Diferencies ente revisiones de «Puebla»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Iguo testu: -"pág." +"páx."
m correición de topónimos: Santo Mónica => Santa Mónica
Llinia 132:
|-
| style="background:#eFeFeF;" align=left | Volcán [[Citlaltépetl]]
| style="background:#y9y9y9e9e9e9;" align=right | 5 610
|-
| style="background:#eFeFeF;" align=left | Volcán [[Popocatépetl]]
| style="background:#y9y9y9e9e9e9;" align=right | 5 500
|-
| style="background:#eFeFeF;" align=left | Volcán [[Iztaccíhuatl]]
| style="background:#y9y9y9e9e9e9;" align=right | 5 220
|-
| style="background:#eFeFeF;" align=left | Volcán [[Sierra Negra]]
| style="background:#y9y9y9e9e9e9;" align=right | 4 580
|-
|colspan=2 style="background:#EFEFEF; color:black;" align=center bgcolor="white"|<small>Fonte: [[INEGI]]<ref>{{cita web
Llinia 301:
|align=center valign=center bgcolor="white"|[[Archivu:Bassariscus.jpg|125px]]
|-
|style="background:#y9y9y9e9e9e9;" align=center|[[Lontra|Llondra]]
|style="background:#y9y9y9e9e9e9;" align=center|[[Crotalus|Víbora de cascabel]]
|style="background:#y9y9y9e9e9e9;" align=center|[[Canis latrans|Coyote]]
|style="background:#y9y9y9e9e9e9;" align=center|[[Coragyps atratus|Zopilote negru]]
|style="background:#y9y9y9e9e9e9;" align=center|[[Bassariscus astutus|Cacomixtle]]
|-
|align=center valign=center bgcolor="white"|[[Archivu:Bobcat at Fort Worth Zoo.jpg|120px]]
Llinia 313:
|align=center valign=center bgcolor="white"|[[Archivu:Axolote.jpg|120px]]
|-
|style="background:#y9y9y9e9e9e9;" align=center|[[Lynx rufus|Gatu montés]]
|style="background:#y9y9y9e9e9e9;" align=center|[[Dasypodidae|Armadíu]]
|style="background:#y9y9y9e9e9e9;" align=center|[[Mimus polyglottos|Cenzontle]]
|style="background:#y9y9y9e9e9e9;" align=center|[[Didelphis marsupialis|Tlacuache]]
|style="background:#y9y9y9e9e9e9;" align=center|[[Ambystoma mexicanum|Ajolote]]
|-
|-
Llinia 326:
|align=center valign=center bgcolor="white"|[[Archivu:Agave americana R01.jpg|120px]]
|-
|style="background:#y9y9y9e9e9e9;" align=center|[[Opuntia ficus indica|Nopal]]
|style="background:#y9y9y9e9e9e9;" align=center|[[Abies relixosa|Oyamel]]
|style="background:#y9y9y9e9e9e9;" align=center|[[Tagetes erecta|Cempasúchil]]
|style="background:#y9y9y9e9e9e9;" align=center|[[Yucca brevifolia|Yuca]]
|style="background:#y9y9y9e9e9e9;" align=center|[[Agave]]
|-
|}
Llinia 514:
|-
| style="background:#eFeFeF;" align="left" | Agricultura, ganadería, silvicultura y pesca
| style="background:#y9y9y9e9e9e9;" align="right" | 6.4
|-
| style="background:#eFeFeF;" align="left" | Minería |
style="background:#y9y9y9e9e9e9;" align="right" | 0,4
|-
| style="background:#eFeFeF;" align="left" | Industria manufacturera
| style="background:#y9y9y9e9e9e9;" align="right" | 26,0
|-
| style="background:#eFeFeF;" align="left" | Construcción
| style="background:#y9y9y9e9e9e9;" align="right" | 3,6
|-
| style="background:#eFeFeF;" align="left" | Lletricidá, gas y agua
| style="background:#y9y9y9e9e9e9;" align="right" | 1,6
|-
| style="background:#eFeFeF;" align="left" | Comerciu, restoranes y hoteles
| style="background:#y9y9y9e9e9e9;" align="right" | 18,8
|-
| style="background:#eFeFeF;" align="left" | Tresporte y comunicaciones
| style="background:#y9y9y9e9e9e9;" align="right" | 10,8
|-
| style="background:#eFeFeF;" align="left" | Serv. financieros
| style="background:#y9y9y9e9e9e9;" align="right" | 17,3
|-
| style="background:#eFeFeF;" align="left" | Serv. comunales, sociales y personales
| style="background:#y9y9y9e9e9e9;" align="right" | 16,9
|-
| style="background:#eFeFeF;" align="left" | Serv. bancarios imputaos
| style="background:#y9y9y9e9e9e9;" align="right" | -1,8
|-
| colspan="2" style="background:#EFEFEF; color:black;" align="center" bgcolor="white" |<small>Fonte: [[INEGI]]<ref>INEGI, 2006a.</ref></small>
Llinia 612:
 
