Diferencies ente revisiones de «Tratáu de Lausana»

Contenido eliminado Contenido añadido
m cartafueyu de países: Yemen => Yeme
m apostrofación
Llinia 24:
El tratáu de Lausana invalidó'l [[Tratáu de Sèvres]], robláu pol [[Imperiu otomanu]] tres la [[Primer Guerra Mundial]], pero que nun fuera aceptáu pol nuevu Estáu turcu fundáu por [[Kemal Atatürk]] tres la [[guerra d'Independencia Turca]]. El [[20 d'ochobre]] de [[1922]] dio empiezu la conferencia de paz, que foi atayada tres intensos discutinios el [[4 de febreru]] de [[1923]] y retomada el [[23 d'abril]] del mesmu añu. El testu final foi robláu'l 24 de xunetu, dempués d'ocho meses de deliberaciones.
 
Los principales signatarios fueron [[İsmet İnönü]] pela parte turca y [[Eleftherios Venizelos]] pola griega. El tratáu otorgaba a Turquía la [[Tracia]] oriental, les islles de d'[[Imbros]] y [[Ténedos]] nel [[Mar Exéu|Exéu]] nororiental, y garantizaba la proteición de la minoría griega en Turquía y de la turca en [[Reinu de Grecia|Grecia]], respeutivamente. Sicasí, acordies con el llamáu [[Intercambiu de poblaciones ente Grecia y Turquía|alcuerdo d'intercambiu de población]], la mayoría de la población griega de Turquía foi treslladada a Grecia, de la mesma forma qu'una parte importante de la población turca de Tracia occidental foi treslladada a Turquía.
 
En total calcúlase qu'aprosimao 1 650 000 griegos fueron movíos de los sos llares en [[Anatolia]] y 670 000 turcos de Grecia fueron treslladaos a Turquía. Salvar a la minoría griega de d'[[Istambul]] (cientu venticinco mil griegos) y a los habitantes griegos de les islles de Imbros y Ténedos. En Grecia permanecieron cientu diez mil turcos, fundamentalmente na Tracia occidental. La república de Turquía reconoció coles mesmes el mandatu [[Reinu Xuníu|británicu]] sobre la isla de [[Xipre]].
 
==Nueves fronteres==