Diferencies ente revisiones de «Cuéllar»

Contenido eliminado Contenido añadido
m apostrofación
m Iguo testu: -"pág." -"págs." +"páx." +"páxs."
Llinia 61:
 
=== Edá Media ===
La primer repoblación medieval foi llevada a cabu dempués de la [[batalla de Simancas]] ([[939]]), ensin que pueda precisase l'añu nin el so repoblador. La so vida foi efímera, pos perteneciendo al [[condáu de Castiella]], foi afarada pol caudiellu [[Almanzor]] nel añu [[977]], treslladando a [[Al-Ándalus]] a los sos habitantes como esclavos.<ref>Velasco Bayón, 1996, págspáxs. 80-87.</ref> Más d'un sieglu dempués tuvo llugar la segunda y definitiva repoblación, productu del movimientu repoblador lleváu a cabu por [[Alfonsu VI de Castiella]], y encamentada al magnate [[Pedro Ansúrez]], tal que recueyen el ''Chronicón de don Pelayo''<ref>Ed. España Sagrada, XIV, páx. 473: [...] ''populavit etiam Rex Adefonsus totam Extrematuram, Castella et civitatem Salmantican, Abulam, Cocam, Arevalo, Olmedo, Medinam, Secobiam, Iscar, Cuellar'' [...]</ref> y ''[[El conde Lucanor]]''.<ref>{{cita llibru |apellido= Juan Manuel|nome= |enlaceautor= Don Juan Manuel|títulu= El conde Lucanor|url= http://books.google.es/books?id=ZRqAOar6sgwC&dq=el conde+lucanor+cuellar&source=gbs_navlinks_s|fechaacceso=|idioma= |otros= |edición= |año= 1994|editor= |editorial= Edición de Guillermo Serés y Germán Orduña|ubicación= Barcelona|isbn= |capítulu= Exemplo XXVII: De lo que conteció a un emperador et a don Alvar Háñez Minaya colos sos mugeres|páxines= 119|cita= ''Et el conde don Pedro Ançúrez pobló a Cuéllar et morava n'ella''.}}</ref> La so fundación siguió'l modelu de les [[Comunidá de Villa y Tierra|Conunidades de Villa y Tierra]], surdiendo tres la mesma la [[Comunidá de Villa y Tierra de Cuéllar]]; actuó per primer vegada como ''[[Conceyu (hestoria)|concilium]]'' en [[1147]], y el rei [[Alfonsu VIII de Castiella]] celebró les [[Cortes de Castiella]] [[Cortes de Cuéllar de 1184|en Cuéllar]] en [[1184]].<ref>Alonso Rodríguez, 1998, páx. 20.</ref>
 
El bon nivel económicu consiguíu a la fin del reináu de [[Fernandu III de Castiella]] y bien especialmente mientres el del so fíu [[Alfonsu X de Castiella y Lleón|Alfonsu X el Sabiu]], convertir nuna de les poblaciones más importantes del pandu del Douru.<ref>Herrerín López, 2004, páx. 12.</ref> El rei Alfonso, quien amosó una fonda predilección pola villa,<ref name="balbino_95-128">Velasco Bayón, 1996: sieglos bajomedievales, págspáxs. 95-128.</ref> enllantó nella un importante emporiu ganaderu que, al pie de les exenciones que fixo na so [[Fueru Real]] ([[1256]]) confortaron una próspera economía derivada de la producción lanera, esportada yá dende'l [[sieglu XII]] a los [[telar]]es [[Flandes|flamencos]] utilizando los puertos del [[Mar Cantábricu|Cantábricu]].<ref>Ubieto Arteta, 1961, páx. 27 (Tamién puede trate la obra del [[Antonio Ubieto Arteta|mesmu autor]]: Ciclos económicos de la Edá Media Española, Valencia, 1969, páx. 131.</ref> El so fíu [[Sancho IV de Castiella]] frecuentó la villa como cotu de caza y la muyer d'ésti fixo d'ella'l so baluarte a la muerte del rei. Nel [[castiellu de Cuéllar]] celebró [[María de Molina]] les [[Cortes de Cuéllar de 1297|Cortes de 1297]] y permaneció abelugada ante'l peligru de quien intentaron arrampuñar la [[Corona de Castiella]] al futuru [[Fernandu IV de Castiella]].<ref name="balbino_95-128"/>
 
Na primavera de [[1354]] la [[Ilesia de San Martín (Cuéllar)|ilesia de San Martín]] foi l'escenariu del matrimoniu ente [[Pedru I de Castiella]] y [[Juana de Castro]].<ref name="balbino_95-128"/> Tres el so asesinatu y la proclamación como nuevu rei de [[Enrique II de Castiella]], la villa pasó a manos de la Corona, pos pertenecía por heriedu a la so esposa, [[Juana Manuel de Villena]]. Darréu foi heredada por [[Xuan I de Castiella]], quien la visitó con frecuencia, y nella atopábase cuando en [[1382]] la reina [[Leonor d'Aragón y de Sicilia|Leonor d'Aragón]] finó de sobreparto, apurriéndo-yla un añu dempués n'arres a la so nueva muyer, [[Beatriz de Portugal (reina)|Beatriz de Portugal]]. Meses antes de morrer el rei, concedió les [[feries de Cuéllar]] colos mesmos privilexos que les de [[Valladolid]]. Mientres el señoríu de la villa per parte de [[Fernandu I d'Aragón]], los sos habitantes allegaron a la conquista de [[Antequera]] comandados por [[Fernán Velázquez de Cuéllar]], la so [[Canciller|canciller mayor]], y la so producción lanar pasó de los telares flamencos a los [[Cataluña|catalanes]].<ref name="balbino_95-128"/>