Diferencies ente revisiones de «Orchidaceae»

Contenido eliminado Contenido añadido
m apostrofación
m conx. Y.
Llinia 194:
Fueron conocíes y apreciaes polos seres humanos dende l'[[Historia Antigua|Antigüedá]]. Esisten escritos [[República Popular China|chinos]] de 1500&nbsp;años d'antigüedá onde se fai referencia al cultivu de les orquídees. Na antigua [[Grecia]] atribuyíense-y propiedaes curatibles y afrodisíacas.<ref name=freuler /> Los [[azteca|azteques]] utilizaben una orquídea —la vainilla— p'arriquecer una bébora trupo fecha a base de [[cacáu]], destinada a los nobles y a los guerreros y yera conocida col nome de ''xocoatl''.<ref>(n'inglés) Ecott T., ''Travels in search of the ice cream orchid, Vanilla'', p.7</ref><ref>[[Bernardino de Sahagún]], ''Historia xeneral de les coses de Nueva Espana'', llibru 8 (onde cita les distintes maneres de tratar el cacáu: ''...cacáu fechu con tlixochitl tienru...'') y llibru 11.</ref>
 
N'Europa, l'interés por elles espertóse escontra 1731 cuando florió la primer orquídea tropical del Nuevu Mundu, ''[[Bletia purpurea]]'' ([[sinonimia (bioloxía)|ensin.]] ''Bletia verecunda''), na colección del almirante inglés [[Charles Wager]] quien la llogró del [[Xardín botánicu de Chelsea]].<ref>Rigby, R. 2005. [http://www.r-rigby.demon.co.uk/USAOHP1.pdf Highlights of Orchid History]. Consultáu'l 20 de xunu de 2010.</ref> Dende esi momentu, amenóse un interés ensin igual pola adquisición y cultivu d'orquídees exótiquessobremanera polos miembros de les clases sociales más acomodaes, quien teníen de construyir un orquideario como una obligación acorde col so estatus. Ello ye que cuando una orquídea floriaba en tales colecciones, l'eventu daba llugar a grandes fiestes y la noticia cubría les primeres planes de la prensa. Pa satisfaer esti consumu d'orquídees rares y exótiques, mientres munchos años los pañadores profesionales provenientes na so mayoría de [[Francia]] yya [[Inglaterra]] dedicar a escalar ensin misericordia los montes americanos, poniendo a munches especies en peligru d'estinción. A principios del sieglu XX, sicasí, la era de la denomada «[[orquideomanía]]» llegaba al so fin. El costo pa calefaccionar los invernaderos nos que se debíen cultivar estes plantes yera desaxeradamente alto y la carestía enerxética —apinada pola [[primer guerra mundial]]— enzancó'l caltenimientu de los orquidarios privaos. Cola [[depresión de 1929]], el cultivu d'orquídees a gran escala definitivamente pasó a manos d'empresarios comerciales.<ref>Hirtz, A. 2004. [http://www.terraecuador.net/revista_31/31_hestoria_orquideas.htm Historia de les Orquídees]. Ecuador: terra incognita 3, setiembre-ochobre de 2004</ref>
<ref>Berliocchi, L. 2000. '' [http://books.google.com.ar/books?hl=ye&lr=&id=LaSGyNXdhy8C&oi=fnd&pg=PA9&dq=orchidmania&ots=jPivBUETL7&sig=ScbjMv3PD17DJGLigLHGksxWqYs#v=onepage&q=orchidmania&f=false The Orchid in Lore and Legend]''. Timber Press Inc. ISBN 0-88192-616-7 </ref>