Diferencies ente revisiones de «Arquiteutura del Renacimientu»

Contenido eliminado Contenido añadido
m apostrofación
m apostrofación
Llinia 97:
 
=== Bramante y la fase madura del Renacimientu ===
[[Archivu:Alejo fernández anunciación.jpg|miniatura|''Anunciación'' de d'[[Alloño Fernández]] (Córdoba, antes de 1508). L'arquiteutura ta basada na repercusión de los modelos arquiteutónicos italianos. En particular comprobóse la so conocencia del ''[[grabáu Prevedari]]'', que [[Bernardo Prevedari]] realizó sobre un diseñu de Bramante en 1481.<ref>Ana Ávila (1993) ''Imáxenes y símbolos na arquiteutura pintada española(1470-1560)'' Anthropos
ISBN 84-7658-417-2 [http://books.google.com/books?id=iylL3uFPu0QC&pg=PA36&lpg=PA36&dq=%22grabáu+Prevedari%22&source=web&ots=_mCLDgwEEP&sig=xTcDujSrkDSG6qZggT-6PEZMqaY&hl=ye&sa=X&oi=book_result&resnum=5&ct=result#PPA35,M1 pg. 35]. Imaxe y comentariu del ''grabáu Prevedari'': [https://web.archive.org/web/20050110221643/http://www.mostresantagiulia.it/foppa/sezione7p_sc1.htm ''Internu di tempio con figure (Incisione Prevedari), 1481''].</ref>]]
 
Llinia 171:
[[Archivu:Palacio de Carlos V (la Alhambra, Granada).jpg|miniatura|left|[[Palaciu de Carlos V]] na [[Alhambra]], [[Granada]].]]
 
Col pasu de les décades, la influyencia del Góticu foi escayendo, llegándose a algamar un estilu más depuráu y ortodoxu dende'l puntu de vista de les formes clásiques. El purismu caracterizar por una mayor austeridá decorativa, que se llenda a dellos elementos concretos, xeneralmente d'inspiración grecorromana. Hai un ciertu cansanciu de la esuberancia decorativa italianizante a metá del sieglu XVI ya impónense los edificios d'aspeutu más sele, harmónicu y equilibráu. Dellos arquiteutos consiguen reciclar la so producción tardientu-gótica pa empecipiase nesti nuevu estilu: tal ye'l casu, por casu, de d'[[Alonso de Covarrubias]], [[Rodrigo Gil de Hontañón]] y [[Pedro de Ibarra]]. Amás del Pandu, onde desenvuelven la so obra éstos, un estraordinariu centru de la producción renacentista alcontrar n'[[Andalucía]], onde destaquen les figures de [[Diego de Siloé]] (fachada de la [[Catedral de Granada]] y [[Sacra Capiya del Salvador]] de d'[[Úbeda]]), [[Pedro Machuca]] (el más decididamente clásicu, cola so atrevida intervención na [[Alhambra de Granada]]: el [[Palaciu de Carlos V]]), [[Andrés de Vandelvira]] (catedrales [[Catedral de Xaén|de Xaén]] y [[Catedral de Baeza|de Baeza]]) y [[Diego de Riañu]] ([[Casa consistorial de Sevilla|Conceyu de Sevilla]]).
 
La influyencia de la tratadística italiana, especialmente de [[Sebastiano Serlio]], dexó denominar esta dómina como ''fase serliana''. Ye bien notable qu'España fuera'l primer país en desenvolver una lliteratura arquitectónica propia dientro de los cánones renacentitas, con [[Diego de Sagredo]] (''Les Midíes del Romanu'', 1526).
Llinia 193:
En [[Portugal]] l'[[Manuelino|estilu manuelino]] ye la contribución portuguesa al Renacimientu; anque la so estética, que aúna elementos renacentistes y tardogóticos d'una manera asemeyada al platerescu isabelín castellán, ye bien distante del clasicismu. Un motivu decorativu bien repitíu, la retorcigañada maroma de barcu, interprétase como una referencia esplícita a les proezas de los navegantes portugueses, que taben protagonizando la [[Yera de los Descubrimientos]] y dexaron la estraordinaria espansión política y económica que convirtió al reinu nuna potencia mundial.
 
Exemplos de l'arquiteutura renacentista portuguesa son les catedrales de [[Catedral de Leiria|Leiria]] y de [[Catedral de Portalegre|Portalegre]], el Colexu xesuita de d'[[Évora]] y l'Ilesia de San Roque de [[Lisboa]].
 
