Diferencies ente revisiones de «Charles de Villette»

Contenido eliminado Contenido añadido
BandiBot (alderique | contribuciones)
m Bot: Troquéu automáticu de testu (- deas + des )
m apostrofación
Llinia 22:
|col2=tou París falaba d'un duelu nel que paecía matar a un ex teniente coronel, dempués d'ofendelo nun llugar públicu, de la forma más indecente y más punible. Punxera en circulación esi rumor pa poner la so valentía fora de toa dulda. Les campañes en [[Hesse]] ufiertaríen-y oportunidaes más simples pa esaniciar tou barruntu de cobardía. Fuera lo que fora, esti pretendíu duelu provocó tal escándalu, la ofiensa que tenía de causar yera tan contraria a los costumes, que'l ministeriu públicu investigó'l fechu; y cuando se llegó a esclariar l'asuntu, viose que nun había nengún fundamentu nin pa la ofiensa, nin pal combate. Esta lloria provocó l'encierre de M. de Villette mientres seis meses na ciudadela de [[Estrasburgu]].}}</ref> en 1764 valió-y una ''[[lettre de cachet]]'', que lo unvió mientres seis meses a la ciudadela de [[Château de La Petite-Pierre|La Petite-Pierre]] en [[Alsacia]]. Lliberáu tres la intervención del so padre, ordenar que nun vuelva a la capital: por tanto, foi a atopase con Voltaire en [[Ferney-Voltaire|Ferney]], que lo acoyó solícitu:
{{cita|''J'ai actuellement chez moi pour me ragaillardir un jeune M. de Villette, qui sait tous -yos vers qu'on ait jamais faits, et qui en fait lui-même, qui chante, qui contrefait son prochain fort plaisamment, qui fait des contes, qui est pantomime, qui réjouirait jusqu'aux habitants de la murnia Genève.''|col2=Tengo anguaño na mio casa p'allegrame un mozu M. de Villette, que conoz tolos versos que se fixeren enxamás, y que fai tamién él mesmu, que canta, qu'asonsaña al so próximu de forma bien risondera, que fai cuentos, que ye [[mimu]], que prestaría hasta a los habitantes de la murnia [[Xinebra (ciudá)|Xinebra]].|Voltaire}}
So los auspicios del filósofu, al que llamaba «el so padre» ensin mieu, Villete llanzar nel mundu lliterariu, escribió munchos versos, presentar a dellos premios de la l'[[Academia francesa]] que nun llogró y, sobremanera, emponderó a Voltaire de toles formes posibles, que-y lo devolvió en demasía, llamándo-y el «[[Tibulo]] francés». a pesar d'ello, el so talentu lliterario yera menor. [[Marie Du Deffand]] llamar «un personaxe de comedia». Los intelectuales de la dómina nun aforraron crítiques; ríense sobremanera del usu que creía poder faer de la sonadía de Voltaire. Esti [[epigrama]] percorrió mientres llargu tiempu París:
{{cita|<poem>
''Petit Villette, c'est en vain