Diferencies ente revisiones de «Tameza»

Contenido eliminado Contenido añadido
BandiBot (alderique | contribuciones)
m Bot: Troquéu automáticu de testu (-drechos +derechos)
m igües estándares
Llinia 1:
{{rexón
|xentiliciu =tamezanu
|partíu= Grau
| mayor altitú = [[Picu Collaín]] (1.374 [[Metru|msnm]])
| menor altitú = Ríu Villabre (280 msnm)
|}}
'''Yernes y Tameza''' ye un [[conceyu]] de la zona centro-occidental d'[[Asturies]], allugáu ente los monte na zona alta'l [[ríu Cubia]]. Llenda pel oeste, norte y noreste col conceyu de [[Grau]], al sureste col de [[Proaza]] y al sur col de [[Teberga]].
Llinia 13:
== Historia ==
Nos primeros años del [[sieglu XIX]] alcontrárense en Fuxóu dellos cientos de monedes romanes que debieron ser ocultaes escontra la metá del [[sieglu IV]]. Hai noticies de más afayos del mesmu tipu, pero mui poco precisos.
<ref > {{es}} http://www.foro-ciudad.com/asturias/tolinas/documento-18207.htm Francisco Montesinos es Profesor de Matemáticas e historiador. </ref>
 
Yá na [[Edá Media]], el rei [[Ordoñu I d'Asturies|Ordoñu I]] cedió parte de Yernes a la ilesia uvieína de [[catedral d'Uviéu|San Salvador]] nel añu [[857]], que más llueu llegaría a la totalidá del territoriu gracies a les donaciones de dellos nobles. Nel añu [[1174]] [[Fernandu II de Llión|Fernandu II]] cedió los sos derechos sol territoriu a la Ilesia d'[[Uviéu]], colo que se convirtió nun conceyu d'obispalía, como atestigua l'[[Escudu de Yernes y Tameza|escudu]]. En [[1579]], gracies a una [[bulda]] del papa [[Gregoriu XIII]], [[Felipe II d'España|Felipe II]] afita que'l conceyu vuelva a tar baxo poder de la [[Corona d'España|Corona]]. <ref > {{es}} http://el.tesorodeoviedo.es/index.php?title=Yernes_y_Tameza Enciclopedia de Oviedo.</ref>
 
Dos años depués, los vecinos merquen el conceyu a la corona per '''12.691.922''' ''[[maravedí]]s'' <ref > {{es}} http://www.yernesytameza.es/historia, Ayuntamiento de Yernes y Tameza </ref>, a pagar ente los 130 vecinos que lu habitaben.
Llinia 41:
[[Ficheru:Aula vital.jpg|300px|miniaturadeimagen|derecha|Aula Vital, Aula de la Naturaleza y muséu prácticu de energias alternatives.]]
 
Na redoma de la Braña del puertu, nos altos de Yernes, sobre los mil metros snm, arrodiando a l'Aula de la Naturaleza de la Fundación Vital <ref> {{es}} http://www.fundacionvital.com Aula Vital</ref>, alcuéntrase'l Arboretu <ref>{{es}} http://www.biescaingenieria.com/es/c/direccion-de-obra-forestal-y-medioambiental Mapa de situación y distribución del Arboreto</ref> dedicáu a Ricardo Acebal del Cueto, (1849-1940) <ref> {{es}} http://el.tesorodeoviedo.es/index.php?title=Ricardo_Acebal_del_Cueto Ricardo Acebal del Cueto</ref>, personaxe adelantráu al so tiempu, Inxenieru de Montes, escritor, dibuxante, y defensor del mediu ambiente, quién contribuyo a la repoblación forestal de los montes d'Asturies, como la redolada de [[Cuadonga]]. Consta de trés rodales d'árboles, zona Europea y otros continentes, Península ibérica, y especies forestales naturales d'Asturies, acueye en total a ochenta y seis especies d'árboles, cada conxuntu d'especies puede visitase per un senderu circular qu'arrodia a cada conxuntu arbóreo. Como datos del rodal unu d'especies foranes, ente otres especies, figura'l [[Cedrus libani|Cedru d'El Líbanu]], [[Araucaria]], [[Cedrus deodara|Cedru del Himalaya]], [[Sequoia sempervirens|Sequoia xigante]], [[Cedrus atlantica|Cedru del Atles]], [[Ginkgo biloba]], y diverses especies de Ciprés.
 
===Fauna y Flora===
Llinia 47:
Cola vexetación de clima atlánticu podemos esfrutar de viesques mistos pergrandes de [[Castanea|castañales]], [[carbayu|carbayos]], [[Fagus sylvatica|fayes]] y [[Betula|Abeduriu]] [[Fraxinus excelsior|Fresnu]] y [[Ilex aquifolium|Xardones]], y dalgunu qu'otru árbol monumental.
El color verde característicu de la vexetación ye consecuencia de la fescura d'esta tierra, de cutiu so la borrina.
Ente la so fauna destaquen el xabalín, [[Felis silvestris|Gatu montes]], [[Llobu]], [[Esguil]], [[Llóndriga]], Papalba, [[Erinaceinae|Erizu]], Martalena, [[Curuxa]], [[Bubo bubo|Uxu]], [[Buteo buteo|Ratoneru común]], la [[Zapiquera]], la [[Falco tinnunculus|Piñerera o Peñerina]], [[Utre]], [[Meles meles|Melandru]], [[Genetta genetta|Jineta]], Foína, venáu, y anque menos, el escasu [[Tetrao urogallus|urogallu]] y dacuando dalgún [[Ursidae|osu pardu]].
 
