Diferencies ente revisiones de «El llagu de los cisnes»

Contenido eliminado Contenido añadido
m iguo plurales
m apostrofación
Llinia 45:
* 1880 y 1882, Teatru Bolshói de Moscú; coreografía de Joseph Hansen, mesmu direutor y diseñadores que nel estrenu.
* 1895, [[Teatru Mariinski]] de San Petersburgu; con coreografía de [[Marius Petipa]] (Actos 1 & 3), [[Lev Ivanov]] (Actos 2 & 4); empobináu por Riccardo Drigo; escenografía d'Iván Andréyev, Mijaíl Bocharov, Henrich Levogt; diseñu de vestuariu de Yevgueni Ponomaryov<ref name="abt">[http://www.abt.org/education/archive/ballets/swan_lake.html «Swan Lake»] en ''[[American Ballet Theatre]]''. Consultáu'l 02-12-2013.</ref>
* 1901, Teatru Bolshói de Moscú; con coreografía de d'[[Aleksandr Gorsky]]; empobináu por Andréi Árends; escenografía de d'[[Aleksandr Golovín]] (Actu 1), [[Konstantín Korovin]] (Actos 2 & 4) y N. Klodt (Actu 3).
* 1911, producción de los [[Ballets Rusos]] de [[Serguéi Diáguilev]] en Londres; con coreografía de [[Michel Fokine]] siguiendo a Petipa-Ivanov; escenografía de Golovín y Korovin.
 
Llinia 64:
 
Les noticies d'esti cambéu llueu llegaron a Chaikovski que s'enoxar enforma, afirmando que, si'l ballet ye bonu o malu, él solo va ser responsable de la so música. Depués aceptó escribir un nuevu'' pas de deux'' pa la baillarina, pero llueu surdió un problema: Sobeshchánskaya nun tenía reserves tocantes a interpretar un ''pas'' cola nueva música de Chaikovski, pero quería caltener la coreografía de Petipa, y nun tenía nengún deséu de viaxar a San Petersburgu de nuevu por que'l Maestru de ballet iguara un nuevu ''pas'' pa ella. A la lluz d'esto, Chaikovski aceptó componer un ''pas'' que se correspondería cola música de Minkus hasta tal puntu que nin siquier riquiría que la baillarina ensayar. Sobeshchánskaya taba tan satisfecha cola nueva versión de Chaikovski de la música de Minkus que-y pidió que compunxera pa ella una variación adicional, lo cual fixo.<ref name="Wiley58" />
Hasta 1953 creíase qu'esti ''pas de deux'' habíase perdíu. Pero por fuercia afayóse un ''[[Répétiteur|repetiteur]]'' nos archivos del Teatru Bolshói de Moscú. Taba ente les [[música orquestal|partes orquestales]] utilizaes na recuperación de ''[[El corsariu]]'' de d'[[Aleksandr Gorsky]], qu'incluyera la pieza na so versión de ''El corsariu'' de 1912.
En 1960 [[George Balanchine]] coreografió un ''pas de deux'' con esta música pa la baillarina [[Violette Verdy]] y el baillarín [[Conrad Ludlow]] sol títulu ''[[Pas de deux de Chaikovski]]'', qu'entá ye conocíu ya interprétase anguaño.<ref>[http://www.nycballet.com/ballets/t/tsChaikovski-pas-de-deux.aspx «Tchaikovsky Pas de Deux»] en ''Nycballet.com''. Consultáu'l 06-12-2013.</ref>
 
Llinia 319:
 
=== Lliteratura ===
* 1989 ''Swan Lake'': ye una novela pa neños escrita por [[Mark Helprin]] ya ilustrada por [[Chris van Allsburg]], que recrea la hestoria orixinal como un cuentu sobre les lluches polítiques nun país ensin nome de d'[[Europa del Este]]. Nél Odette convertir nuna princesa oculta dende la so nacencia pol que remana los filos (y eventualmente usurpador) detrás del tronu, siendo la hestoria contada a la so fía.
* 1999 ''The Black Swan'': ye una novela de fantasía escrita por [[Mercedes Lackey]] que reimagina la hestoria orixinal y céntrase especialmente en Odile. La fía de Rothbart ye una bruxa por méritu propiu que llega a simpatizar con Odette.
* 2009 ''Amiri & Odette'': ye una narración en versu de [[Walter Dean Myers]] con ilustraciones de [[Javaka Steptoe]].<ref>[http://www.javaka.com/books.html «Amiri and Odette: A Love Story»] en ''Javaka.com''. Consultáu'l 07-12-2013.</ref> Myers asitia la hestoria nel [[vivienda pública|proyeutos de vivienda pública]] "El llagu de los cisnes" d'una gran ciudá. Amiri ye un xugador de baloncestu, "Príncipe de la nueche", un campeón de les pistes d'asfaltu del parque. Odette pertenez a Big Rede, un traficante con poder nes cais.