Diferencies ente revisiones de «Historia del fútbol»
Contenido eliminado Contenido añadido
m cartafueyu de países: Pakistán => Paquistán |
m apostrofación |
||
Llinia 27:
El [[fútbol d'antroxu]] yera practicáu nes [[Islles Britániques]] y taba carente de regulación. El númberu de participantes per equipu yera polo xeneral ilimitáu, llegando inclusive participar pueblos enteros. Práuticamente cualquier forma de treslladar el balón a la meta contraria, dacuando allugada nel pueblu rival, yera válida, anque nun se dexaba asesinar a otra persona. Los oríxenes del fútbol d'antroxu son inciertos, anque esiste una hipótesis qu'afirma que provenía del norte de [[Francia]].<ref name="FIFAGB" /> Dalgunes d'estes variantes siguen practicándose la dómina previa a la [[cuaresma]] (''shrovetide'' n'[[Idioma inglés|inglés]]), siendo una de les más conocida'l [[Ashbourne Shrovetide Football]], deporte practicáu nel pueblu [[Inglaterra|inglés]] d'[[Ashbourne (Reinu Xuníu)|Ashbourne]]. Los equipos tán conformaos por persones nacíes a unu y otru llau del [[ríu Henmore]], y l'oxetivu del xuegu ye llevar una pelota hasta la meta contraria, un monumentu de piedra allugáu na agua, y cutir el balón 3 vegaes contra'l mesmu.<ref>{{cita web|título=The History of Ashbourne Shrovetide Football|url=http://www.bbc.co.uk/derby/content/articles/2006/02/06/ashbourne_shrovetide_football_history_feature.shtml|obra=BBC.co.uk|fechaacceso=31 de xineru de 2008}}</ref>
N'[[Italia]] practicábase una variante del fútbol medieval llamada [[calciu florentín]], deporte más entamáu y menos violentu que los sos pares británicos. El deporte tuvo los sos oríxenes en [[Florencia]] nel [[sieglu XVI]], siendo [[1580]] l'añu en que [[Giovanni Bardi]] presentó'l primer xuegu de regles. Xugar con dos equipos de 27 xugadores cada unu, y l'oxetivu yera sumar más puntos que l'equipu rival. Pa esto asitiábase un furacu a cada llau del campu de xuegu, que yera de dimensiones similares a un campu de fútbol actual, pero cubiertu
=== Escueles britániques ===
Llinia 214:
{{AP|Copa Intercontinental|Copa Mundial de Clubes de la FIFA}}
La idea d'un campeonatu que definiera al ''Campeón del Mundu'' a nivel de clubes remontar al añu [[1887]]. El [[13 d'agostu]] enfrentar nel [[Hibernian Park]]
La Copa Europea/Suramericana, meyor conocida como [[Copa Intercontinental]], recibiría a partir de [[1960]] a los meyores equipos de los continentes más poderosos del fútbol internacional: el campeón de la [[Copa Llibertadores d'América|Copa Llibertadores]] por [[América del Sur]] y el de la [[Lliga de Campeones de la UEFA|Lliga de Campeones]] por [[Europa]]. El tornéu goció de gran popularidá mientres los [[años 1960]], pero la negativa de dellos clubes europeos de nun participar debilitaron el mesmu mientres los [[Años 1970|70]]. Estos problemes fueron resueltos gracies a la decisión de definir al campeón nun alcuentru únicu apostáu en terrén neutral: [[Tokiu]], [[Xapón]], recibiría a partir de [[1980]] a l'agora denominada Copa [[Toyota]].<ref name="IntercontinentalRSSSF">{{cita web|título=Intercontinental Club Cup|url=http://www.rsssf.com/tablest/toyota.html|obra=Loris Magnani y Karel Stokkermans, Rec.Sport.Soccer Statistics Foundation|fechaacceso=21 de payares de 2007}}</ref><ref name="IntercontinentalUEFA">{{cita web|título=European-South American Cup - Historia|url=http://es.uefa.com/competitions/eusa/history/index.html|obra=Sitiu oficial de la UEFA|fechaacceso=21 de payares de 2007|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20071118073351/http://es.uefa.com/competitions/eusa/history/index.html|fechaarchivo=18 de payares de 2007}}</ref>
Llinia 265:
Hasta mediaos del [[sieglu XIX]] les [[Pelota|pelotes]] utilizaes pa los distintos [[Fútbol (homonimia)|códigos de fútbol]] taben feches de [[vexiga urinaria|vexigues]] de [[Sus|puercos]], polo cual la so forma y movilidá yeren bien inestables.<ref name="Pelota">{{cita web|título=The History of the Soccer Ball|url=http://www.soccerballworld.com/History.htm|obra=Soccer Ball World|fechaacceso=16 de payares de 2007}}</ref> Gracies al descubrimientu de la [[vulcanización]] del [[cauchu]] por [[Charles Goodyear]] en [[1836]] pudieron crease pelotes más esfériques. El mesmu [[Charles Goodyear|Goodyear]] diseñó y creó la primer pelota de fútbol nel añu [[1855]]. La mesma utilizóse oficialmente per primer vegada'l [[7 de payares]] de [[1863]] nun alcuentru amistosu en [[Boston]], [[Estaos Xuníos d'América|Estaos Xuníos]]. De la mesma el balón sirvió como troféu pal ganador del partíu. El primer alcuentru de [[baloncestu]] de la hestoria xugar cola pelota diseñada por Goodyear.<ref name="Goodyear">{{cita web|título=Charles Goodyear's Soccer Ball|url=http://www.soccerballworld.com/Oldestball.htm|obra=Soccer Ball World|fechaacceso=16 de payares de 2007}}</ref> Mientres los [[años 1860]] y [[Años 1870|70]] la familia Lindon de la ciudá de [[Rugby (Warwickshire)|Rugby]] empezó a distribuyir les primeres pelotes con válvula inflable, que dexaría caltener por más tiempu la forma de los balones.<ref name="Pelota" /><ref>{{cita web|título=Blood, mud and aftershave|url=http://observer.guardian.co.uk/osm/story/0,,1699545,00.html|obra=Observer Sport Monthly|fechaacceso=16 de payares de 2007}}</ref>
[[Archivu:Fifaworldcup1974.JPG|thumb|upright|left|[[Telstar (fútbol)|Telstar]]
Les primeres regles del fútbol asociación de [[1863]] nun especificaben estándares pa los balones,<ref name="Riegles1863" /> anque una revisión de [[1872]] definió que los balones teníen de tener forma [[Esfera|esférica]], una circunferencia d'ente 27 y 28 [[Pulgada|pulgaes]] (68,58 y 71,12 [[Centímetro|centímetro]] respeutivamente) y un pesu d'ente 13 y 15 [[Toma (unidá de masa)|tomes]] (368,5 y 425,2 [[Gramo|gramo]] respeutivamente).<ref name="Pelota" /> Los requisitos caltuviéronse práuticamente iguales hasta l'actualidá.<ref name="Regles" />
|