Diferencies ente revisiones de «Viaxe»

Contenido eliminado Contenido añadido
m nun hai entrada nel Wikcionariu, quito plantía {{wikcionariu}}
m Iguo testu: -"pág." -"págs." +"páx." +"páxs."
Llinia 11:
== Viaxes y turismu ==
 
Munchos estudios determinaron que'l turismu y los viaxes tuvieron históricamente amestaos. Sicasí, a diferencia d'otros tipos de desplazamientu, el turismu adquier una naturaleza comercial. El viaxe turísticu sería consecuencia d'un aumentu nel tiempu llibre y de meyores salariales producíes poles lluches sindicales y la meyora teunolóxica en materia de movilidá.<ref>Pastoriza, Y. (2011): ''La conquista de les vacaciones, curtia hestoria del turismu n'Arxentina''. Buenos Aires: Edhasa, 2011.</ref><ref>Wallingre, N. (2007): ''Hestoria del turismu arxentín''. Buenos Aires: Ediciones Turístiques, 2007.</ref><ref>Woodside, A. G., y King, R. I. (2001): «An updated model of travel and tourism purchase-consumption systems», artículu na revista ''Journal of Travel & Tourism Marketing'', 10 (1), págspáxs.&nbsp;3-27.</ref><ref>Guzmán, L. F. J. (1986): ''Teoría turística: un enfoque integral del fechu social''. Bogotá: Universidá Externado de Colombia, 1986.</ref>
 
Esta visión lleva a cuestionar la idea de qu'antes de la [[modernidá]] esistieren práutiques turístiques n'otres sociedaes o civilizaciones yá estinguíes. Hai pruebes abondes p'afirmar qu'otres civilizaciones tuvieron les sos propies práutiques turístiques, al marxe del turismu modernu.