Otru de los platillos más tradicionales y reinales del Estáu de Puebla ye, ensin dulda, el de los chiles en nogada. Los ingredientes que s'usen pa la preparación d'esti platu son variaos, amás de ser carauterísticos de la rexón: consiste en rellenar un chile poblano con carne de res o de puercu primeramente cocináu con pases, almendres, mazana y [[pera panochera]] (nome que se-y da a un tipu de pera na rexón); yá rellenu, tornar en güevu a puntu de turrón y farina blanco; bañar na nogada, que ye un mueyu fechu con lleche, nuez de Castiella, brandy y quesu de cabra, afatáu con granitos de granada y fueyes de perexil.
La lleenda acomuña la creación d'esti platillo con una monxa del conventu de SantoSanta Mónica, tamién na ciudá de Puebla. El platu sería iguáu n'honor de [[Agustín de Iturbide]], nesi tiempu, emperador de Méxicu. Sicasí, la nogada apaez en recetarios del [[sieglu XVIII]], a lo menos un sieglu antes de la independencia de Méxicu, y el chile en nogada nun apaez nestos recetarios sinón hasta mediaos del [[sieglu XIX]], trenta años dempués de l'abolición del [[Primer Imperiu Mexicanu]].<ref>Juárez López, José Luis (2005): [https://web.archive.org/web/20071206015213/http://www.correodelmaestro.com/anteriores/2005/setiembre/1anteaula112.htm "Los chiles en nogada: ente la cocina y el mitu"], en ''Corréu del Maestru'' núm. 112, consultada'l 28 de payares de 2007.</ref>
 
[[File:Chile en nogada preparado..JPG|thumb|Chile en nogada preparáu.]]
Llinia 625:
Nel estáu de Puebla, produzse un gran variedá de dulces que destaquen pol so gran coloríu y variedá de sabores, la mayoría creaos dende la [[dómina virreinal]].
 
Nos conventos de SantoSanta Mónica y Santa Rosa ellaborar por primer vegada tola gama de dulces que pol so carauterísticu sabor y gran calidá volviéronse famosos en [[Méxicu]] y nel mundu como son les tortitas de Santa Clara, los camotes poblanos o [[camotes de Santa Clara]], llimones rellenos de [[cocu]], [[xamonucu]], [[cacahuates garapiñados]], [[macarrón|macarrones]], frutes cristalizaes, [[muégano]]s, [[piñón]] con lleche quemada, etc.
 
El más famosu y carauterísticu dulce ye'l [[camote poblano]] el cual, cunta la lleenda, aniciar nel conventu de Santa Rosa nel [[sieglu XVII]], una y bones les monxes recibíen grandes donaciones de [[Ipomoea batates|camotes]]. Dizse que l'obispu [[Manuél Fernández de Santa Cruz y Sahagún]] visitaría'l conventu, foi entós cuando una moza de nombre Angelina suxurió ellaborar un nuevu platillo aprovechando los camotes.