-es-mas.masjerez.com/xerez-ye-mas/2014/06/16/1402907343.html |títulu=Inauguráu'l nuevu Centru IFAPA Ranchu de La Mercé en Xerez }}</ref> (enantes yá usáu con fines formativos<ref>{{Cita web |url=http://www.reporterosjerez.com/2013/09/03/alumnos-de-enologia-de-la-uca-ellaboren-los sos-vinos-en prauticar-en-el-ifapa-ranchu-de-la mercé/ |títulu=Alumnos d'Enoloxía de la UCA ellaboren los sos vinos nes práutiques nel IFAPA Ranchu de la Mercé }}</ref>).
|