Diferencies ente revisiones de «Silúricu»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Preferencies llingüístiques: -"característica" +"carauterística"
m iguo plurales
Llinia 109:
Les primeres plantes argutes qu'apaecieron na tierra escarecíen de raigaños, sistema vascular y fueyes, factores que determinaron l'ésitu de los sos descendientes. Esencialmente, estes plantes teníen tarmos ríxidos senciellos. Los fragmentos de diches plantes atopáronse en roques silúriques y paecen ser les pioneres que vivieron cerca de l'agua. Probablemente yeren semiacuátiques. Cabo destacar que la primer innovación adaptativa antes de la evolución de raigaños y fueyes, foi'l texíu vascular.
 
Los antepasaos de toles plantes de la tierra fueron algues verdes presentes en medios marinos del [[Neoproterozoicu]]. Estos fotosintetizadores afadríense nes veres de los ríos, en llagos d'agua duce y en charca antes del final del Ordovícicu y quiciabes muncho más tempranu. L'agua duce contenía'l CO<sub>2</sub> disueltu que precisaben, según [[fosfatu|fosfatos]] y [[nitratu|nitratos]] esenciales pa la construcción de les molécules indispensables. El so problema foi'l control del [[agua]] de les [[célula|célules]]s. Les célules son salaes y la so agua tendería a vertise na agua duce si les molécula nun llevantaben barreres efectives pa prevenilo (parés más grueses y resistentes). Resueltu esti problema'l siguiente pasu foi esplotar otros ambientes húmedos como llamargues estacionales y los manantiales qu'en primavera anubríen el suelu. Al endurecer les parés de les célules nos medios d'agua duce, se preadaptaron pa evitar el secañu del aire y la radiación ultravioleta pudiendo soportar la estación seca y crecer nuevamente mientres la lluviosa.
 
El primer rexistru fósil de plantes vasculares, esto ye, plantes terrestres con texíos que tresporten los nutrientes, apaez nel periodu Silúricu. Les [[planta|plantes]] yeren bastante paecíes a los [[Bryophyta sensu llato|briófitos]]. La primer planta vascular conocida ye ''[[Cooksonia]]'', del Silúricu Superior. Tenía forma mazuda (10 cm), ensin raigaños nin fueyes; estes plantes unviaben los sos pequeños renuevos escontra l'esterior pa prindar lluz solar y lliberar les sos espores al vientu.<ref>*{{cita publicación