=== Arquiteutura renacentista n'Alemaña ===
[[Archivu:CologneTownHallEntrance.jpg|miniatura|La loggia del [[Conceyu de Colonia]].]]
{{AP|Renacimientu alemán}}
La Renacencia n'Alemaña foi inspiráu por filósofos y artistes alemanes como [[Johannes Reuchlin]] y [[Alberto Durero]], que visitara Italia. L'arquiteutura más destacada d'esti periodu son la [[Residencia Landshut]], el castiellu de [[Heidelberg]], el castiellu Johannisburg en [[Aschaffenburg]] y el Conceyu de Augsburg. En xunetu de 1567 el conseyu de la ciudá de Colonia aprobó un diseñu d'estilu renacentista realizáu por Wilhelm Vernukken pal [[Conceyu de Colonia|Ayuntamiento]], con una loggia de dos pisos. La [[Ilesia de San Miguel (Múnich)|ilesia de San Miguel]], en Múnich, ye la ilesia renacentista más grande alcontrada al norte de los Alpes. Foi construyida pol duque [[Guillermu V de Baviera]] ente 1583 y 1597 como centru espiritual de la [[Contrarreforma]] ya inspiróse na ilesia de d'[[Il Gesù]] en Roma. L'arquiteutu ye desconocíu.
 
=== Arquiteutura renacentista n'Europa oriental ===
[[Archivu:Cesky krumlov castle tower.JPG|miniatura|Torre del Castiellu de Český Krumlov.]]
 
L'alloñanza d'esta zona con al respective de Italia esleió la influyencia del Renacimientu, pero esisten pervalibles exemplos d'edificaciones que combinen elementos renacentistes cola tradición arquitectónica local. En [[Hungría]], yá antes de la segunda metá del sieglu XV construyeron cases d'estilu italianu. El rei húngaru [[Matías Corvino]] contrató a constructores y escultores italianos, unu de los cualos, [[Aristóteles Fioravanti]], viaxó d'Hungría a [[Moscú]] pa llevantar la Catedral de l'Asunción nel [[Kremlin]]. Sol reináu de [[Luis II d'Hungría y Bohemia]], construyóse la Capiya Bakócz de la Catedral de d'[[Esztergom]], exemplu de decoración renacentista. Otres obres influyíes pola Renacencia n'Europa oriental son, en [[Polonia]] el [[Castillo de Wawel]], la Capiya de Segismundo en [[Cracovia]] y les ciudaes de [[Zamość]] y [[Tarnów]]; en [[Lituania]] el Palaciu Real y les Ilesies de San Miguel y San Esteban de [[Vilnius]]; y na [[República Checa]] la llocalidá de [[Telč]], el palaciu de branu de la Reina Anna ([[Xardín Real (Praga)|Belvedere]]) del [[Castillo de Praga|Castillo]] de [[Praga]]<ref>[https://www.prague.eu/es/oxeto/llugares/880/castiellu-de-praga-palacete-de-branu-de-la reina-anna-letohradek-kralovny-anny], páxina oficial de turismu de Praga, </ref> o'l ''Castillo de [[Český Krumlov]].
 
=== Arquiteutura renacentista n'Inglaterra ===
Llinia 210:
En [[Inglaterra]] les formes de la renacencia italiana van tardar muncho más tiempu n'imponese que n'España o Francia. Mientres el periodu final del sieglu XV y tol sieglu XVI, desenvolvióse'l denomináu [[estilu Tudor]], un allongamientu del góticu con marcaes carauterístiques locales ingleses. A finales del sieglu XVI y empiezos del XVII, la denominada [[arquiteutura isabelina]] significó una apertura a influyencies esternes, ente les que taben les italianes, pero tamién les de l'arquiteutura holandesa.
 
Nun foi hasta bien entráu'l sieglu XVII cuando s'impunxeron les formes clásiques, fundamentalmente a partir de la obra de d'[[Iñigo Jones]] (1573-1652), qu'estudiara n'[[Italia]] y habíase vistu influyíu por [[Andrea Palladio|Palladio]]. De vuelta n'Inglaterra, Jones diseñó edificios como la ''Queen's House'' de [[Greenwich (Londres)|Greenwich]] (1616) y la Casa de la Llacuada del [[Palaciu de Whitehall]] (1619). Estes construcciones de llinies sencielles y simetría fueron revolucionaries nun país onde entá se diseñaben edificios con ventanes partíes, almohadillado y torrecillas.
 
''[[Hatfield House]]'' foi mandada a construyir na so totalidá por [[Robert Cecil]], primer conde de Salisbury, ente 1607 y 1611, y ye l'exemplu perfectu de l'arquiteutura de transición ente l'estilu Tudor y la Renacencia. L'edificiu conxuga una nala Tudor, con ventanales con parteluz y teyáu almenado y dos ales claramente influyida poles fachaes de los ''[[palazzo|palazzi]]'' italianos. La so fachada central, originariamente en forma de [[loxa (arquiteutura)|loxa]] abierta, fuera atribuyida a Iñigo Jones, anque l'antoxana central d'estilu xacobín, fai probablemente falsa esta atribución. Dientro, la ellaborada escalera tallada amuesa la influyencia italiana na ornamentación inglesa.