Diferencies ente revisiones de «Idioma feniciu»
Contenido eliminado Contenido añadido
m cartafueyu de países: Túnez => Tunicia |
m apostrofación |
||
Llinia 7:
|mapa= [[File:Idioma fenicio.png|300px]]
}}
El '''feniciu''' (en feniciu 𐤃𐤁𐤓𐤉𐤌 𐤊𐤍𐤏𐤍𐤉𐤌, ''dabarīm kanaʿnīm'' o 𐤃𐤁𐤓𐤉𐤌 𐤐𐤍𐤉𐤌, ''dabarīm pōnīm'')<ref name="krahmalkov2">{{cita llibru|apellíos=Krahmalkov |nome=Charles R. |títulu=A Phoenician-Punic Grammar |añu=2001 |capítulu=1. The Phoenician language |allugamientu=Leiden; Boston; Köln |editorial=Brill |páxines=2 y ss}}</ref> foi una llingua [[semítica]] del subgrupu cananéu ([[Llingües semítiques noroccidentales|semíticu noroccidental]]), falada en [[Fenicia]] (en feniciu 𐤊𐤍𐤏𐤍 ''kanaʿan'' o 𐤐𐤕 ''Pūt''), nel territoriu de los actuales [[El Líbanu]] y [[Siria]] siquier dende la segunda metá del [[II mileniu e.C.|II mileniu e.C. ]]<ref name="harris8s"/> La colonización fenicia llevar tamién a [[Xipre]], [[Sicilia]], [[Cerdeña]], [[Baleares]], [[magreb|África noroccidental]], [[Canaries]] y el sur de la [[península ibérica]]. N'oriente, el feniciu aguantó la espansión del [[idioma araméu|araméu]] en [[Palestina (rexón)|Palestina]] más que nenguna otra llingua de la rexón por cuenta del so ampliu usu nel comerciu coles colonies de [[Cartago]].<ref>{{cita llibru |autor=Lipiński, Edward |añu=2004 |títulu=Itineraria Phoenicia |páxines=139-141}}</ref> Lingüísticamente ye una llingua bien cercana al [[idioma hebréu|hebréu antiguu]] y [[idioma amorreo|amorreo]], probablemente esistía un bon grau de inteligibilidad ente eses llingües. De fechu
El feniciu namái se conoz anguaño por una serie d'inscripciones curties y uniformes de calter oficial y relixosu, y gloses ocasionales de llibros escritos n'otros idiomes.<ref name="krahmalkov14s"/> Autores romanos, como [[Salustio]], aluden a ciertos llibros escritos en púnicu, pero nengunu llegó a los nuesos díes sacante delles traducciones (v. g. el Tratáu de [[Magón (escritor)|Magón]]) o en fragmentos (v. g. n'obres de [[Plauto]]). Los [[Cippi de Melqart]], afayaos en [[Malta]] en [[1694]], taben escritos en dos idiomes, [[griegu antiguu]] y púnicu.<ref name="louvre">{{Cita web |url=http://www.louvre.fr/llv/oeuvres/detail_notice.jsp?CONTENT%3C%3Ecnt_id=10134198673225322&CURRENT_LLV_NOTICE%3C%3Ecnt_id=10134198673225322&FOLDER%3C%3Efolder_id=9852723696500787&bmLocale=en |títulu= Cippus from Malta |añu=2009 |editorial=Louvre.com |fechaacceso=16 de febreru de 2011 |idioma=inglés}}</ref> Esti fechu dexó-y al eruditu francés [[Jean-Jacques Barthélemy|Abbé Barthelemy]] descifrar y reconstruyir l'alfabetu cartaxinés.<ref name="louvre"/> De la mesma, en [[1964]] topóse un tratáu comercial realizáu ente los etruscos y un grupu de fenicios, que dexó descifrar más l'[[idioma etruscu|etruscu]].<ref>{{Cita web |url=http://www.my-malta.com/interesting/MalteseLanguage.html |títulu=The Maltese Language |obra=My Malta |fechaacceso=1 de xunetu de 2011 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20110824050908/http://www.my-malta.com/interesting/MalteseLanguage.html |fechaarchivo=24 d'agostu de 2011 }}</ref>
Llinia 119:
[[Archivu:Phönizisch-5Sprachen.svg|thumb|Les lletres fencias dieron llugar a versiones distintes en cada unu de los alfabetos que deriven d'elles. D'esquierda a derecha: [[alfabetu llatín|llatín]], [[alfabetu griegu|griegu]], feniciu, [[alfabetu hebréu|hebréu]], [[alfabetu árabe|árabe]].]]
{{AP|Alfabetu feniciu}}
El feniciu escribir por aciu
{| class="wikitable" id="letters_chart"
|