Diferencies ente revisiones de «Pedro Lombardu»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Preferencies llingüístiques
m Tomás de Aquino => Tomás d'Aquino
Llinia 2:
:''Nun tien de confundir se col homónimu arquiteutu renacentista venecianu [[Pietro Lombardu]] (sieglu XV)''
{{Persona}}
[[Archivu:Philipp Veit 005.jpg|thumb|250px|''Dante y Beatriz con [[Tomás de d'Aquino]], [[Alberto Magno]], '''Pedro Lombardu''' y [[Siger de Brabant|Sigerio de Brabante]]'', frescu de [[Philipp Veit]], 1817-1827]]
'''Pedro Lombardu''' ([[Lumellogno]], [[Novara]], [[Italia]], c. [[1100]] – [[París]], [[20 de xunetu]] de [[1160]]) foi un [[Escolástica|teólogu escolásticu]] y [[obispu]] del [[sieglu XII]].
 
Llinia 15:
Morrió a finales de xunetu de 1160. El so epitafiu y tumba taben na ilesia de San Marcelo en París enantes de ser destruyida mientres la [[Revolución francesa]]. L'epitafiu mentaba la so fama como autor de los ''Cuatro Libros de Sentencies'' y gloses sobre los Salmos y epístoles paulines.
 
La so obra más famosa foi "Libri quatuor sententiarum, el ''Llibru de Sentencies.'' Sirvió como llibru de testu teolóxicu nes universidaes medievales, dende los [[años 1220]] hasta'l [[sieglu XVI]]. Nun hai otra obra asemeyada na lliteratura cristiana, sacante la mesma [[Biblia]], que fuera más comentáu. Tolos grandes pensadores medievales, dende [[Bernardo de Claraval]] y [[Tomás de d'Aquino]] hasta [[Guillermo de Ockham]] y [[Gabriel Biel]], fueron influyíos por él. Inclusive'l mozu [[Martín Lutero]] escribía gloses sobre les "Sentencies".
 
Los ''Cuatro Libros de Sentencies'' ye una compilación de testos bíblicos con pasaxes relevantes de los [[Padres de la Ilesia]], y munchos pensadores medievales, sobre teoloxía cristiana. El xeniu de Pedro Lombardu anicia na seleición de pasaxes, el so intentu de reconcilialos, onde paecen defender puntos de vista distintos, y la so ordenación del material de manera sistemática. Asina, los "Cuatro Libros de Sentencies" empiecen cola [[Santísima Trinidá|Trinidá]] nel Llibru I, depués pasen a tratar la Creación nel Llibru II, a [[Cristu]], el salvador de la creación cayida, nel Llibru III, y refierse a los [[Sacramentos]], que medien pa llograr la gracia de Cristu, nel Llibru IV.