Diferencies ente revisiones de «Exércitu de Prusia»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Iguo plurales
BandiBot (alderique | contribuciones)
m Bot: Troquéu automáticu de testu (- sía + seya )
Llinia 213:
La énfasis de Prusia nel ataque taba bien enraigonáu nel so cuerpu d'oficiales. La guerra d'estilu prusianu de movimientu y rápidos ataques foi bien diseñáu pa les campañes en que s'utilicen la infraestructura desenvuelta d'Europa occidental y central, tal como les guerres d'unificación , pero nun s'aplicaba bien pal [[Wehrmacht]] Heer na Xunión Soviética y n'África del Norte . El sistema prusianu y más tarde alemán fueron consideraos como débiles na intelixencia , contrainteligencia , y la loxística , pero mientres la [[Primer Guerra Mundial]] l'exércitu alemán de cutiu yera capaz de poner nes sos manos planes de batalla británicos y franceses. Si l'enemigu soportó con ésitu los ataques d'operaciones iniciales, el sistema prusianu tuvo grandes dificultaes pa la Stellungskrieg , o guerra de posición , anque mientres la Primer Guerra Mundial esto nun yera tan pronunciáu.
[[Archivu:Crux Ordis Teutonicorum.svg|140px|miniaturadeimagen|left|[[Cruz negra]] o teutonica. Emblema adoptáu per Alemaña.]]
L'exércitu prusianu considerar a que de cutiu utilizó'l comandu flexible de Auftragstaktik (táctiques de misión), pol cual el oficiales subordinaos llevaron la iniciativa personal. Esto desenvolvióse a partir de la relación ente la Junker aristocracia, que compon la mayor parte de los cuerpos d'oficiales, y la monarquía. En cuenta de sofitu políticu de los nobles, los monarques concediéronlos mayores privilexos nos sos estaos y una mayor iniciativa nel campu de batalla. Acordies con la teoría de la Auftragstaktik , el comandante emitiría una misión a los so oficiales subordinaos, que diben escorrer la directiva al so antoxu. Gneisenau yera un autor tempranu de Auftragstaktik , y Moltke interpretó la teoría de que "cuanto mayor síaseya l'autoridá, más curties y más xenerales tienen de ser les ordes".
 
De cutiu l'estereotipu acomuñáu col exércitu prusianu yera'l [[Pickelhaube]] , o cascu de pinchos, n'usu nos sieglos XIX y XX. Les batalles victorioses fueron celebraes al traviés de marches militares , como la " Hohenfriedberger Marsch ", supuestamente escritu por Federico'l Grande dempués de Hohenfriedberger, y la " Königgrätzer Marsch ", del compositor Piefke . La [[Cruz de Fierro]] derivada de la [[cruz negra]], foi adoptada pol [[Imperiu Alemán]] y los sos Estaos socesores, y tamién ta siendo utilizáu como un símbolu de la [[Bundeswehr]].