Tamién hai Invertebraos como'l [[Ichthyosaura alpestris cyreni (Tritón alpín español)|Tritón]], que pel norte llamen guardafuentes y [[Salamandra salamandra|sacaveres]], amás d'abondoses Caparines.
Llinia 68:
<timeline>
Colors=
id:lightgrey value:gray(0.9)
id:darkgrey value:gray(0.7)
id:sfondo value:rgb(1,1,1)
id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.9)
 
ImageSize = width:600 height:300
PlotArea = left: 60 bottom: 30 top: 20 right: 20
DateFormat = x.y
Period = from:0 till:1000
TimeAxis = orientation:vertical
AlignBars = late
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:250 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:50 start:0
Llinia 85:
BarData=
 
bar: 1842 text: 1842
bar: 1860 text: 1860
bar: 1877 text: 1877
bar: 1887 text: 1887
bar: 1900 text: 1900
bar: 1910 text: 1910
bar: 1920 text: 1920
bar: 1930 text: 1930
bar: 1940 text: 1940
bar: 1950 text: 1950
bar: 1960 text: 1960
bar: 1970 text: 1970
bar: 1980 text: 1980
bar: 1990 text: 1990
bar: 2000 text: 2000
bar: 2010 text: 2010
 
 
PlotData=
color:barra width:20 align:center
 
bar: 1842 from:477 till: 0
bar: 1860 from:707 till: 0
bar: 1877 from:810 till: 0
bar: 1887 from:847 till: 0
bar: 1900 from:795 till: 0
bar: 1910 from:805 till: 0
bar: 1920 from:856 till: 0
bar: 1930 from:851 till: 0
bar: 1940 from:726 till: 0
bar: 1950 from:725 till: 0
bar: 1960 from:569 till: 0
bar: 1970 from:428 till: 0
bar: 1980 from:239 till: 0
bar: 1990 from:177 till: 0
bar: 2000 from:218 till: 0
bar: 2010 from:178 till: 0
 
 
PlotData=
 
bar: 1842 at: 477 fontsize:S text: 477 shift:(0,5)
bar: 1860 at: 707 fontsize:S text: 707 shift:(0,5)
bar: 1877 at: 810 fontsize:S text: 810 shift:(0,5)
bar: 1887 at: 847 fontsize:S text: 847 shift:(0,5)
bar: 1900 at: 795 fontsize:S text: 795 shift:(0,5)
bar: 1910 at: 805 fontsize:S text: 805 shift:(0,5)
bar: 1920 at: 856 fontsize:S text: 856 shift:(0,5)
bar: 1930 at: 851 fontsize:S text: 851 shift:(0,5)
bar: 1940 at: 726 fontsize:S text: 726 shift:(0,5)
bar: 1950 at: 725 fontsize:S text: 725 shift:(0,5)
bar: 1960 at: 569 fontsize:S text: 569 shift:(0,5)
bar: 1970 at: 428 fontsize:S text: 428 shift:(0,5)
bar: 1980 at: 239 fontsize:S text: 239 shift:(0,5)
bar: 1990 at: 177 fontsize:S text: 177 shift:(0,5)
bar: 2000 at: 218 fontsize:S text: 218 shift:(0,5)
bar: 2010 at: 178 fontsize:S text: 178 shift:(0,5)
 
 
Llinia 255:
<th bgcolor="#ff9900" align="center">[[CDS]]</th>
<th bgcolor="#bbbbbb" align="center">Otros</th>
<th align="center">Total</th>
</tr>
<tr>
Llinia 354:
Arriendes d'estos menumentos prehestóricos, allúguense delles capielles en zones estratéxiques, como les de Santiago y Santa Cristina, asina como los templos parroquiales de Santa María de [[Tameza]], que sofriera numberoses restauraciones, calteniendo namái del so fustaxe anicial una ventana afayada al oeste del [[presbíteru]], y el de Santa Cruz de [[Yernes]], de tipoloxía popular y que consta de nave única, cabecera cuadrada y pórticu llateral, rematáu con una [[Espadaña (arquiteutura)|espadaña]] de triple arcu.
 
Dientro de la so arquiteutura rural y popular, llocalizárense los nantes d'un torruxón prieto de la capital, asina como un antiguu palaciu perteneciente a la familia López del Vallado, qu'incluyía ente les sos pertenencies una capiella. Tamién destacaremos dientro de les construiciones rurales, a los corros, que son edificaciones circulares tapecíes con lliébanes que formen una falsa bóveda cónica.<ref > {{es}} http://ria.asturias.es/RIA/handle/123456789/4286 Reseña de la carta arqueolóxica de Yernes y Tameza - Rogelio Estrada, Arqueólogu, Serviciu de Publicaciones del Principáu d'Asturies..</ref>
 
Lo más destacable artísticamente del conceyu podemos dicir que ye la belleza natural de les sos paisades, tando la zona catalogada como espaciu protexíu nel plan de'ordenación de los recursos naturales del [[Principáu d'Asturies]] (PORNA).