Diferencies ente revisiones de «Güesu»

Contenido eliminado Contenido añadido
m iguo plurales
BandiBot (alderique | contribuciones)
m Bot: Troquéu automáticu de testu (- deas + des )
Llinia 258:
[[Archivu:MaterialHueso.JPG|thumb|Güesu de xata utilizáu pa faer un crucifixu]]
Nel [[paleolíticu cimeru]] ye cuando s'empezar a trabayar col güesu como [[materia primo]] pa fabricar diversos instrumentos o ferramientes.<ref>García Sebastiá, Margarida; ''et al.'' ''Albada: història de les civilitzacions i de l'art''. Barcelona: Barcanova, 1985. ISBN 84-7533-270-0</ref>
Nel sieglu VI, como testimoniu de la persistencia de les técniques artístiques gales, atopamos la petrina de San Césaire, l'obispu de [[Arles]], la [[febiella]] que representa a los soldaos dormíos al llau de la tumba de [[Cristu]] ta fecha de güesu.<ref>Sal-yos, Catherine. ''Naissance d'une nation: deasdes anicies à 987''. Paris: Larousse, 1988. ISBN 2-03-779071-5.</ref>
Nos sieglos X y XI, trabayar yá'l marfil en pieces d'arte como por casu en [[escultura]] como la célebre [[Hodigitria]] (pieza que s'atopa nel [[Metropolitan Museum]] de Nueva York) que ye una de los trés pieces de [[marfil]] bizantín; o la cubierta del llibru con [[Relieve (arte)|relieve]] de marfil que s'atopa nel [[Victoria and Albert Museum]] de [[Londres]].<ref>''Historia del arte''. Tomu 3, páxines 118-119. Madrid: Salvat, 1970.</ref>
Na actualidá, entá s'atopen [[artesanos]] que trabayen el güesu como [[materia primo]] en diverses artes, por casu los lutiers utilicen el güesu pa les clavíes de distintos [[preseos de cuerda]], etc.<ref>Menestral Medieval. Trabayos d'artesanía en güesu. <http://menestralmedieval.blogspot.com.es/search/label/güesu></ref>