Diferencies ente revisiones de «Proyeutu Mercury»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Iguo testu: -"veinte" +"venti"
m apostrofación
Llinia 11:
La resultancia foi la creación d'un vehículu de forma balística ensin nales que fadría la so reentrada a l'atmósfera protexíu d'un escudu térmicu que se quemar mientres esta etapa. Mercury foi diseñáu por [[Max Faget]], y foi más versátil y con preseos más avanzaos qu'el so rival [[Xunión Soviética|soviética]] [[Nave espacial Vostok|Vostok]].
 
Les cápsules Mercury utilizaron dos tipos de [[cohete]]s llanzadores (o ''boosters'', n'inglés). Los primeres [[Vuelu suborbital|vuelos suborbitales]] fueron llanzaos por cohetes [[Redstone]] diseñaos pol equipu de [[Wernher von Braun]] n'[[Huntsville (Alabama)|Huntsville]], [[Alabama]]. Pa los vuelos orbitales, les cápsules fueron llanzaes colos [[Atles-D]], unos cohetes modificaos a partir d'un misil balísticu. La so cubierta de d'[[aceru]] yera bien delgada p'aforrar pesu, polo que la estabilidá estructural apurrir la presión del combustible interior (cuando taba vacíu tenía de ser presurizáu con gas pa evitar el colapsu del llanzador). Este mesmu problema tener la siguiente familia de llanzadores pal programa [[Proyeutu Gemini|Gemini]]: los [[Titan II]].
 
<center>[[Archivu:Mercury spacecraft Lmb.png|Diagrama de la nave Mercury]]</center>